Eva Pujol, puntades de poesia
Avui ha estat el primer dijous dels previstos que hem obert l’exposició Col·lectiva. Demà divendres, també. Serà el dia de les coreografies de la Zenda.. Avui ha anat prou bé: 12 visitants. Pocs si es compara amb els 80 del diumenge, però un èxit si es té en compte que avui ha vingut la gent que hi tenia interès i que ha pogut visitar-la en un dia poc habitual de l’horari normal de les exposicions a Centelles, que es limiten al cap de setmana.
Una de les visites de diumenge a la tarda va sortir una mica airejada de l’exposició, perquè no podia entendre que entre les obres d’art, n’hi hagués una que eren sols unes puntades. “Jo” –deia- “ho podria fer millor”. “Això no és art” –concloïa -. Vaig intentar dir-li que allò no era un exercici de puntades, sino una idea poètica, una idea feta art. Però no va marxar més convençuda.
Parlo de la peça “Punt x punt” de l’Eva Pujol. Una obra blanca, sobre paper, que ajunta una estripada amb fil de cosir i fa com una cremallera de fil, fins que el fil s’escapa i deixa l’agulla tirada pel paper. Un exercici d’una gran bellesa poètica, que evidentment no pretén competir amb les habilitats de les velles filadores, sinó expressar una idea. La peça en qüestió és la peça de tema comú amb la que l’Eva participa a la Col·lectiva. Una obra que es va afegir a la mostra quan el catàleg ja estava tancat. L’artista participava, inicialment, només amb un llibre objecte, un llibre d’artista d’edició única: “Fàbrica de somnis”. Aquesta peça va sortir publicada per primer cop en aquest blog, quan amb ella, el juny de l’any passat, l’Eva Pujol participava a la primera edició de la fira madrilenya Masquelibros.
Ambdues peces ens acosten l’obra d’una artista molt acurada i sensible. Una noia, veïna de Gurb, que de forma incompleta, he anat veient part del seu progrés com a artista. Primer a les classes de sensorial i gravat amb la Fina Tuneu i més endavant la seva immersió en els llibres d’artista que l’han portat a participar a diversos certàmens d’aquest gènere. Momentàniament, la nostra artista ara ha de compaginar la seva vena amb les obligacions maternals. Si tingués temps pels menesters de la creació estètica, potser l’animaria a definir millor un tema de treball. Si bé és genial que cada idea que té, sigui quin sigui el tema, tingui una plasmació plàstica d’una manera tan delicada i empàtica.
badaluc 