Henri Michaux i Apel·les Fenosa: art i amistat

La galeria Marc Domènech fa dues mostres amb obra del pintor belga i de l’escultor català, en la primera exposició de la temporada

Imatge capçalera: Bust de Michaux fet per Fenosa el 1948 – Foto p`ròpia

Barcelona/ Centelles. Henri Michaux i Apel·les Fenosa són del mateix any: 1899. Tots dos corrien per París i van fer-se un niu a la metròpolis francesa durant els anys daurats de la seva capitalitat artística. I tots dos es coneixien: segons Josep Miquel Garcia, eren afins des dels anys vint, gràcies a un amic comú que els convidava a dinar “per apaivagar les dificultats de fer-se camí”. Es retrobarien a Tossa de Mar el 1934 i més tard coincidiran sovint a Montparnasse, a la postguerra. El 1948 és l’any que Fenosa fa el retrat de Michaux (una peça present a l’exposició que explico). I pel què sembla el poeta no era gaire amic de deixar-se retratar.  En una era “pre-selfies” ell volia mantenir-se invisible. Michaux primer va ser poeta i més tard es va desdoblar en pintura. Fenosa era escultor de tota la vida i pel que explica Garcia tenia bon predicament entre els poetes instal·lats a París. Tots dos són artistes respectats.

Els dos col·legues coincideixen ara en una singular exposició doble a la galeria barcelonina Marc Domènech –Passatge Mercader, 12, bxs-. A més d’obra important, cada artista té el seu catàleg bilingüe català i castellà. En el de Michaux hi ha un text firmat per Juan Manuel Bonet. I al de Fenosa el de Garcia. Per  l’exposició de l’escultor, Marc Doménech compte amb la col·laboració de Francesc Mestre. Són dos projectes ambiciosos i ben preparats, que ara es posen en paral·lel i que es van presentar amb la Barcelona Gallery Weekend.

L’exposició més gran és la de Michaux perquè s’han de mostrar una quarantena de pintures i alguns dibuixos, des dels inicis fins al final. És la primera exposició de l’artista a una galeria de Barcelona. Bonet ens recorda que el 1998 se’n va fer una de dibuixos a la Tecla Sala d’Hospitalet. Res més a Catalunya.

L’obra de Michaux, pel què llegeixo, els experts no es posen d’acord si feia abstracció o una figuració encriptada. Vist avui es podria indicar sense etiquetes, que l’artista es deixava anar amb imaginació i pintava formes suggerents amb o sense referent. A l’exposició hi ha varis escrits amb vinils que parlen d’evadir-se, de trencar, de descondicionar-se. A vegades es diu que feia cal·ligrafies; o es fa notar la importància dels viatges a la Xina i Àsia; la proximitat amb el surrealisme i també i en una etapa madura, l’experimentació amb drogues, per inspirar-se. Bonet també destaca el viatge a Equador i cita alguns referents reconeguts per l’artista com Klee, Ernst i Chirico.  

Michaux pintava amb aquarel·la, oli, tintes i també utilitzava l’acrílic. I aquest últim em sembla significatiu del seu gust per l’experimentació (i crec que també ho podríem notar amb els tipus de suports).  Ja que segons les meves dades la pintura acrílica es va introduir a Europa a primers dels 50. Michaux té acrílics dels anys 60. I també hi ha el fet que l’estil de l’artista s’aproxima a l’expressionisme abstracte i l’acrílic era la pintura -introduïda a Amèrica molts anys abans- de Pollock, encara que segons Bonet l’artista “no  l’entusiasmava”.

L’exposició fa un repàs per diferents anys i obres. Bonet destaca uns dibuixos a tinta dels primers anys 50, titulats genèricament “Mouvements”, que en va fer milers i que sembla que volen ser com signes cal·ligràfics fets ràpidament.  

Un altre geni oblidat

Els “Mouvements” a mi em fan pensar amb les escultures petites de bronze que podem veure d’Apel·les Fenosa, a la sala dedicada a l’escultor. Encara que aquestes daten d’uns deu anys més tard. Són escultures petites, com joguines que l’artista nascut a Barcelona, va fer amb fang per experimentar i crear formes ben simples, delicades i expressives. Fang primer i passat a bronze al final. L’exposició també recull obres més grans com l’”Harpiste”, del 1959 o la maqueta en bronze del “Monument aux Martyrs d’Oradour-sur-Glane”, del 1944. Tots dos són artistes que van viure de prop la guerra, l’ocupació i la postguerra. Les peces exposades de  Fenosa ens permeten revisar diferents etapes estilístiques. Bàsicament fuig d’una figuració clàssica i dels cànons de bellesa. S’apropa a un llenguatge que com algun títol ens evoca, fa una metamorfosis entre referents més naturals, abstractes i una mena d’expressionisme. Michaux va morir el 19 d’octubre de 1984. Fenosa, el 25 de març de 1988. Les seves exposicions es poden veure fins el 5 de novembre.