Agustí Asensio, un pare dels il·lustradors actuals?

Exposicions d’estiu (V)

Cardedeu recorda un artista local amb una bona dosis d’aquarel·les

Cardedeu/ Centelles. La sortida de fa quinze dies per anar a Sant Pere de Vilamajor va donar per molt. I encara no hem narrat l’exposició d’allà, Intersecció, entre artistes colombians i catalans. Fins dilluns. Vam dir que després del Jordi Fornas, parlaríem d’un altre artista, de la mena que no pensen en crear per penjar o exposar. Dels que treballen amb altres canals, destinats a la impremta, amb una difusió més popular, econòmica i democràtica.

Al Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu hi ha ara una exposició divulgadora de les arts i la tasca d’Agustí Asensio (Cardedeu, 1949-Barcelona, 1994).  Dedicat a la il·lustració de contes infantils. Que començà de jove, atret per l’animació. Es dedicà tota la vida a fer contes literaris. I quan, finalment, anava per fer el seu propi conte animat, va, surt de l’estudi a Travessera de Gràcia i l’atropella un cotxe. Un altre Gaudí despistat.  Però fins a trobar aquesta data fatídica, l’exposició és un passeig per un il·lustrador meravellós. Després ens segueix la pena.

Com que fa poquet em freqüentat alguns il·lustradors joves –per les exposicions a El Trabuc/Penjador-, vam observar que hi ha com una mena d’estil de dibuix per a contes que es va continuant i actualitzant, més o menys personalment. Però algú hauria de ser el capdavanter de l’ofici. O varis. I si un d’ells fora l’Agustí?

Agustí Asensio era fill dels masovers de Can Cortés, una de les finques modernistes de Cardedeu. El seu pare no veia pas amb bons ulls que el fill es desvinculés del modus vivendi familiar i menys per dibuixar. Però l’Agustí anava sempre amb papers i mines. Pel que explica la mostra, els films animats el fascinaven. I va ser la mestressa de la torre, i perquè ho va dir ella, que l’Agustí va poder fer el pas seriós i fomentar el seu talent.

Ràdio i cassettes

Amb setze anys ja era a Barcelona fent d’intercalador pel film animat “El mago de los sueños”. En aquestes pel·lícules, un artista amb “caché”, fa els dibuixos dels extrems de cada escena. I els “intercaladors” es dediquen a fer tota la resta de dibuixos que “justifiquen” els moviments, en la seqüència cinematogràfica, quan es munta i es projecta el film.  Asensio va fer aquest treball. Se’n va recordar sempre, però després es va dedicar sobretot a il·lustrar contes en paper, propis, o amb textos de qui, a partir del 1972,  va ser la seva dona, la Mercè Company.

L’exposició mostra tota mena d’exemples i exemplars d’aquests contes, amb moltes aquarel·les originals i documentació que repassa la llarga carrera bibliogràfica d’Asensio. Títols molts d’ells en català, traduïts i amb una exportació important al mercat japonès, que és d’on va venir l’encàrrec del film animat del final.

El seu univers per a infants està poblat d’animals “humanitzats” i móns entranyables que inspiren situacions de tota mena. Amb la calorada que fa i els rius secs, és inhabitable fixar-se amb els dibuixos de boscos destruïts, cremats o trepitjats pels dracs de metall groc. Asensio aquí utilitza gammes grises i dramàtiques.  Però la línia del dibuix forma éssers entranyables, simpàtics i amb sentiment.

Normalment són aquarel·les apaïsades i llargues. Una sola imatge, ben detallada, completa i vistosa explica moltes coses. I entenc, que els infants es poden passar una llarga estona abstrets, descobrint com viuen –per exemple- els ratolins i com es relacionen amb el gat. O mirant com plora un drac al mig d’una plaça.

És un treball delicat i tranquil. I amb un estil d’aquarel·lista que tampoc té gaire a veure amb els efectes aquosos que vèiem fa quatre dies, amb la Rosa Permanyer. Cadascú fa la seva màgia amb l’aigua, els pigments i la goma àrabiga. Serà Asensio una de les fonts d’inspiració per als il·lustradors actuals? Aquesta exposició a Cardedeu es podrà veure fins el 2 d’octubre. L’obra de l’Agustí Asensio forma part del patrimoni del nostre país.