COL·LECTIVA 2014: ACTIVITATS PARAL·LELES

Vista de la selecció d’obres de l’Ignasi Arañó, tal i com encara es poden veure a la Col·lectiva                 Foto: Noèlia Marín




Ignasi Arañó: 

pinzellades cap a l’esperança

Centelles. Les sessions d’ècfrasisXXI van néixer per aquesta època,  el 2012, per fer més comestibles les obres del Premi Centelles. I també per donar cabuda a l’anàlisi d’obres de la historia de l’art que ens hem animat a comentar i investigar. L’objectiu és comentar entre un grup d’amants de l’art les obres i treure’n conclusions de tota mena, sense oblidar dades i documentació objectiva i científica. Des de l’aula de darrera el Casal dels Àvis hem visitat la basílica de Magenci de Roma, a partir d’una  vedute de Piranesi; hem fullejat facsímils del Llibre de Kells; hem conegut l’escultura Lucrècia de Campeny, hem visionat l’obra de Klein de body art. Vam visitar la Batalla de Tetuàn, de Fortuny. Però també ens hem dedicat a conèixer artistes per entendre millor les seves obres. Ho vam  començar amb la Marta Ballvé, Premi  Centelles 2012. Després amb Pep Ricart. Normalment, primer  fem un comentari en brut; i en un altre moment, ens documentem  o convidem a l’artista. Solem analitzar una sola obra.  Però si anem a una exposició, com  vam fer amb en  Musach o amb la de’n Labarta, fem un pica pica, a partir d’una tria subjectiva, però que permeti tenir una visió completa.  El grup és normalment petit. Sessions de 3, 5, com a molt 10 persones. Fins ara.
Aleix Art
Sessió d’Écfrasis dedicada al Ñay, en el moment
del descans i reaproximació a l’obra de l’artista
La sessió que vam dedicar ahir a l’obra del Ñay seleccionada i present a la Col·lectiva va  ser un pèl diferent. Vam tenir un auditori  d’unes 15  persones, entre amics, familiars i coneguts  de l’obra de l’Ignasi Arañó. Molts desconeixen la dinàmica dels comentaris. Així que el paper del guia de la trobada va ser com el d’un  professor que  intenta explicar, però deixa que les frases les acabi l’alumnat, estirant-els-hi una mica la llengua. La presència d’alumnes avantatjats i també el gel que es va trancar, sobretot després d’una mitja part que va permetre  remirar de prop l’obra, van anar esponjant la trobada i van dotar-la de bones observacions i reflexions compartides i sucoses.
Es van abocar les primeres experiències positives del Ñay i els anys de formació. Els inicis a Medicina. Del pas de l’obra d’estudi a l’obra més personal,  situada en la recerca d’un camí entremig de la figuració i l’abstracció. Això ho vam veure latent en les obres de les casetes on també se’ns  remet a la idea de lloc. Es va parlar de temporades familiars a Garrigàs, a St Pol o a Caldetes, que desprès seran les que surten a l’obra.  Es va comentar el fet de que una obra aparentment acabada, el Ñay la podia tornar a atacar més tard –sembla que és el cas  del  paisatge barceloní amb la fullaraca blava-. 
Tot i el risc d’estar analitzant una  selecció subjectiva, és  evident que el Ñay està tant en les marines com en les obres de transfons més oníric. Amb l’obra del fons vermell amb la dona estirada i la barca de pescadors ens vam adonar del respecte de l’artista per la mitologia clàssica. El Mediterrani, de fet és un leitmotiv, i com a tal està dotat de molta literatura i significats. Però en les obres més recents el interès del pintor sembla estar més en capturar les qualitats llumíniques, les tonalitats de blau, l’atmosfera i el paisatge. Elements que el  Ñay va anar tendint a simplificar i a abstraure en taques i composicions cada cop més minimalistes. 

Varietat

Aleix Art

Vista nadalenca i centellenca feta per l’Ignasi Arañó. La pintura ha de tenir els seus anys, perquè els voltants del Marçó vell,
visibla la dreta, encara no estan urbanitzats. La pintura va ser nadala de l’Ajuntament un any i, més tard, el 2011, va participar a l’exposició dels 300 anys de l’església parroquial. El pintor la va donar a la rectoria qui la conserva actualment. Manté l’interès del Ñay per les vistes horitzontals, la idea panoràmica i la captura de certs ambients llumínics i atmosfèrics.

En general, va sorprendre la varietat de temes i recursos que en Ñay havia desplegat i també hi van haver paraules per descobrir darrera les pintures més fosques i també en les més recents, un artista esperançador.  Una ànima pacífica, atenta a la bellesa, a la capacitat de suggerir: les coses que semblen altres coses. Un artista infatigable. Un excel·lent dibuixant. Un artista, que vam dir s’auto-infravalorava, però en canvi no va parar mai d’atacar el paper o la tela. Una obra, per tant, pròpia, genuïna, en constant revisió, que ens ha quedat congelada perquè la  gaudim i no oblidem al seu autor.
Amb aquesta sessió d’ÉcfrasisXXI vam finalitzar el programa d’activitats paral·leles a l’exposició Col·lectiva. La mostra encara es podrà veure fins el dia 17 d’agost. És encara un tema verd, però hi ha possibilitats que les obres petites de l’exposició, les de 25x25cm, que són les que es  vinculen amb el tema del “país pel futur” es puguin veure, una setmana  més tard al Figaró, en el context d’una fira d’art que hi fan i de la seva festa major. Ho concretarem si la resta d’artistes accepta la proposta i si ens entenem amb els organitzadors de Figa Art.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: