Leri retorna a l’Occità de Vic
Centelles. Avui comencem una sèrie de reportatges dedicats a preparar i anunciar la primera exposició que s’organitza des d’aquest blog. Una exposició col·lectiva que reunirà alguns dels artistes citats en aquestes pàgines, durant el curs anterior, tant a la portada, com a la Crònica de Centelles. Es va fer una crida entre quaranta referències i n’han respost 24, entre pintors, dibuixants, músics, teatre, dansa i també de l’àmbit de la historiografia d’art. La idea és reflectir el caràcter interdisciplinari i obert d’aquest lloc web. L’exposició s’inaugurarà el proper 28 de juliol a la Capella de Jesús de Centelles. Els artistes que hi participen poden presentar una obra de tema lliure, dintre unes mides, per poder cabre a l’espai de la nau. Al presbiteri s’hi col·locaran unes obres que de forma comuna faran 25×25 cm i han d’estar dedicades al tema “Viure sol, viure en parella”. Més o menys tothom ja ho està plantejant i a finals de maig han d’anar entregant les imatges per poder preparar el catàleg que es publicarà amb la mostra.
Paral·lement amb l’exposició es faran algunes activitats. Aprofitant que participaran gent d’actuacions, tindrem concerts, representacions teatrals, dansa i conferències.
Per fer l’exposició possible comptem amb la col·laboració de varis sponsors. El principal és l’Ajuntament de Centelles. Després hi ha la col·laboració de diferents empreses i negocis, que amb la seva aportació faran possible completar l’organització de la mostra.
Panorama
Perquè conegueu com serà l’exposició i sobretot qui hi trobareu, publicaré a aquesta portada diferents reportatges i vídeo-reportatges dedicats als artistes. Volia fer el repàs dels artistes seguint un esquema alfabètic, però m’he trobat que de cop, la majoria d’artistes que participen a la Col·lectiva d’Aleix Art, inauguren aquests dies les seves mostres particulars o amb col·lectivitat. De manera que he canviat el pla i –amb el permís dels primers entrevistats-, he anat a cercar els que obrien noves propostes expositives.
Qui inaugura aquesta sèrie d’articles és en Leri. En Josep Làzaro, que s’estrenava en aquest blog per una exposició a l’Occità i hi torna per la tercera exposició al mateix local vigatà. La nova proposta és més heterogènia que les anteriors: pintura, model i aquarel·la. Aquarel·la vol dir “dibuix urbà”, però fet en els paisatges que Leri estima més, com són els del mar. En l’entrevista l’artista reforça el seu interès pels sketchcrawls i el dibuix urbà, gènere en el que es va iniciar molt al principi del moviment de dibuixants a Vic. Però en Leri pinta i grava, també. Fa dibuix de model. A l’exposició podem veure obres en diferents tècniques. Obres d’acabats més treballats, fetes quan la mà i el cap està ja “escalfat”. Dibuixar és com fer gimnàsia. S’ha de fer un escalfament. En gravat trobem un exemple de fotogravat, tècnica que Leri prova actualment. És un artista dels que compagina la feina amb el gaudi creatiu, però quan si posa, fa de tot. Potser en dibuix i gravat és on trobem el Leri més genuí. Les pintures, de gran realisme, potser les trobo més anodines. Però és qüestió de gustos.
badaluc 