La Solitària deixa Can Patalarga, carregada de dimonis
Manlleu / Centelles. És una mica lleig tornar una visita, després d’haver coincidit amb ells, en una pàgina de premsa i sabent que van com per desmuntar una pota del seu projecte artístic. La Solitària de Manlleu fa l’última exposició col·lectiva a Can Patalarga – carrer de la Font, 10-, abans d’abandonar el local i iniciar una etapa d’artistes a la diàspora. Els integrants del col·lectiu s’han anat distanciant de la gestió del local i actualment, i segons un dels integrants ens comenta, es feia més aviat pesat guardar l’espai, cada cop més per a exposicions externes, que pròpies del grup i mentre aquest s’anava desinflant i mutant. Però el que desapareix és el niu comú i el curs nòmada que s’acosta també pot aportar nous projecte individuals i col·lectius. A l’exposició hi trobem Eduardo Moyano, els germans Pau i Beth Robles, Bibiana Gala, Alba Panadero, Roger Roca, Martina Tarabal, Jacob Cabezas, Albert Pratdesaba, Iraida Arcasons i o Marc Tañà. Dotze artistes, tretze obres (Pol Robles aporta dues peces).
D’entrada hi ha hagut corda per reajuntar aquests dotze integrants i preparar una col·lectiva final amb força que indica prou bé que cada “solitari” continua actiu. Els integrants de La Solitària, no tots han passat per les classes d’art de títols oficials, ni tenen la mateixa edat. Entre els veterans i els joves, la franja d’edat s’eixample entre els 20 i els 38 anys. Eduard Moyano , que és amb qui vam parlar, perquè guardava la sala, a més del cuquet per la creativitat comparteixen l’interès per temes de misteri i morbosos. Per això ha estat fàcil agrupar-los i fer-els-hi descriure “dimonis”.
 |
| Aleix Art |
Tema compartit
Es veu que hi ha una espècia de tractat del segle XVII que descriu els àngels dolents, dient-ne els noms, explicant-ne la seva funció malèfica i pecaminosa, la seva relació amb cultes antiquíssims i pagans. No m’havia plantejat mai que el gremi dels dimonis tingués més personal “reconegut” i identificat que els nostres dimonis casolans dels Pastorets, Satanàs i Llucifer. De fet, aquests dos no hi surten pas. Més aviat els de la Solitària han triat el personal subaltern, la jerarquia d’especialistes que fan tasques concretes. Sort que hi ha, un poder superior que els té tots controlats i replegats i que la fe de cadascú és el millor antídot per no arrestrar-se per les seves temptacions i seduccions. La majoria de dimonis fan referència a “pecats” com la possessió de béns, els desitjos corporis i el domini sobre altres.
En general els integrants de La Solitària els han “interpretat” en formes antropomòrfiques. Entre els éssers malèfics abunden les personificacions en dones i també les simbiosis amb animals. Els artistes manlleuecs s’hi ha acostat a través del dibuix, la pintura. Hi ha bastants treballs processats a través de recursos infogràfics i digitals. La familiaritat amb el còmic i altres llenguatges gràfics narratius és present en la col·lectiva.
Entre les obres més singulars, crec que val la pena destacar el llibre d’artista de Marc Tañà que ha dissenyat un retrat gràfic de diferents personatges de l’staff dels inferns, amb dibuix i parts del paper que es despleguen volumètricament. És interessant tenir en compte que hi ha treballs que fa temps que es van cuinant i que no tots s’han fet expressament del tot. La visita a aquesta col·lectiva, oberta les tardes dels caps de setmana fins el diumenge 30, permet també veure algunes altres peces del col·lectiu, en un mini-fons permanent que recorda els anys d’estada del grup en aquest local manllauenc i el seu currículum extens i de qualitat de propostes i accions artístiques.
badaluc 