ZOOM A LA COL·LECTIVA

El seu gran poder 
Zenda i Cristina Basses ballen per la Col·lectiva

Aleix Mataró
La Cristina i la Zenda, esperant l’hora del ball,
a la Capella de Jesús
Centelles. Reprenc avui la Crònica de Centelles que fa bastants dies que resta sense actualitzar. I ho faig lligant-ho amb un tercer Zoom a les obres de la Col·lectiva, aprofitant que ahir hi va haver dansa a la Capella de Jesús. Dora a la tarda d’ahir, les dues ballarines, la Zenda i la Cristina Basses, que havien de fer les coreografies ja eren a la capella per assajar i conèixer l’espai. Una capella on, la Zenda em va dir diverses vegades que li havia agradat molt ballar. Un públic amb nombre adequat i optimiste, també va compartir amb plaer l’estona de dansa. 
Ahir ens podíem fixar més amb com la Zenda treballa. De forma més propera i familiar: les músiques d’ahir, una era oriental i l’altre tenia un to com de música popular d’orquestra de festa romanesa. L’Oxitocina, com es diu aquesta darrera peça, és obra del músic català Guillem Roma. Amb la Zenda es coneixen i li va sentir aquesta cançó melancòlica i encantadora. Amb una lletra, que no he acabat d’assimilar, però que ve a elogiar els poders i els encants d’un ésser, que particularment em sembla que ha de ser una dona “amb un gran poder”. A la Zenda li va agradar aquesta cançó i li va demanar al Guillem si la podia ballar. El cas és que en van estrenar la coreografia el passat 7 de juliol al Casal Francesc Macià. I de forma més minimal, la va tornar a dansar ahir a la capella. Minimal perquè a l’escenari del Casal, potser eren deu ballarines i ahir dues: la Zenda i la Cristina, que però tenen “un gran poder”. La Zenda s’ocupa també que les ballarines vesteixin adequadament i té una col·lega, la Gisela Castells que li fa aquestes indumentàries tant esplèndides i sensuals. Ahir la dansa “Flor de tarongers” vestien uns vestits blancs, ajustadets, amb coll amb V, grosset i un mocador vermell a la cintura. A més portaven uns mantons negres amb uns brodats meravellosos.
A.M.
Ahir, amb la dansa, vam comprovar el cos pot ser molt elàstic
La dansa de l’Oxitocina era més com un vestit d’un harem oriental. Ensenyar el cos és important. Perquè és bell i perquè no és indiferent que es vegi com es contorciona, en els moviments dansats i els muscles i la columna vertebral agafen volum i es deixen veure i mostren la seva flexibilitat.
La Zenda participa a la Col·lectiva amb aquest acte viu del seu art i també amb peces fixes: a la nau hi ha un cartell del seu últim espectacle al Casal. A l’absis hi podreu veure una fotografia de la Zenda ballant un tango amb el seu marit. “La vida en parella és com un tango”: aquesta seria la idea de la seva contribució al tema comú de la mostra. Però en el cas de la Zenda la frase també funciona en doble sentit: la vida en parella és moguda, però la Zenda la passa ballant. A més d’ensenyar aquestes danses, ella mateixa prepara danses per participar a altres events. Per exemple i de forma destacada, cal mencionar que fa dos anys que la Zenda i les seves col·legues col·laboren amb el dissenyador de moda Jordi Dalmau, en la passarel·la Gaudí. L’any passat és el que portaven aquelles ales de papallones tan grans i maques. 


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: