Maneres de pintar un paisatge
 |
|
Imma Parés
Pintura dedicada als Monegros, i sembla que no és l’única de la pintora
|
Centelles. Diumenge. Quan acabi aquest text ja seran quarts d’onze. L’exposició ha pogut ser visitada ja durant cinc dies, a banda de la inauguració. Des de diumenge passat fins avui, han passat 197 persones, segons el registre de visitants que vaig fent en una llibreteta. Una xifra que és per sentir-se orgullós i que es recolze amb el fet que la gent en surt, en general, contenta de l’exposició.
Curiositats: en general, els visitants fan la visita, començant per la banda dreta, quan la mostra està muntada seguint un ordre que comença al revés. No hi ha cap indicació i és del tot indiferent. La varietat de propostes artístiques es percep igual. I és curiós que, normalment la gent entra amb ritme més aviat accelerat. Però a mesura que va avançant i es va mirant les obres, va alentin. Va entrant en l’òrbita i l’atmosfera de cada proposta.
Hi ha persones que s’han adonat d’una comparació possible: hi ha dues peces, dues pintures que s’assemblen bastant. Són la de l’Imma Parés i la Marina Berdalet. En totes dues hi té un pes important el cel. Un cel carregat d’atmosfera i de núvols que creen un ambient de tempesta, amb un domini important de tons i matisos blaus. El terra i la línia de l’horitzó ocupen una mínima part.
 |
|
Marina Berdalet
Pintura de la sèrie Clareja
|
El cas és que les semblances són aparents, ja que parteixen de dos mètodes compositius oposats. L’Imma va anar cap a Saragossa i al passar pels Monegros es va fixar amb aquells espais tan immensos i desèrtics. La seva pintura és una impressió d’aquest paisatge ibèric, amb voluntat d’ensenyar l’espai i també de transmetre les sensacions que va poder copsar. L’Imma mira cap a fora, ho assumeix i ho tradueix amb les seves pinzellades. En canvi la Marina, té una idea prèvia d’un paisatge, i comença l’obra mirant al seu interior. A la seva ànima, que és com un termòmetre d’estats, sentiments i reflexions. I quan en sent la necessitat, ho ha de treure i pintar. La Marina arrossega elements autobiogràfics en la seva obra i aleshores, més que un paisatge impressionista, el que tenim és un entorn expressionista. L’Imma Parés no és que pugui abandonar el seu bagatge biogràfic o el seu “jo”, però en la seva pintura, com en l’aquarel·la, hi ha un major control del que pinta i acaba les obres d’una manera més detallista. La Marina ho condueix cap a un camí més independent d’un model realista, perquè és a la seva ànima a qui ha d’assedegar primer.
badaluc 