“Les gallines són divertides, sociables i intel·ligents”  

La il·lustradora Laura Ramos presenta el calendari pel nou any, protagonitzat per una gallina i un ou despreocupats.

Centelles. La nova exposició a les Finestres d’El Trabuc i al Penjador de la Perruqueria ens porta el nou treball de la il·lustradora  centellenca Laura Ramos. Ha fet un calendari. És el segon. I ha agafat una gallina i un ou com a protagonistes. La Josefina i en Jou estan a totes les situacions que s’hi expliquen, mes a mes. Però veiem diferències respecte el calendari anterior –el d’aquest 2021-protagonitzat per una guineu. De fet anem veient que la Laura va madurant. Continua fent dibuixos simpàtics, però potser no són tan infantils. També és una artista que utilitza les noves tecnologies per desenvolupar el seu  treball. Però serà ella qui ens ho explica en una entrevista que l’hi he fet. L’exposició mostra els dibuixos de la Josefina i en Jou al marge del calendari i també hi ha exposats exemplars d’aquest.

Aleix Mataró: Pot ser que hagis canviat d’eines i de tipus de pintura, respecte el calendari de la guineu?

Laura Ramos – Sí, en aquest cas les il·lustracions del calendari les he fet primer a llapis, després resseguides amb punta fina, escanejades, vectoritzades i finalment pintades amb Ipad Pro, que té un programa que es diu Procreate per il·lustració que va molt bé. El calendari 2022 és el primer projecte que faig amb ipad i m’agrada molt tant el procés com el resultat. Tant perquè és pràctic i àgil de fer servir, pots equivocar-te o provar coses i esborrar-les fàcilment. Com perquè aconsegueix imitar l’aquarel·la, el llapis, punta fines, i pràcticament totes les tècniques pictòriques. Tinc ganes de seguir treballant-hi, és molt divertit.

En el calendari 2021 tenia ganes de fer una sèrie sense resseguir els contorns, jugar amb les formes no delimitades, i en canvi aquest any em tornava a interessar treballar amb tot resseguit amb línia negre. Bàsicament vaig experimentant el que em genera curiositat i em provoca motivació. De moment no he sentit la necessitat de consolidar un estil estàtic en la tècnica, simplement no em surt de dins.

A.M.- Em vas dir que per la gallina t’havies inspirat en animals que tenies a prop:

L.R.- Sí, a casa fa 3 anys que tenim tres gallines ponedores, les quals hem descobert que són més divertides, sociables i intel·ligents del què em pensava. Ens encanta tenir-les lliures per l’hort durant bones estones. Aquest any les haurem de donar perquè ens mudem a un lloc sense hort…i ens sap molt greu. Per això també tenia ganes de fer alguna cosa relacionada amb gallines.

A.M.- Veig que cada mes és una situació diferent: excepte el mes de maig, tota la resta són situacions de gaudi, hobbies, vacances. Una gallina polifacètica la Josefina!!

L.R.- Sí, per mi el mes de maig també és de gaudi (i més si vius en una caseta de fusta entre arbres), ja que estar tranquil·la, fent feines de casa també em pot suposar una activitat relaxant… Tot depèn de l’estrès que porti. La gallina Josefina és una gallina polifacètica sí, jaja. Totes les coses que fa la gallina són coses que jo faig i que molta gent fa al llarg de l’any… M’agrada pensar en coses quotidianes per inspirar-me, idees senzilles, que em donen bon rotllo. M’ajuda a valorar les petites coses que fan que la vida valgui la pena. La vida mateixa ja s’ocupa de posar dificultats i temes profunds…      M’agrada fer una mena de meditació activa rumiant històries senzilles i divertides. Inclús naïf, perquè sí. O també iròniques o absurdes.

A.M.-  El mes de febrer fa referència al Cau de Bruixes?

L.R.-Sí, vaig voler fer-hi referència perquè tenia ganes de dibuixar una bruixa i relacionar-ho amb el mes de febrer i el Cau de Bruixes de Centelles. Amb tota la moguda feminista que hi ha ara, em volia sumar a reivindicar la figura de la bruixa com a una persona sàvia. També m’agrada especialment el cercle de les Bruixes, el trobo un racó brutal, i de  petita el recordo més ple d’arbustos i amagat. Ara està molt a la vista. No he acabat de saber mai perquè es van plantar així els xiprers. No sé si algú ho sap. Aquest misteri que té i que sigui al mig del bosc, el trobo un escenari perfecte.

A.M.- Tot i que hi ha tons vius, en general, la paleta és molt de tons de tardor… Està fent una tardor pictòricament molt maca, oi?

L.R.- Sí, m’agraden molt els tons de tardor. I suposo que haver-lo pintat durant l’octubre també influencia. En alguns casos he agafat colors de fotos originals per tenir tons concrets que m’agradaven. Com en la imatge de l’octubre. És la del pantà de Camarasa, amb el seu blau tan especial.

A.M.-Ja portes uns quants calendaris oi? T’agrada preparar-los?

L.R.- De fet, només és el segon any que el faig. Però sí, m’agrada molt. És molta feina, aquest any vaig començar a pensar idees i dibuixar a llapis a l’agost, estant de vacances. I el vaig acabar a principis de novembre. Tot combinant-ho amb la mitja jornada de professora.

La mostra es podrà veure fins després de Reis. El calendari es pot adquirir a les  exposicions, a www.lauraramos.cat i a La Granota.