Sant Cugat del Vallès/ Centelles. Els grans artistes del segle passat com Miró o Picasso van fer obres d’art amb totes les tècniques. També tapís. Picasso hi ha un linóleum passat a tapis tres cops o tres exemplars de l’estampa “Nature morte au verre sous la lampe”. La creació d’aquest tapís va ser cosa de la Casa Aymat de Sant Cugat del Vallès, la fàbrica i escola de tapissos i catifes.
Així ho recorda en una exposició la galeria Canals –carrer d’Orient, 24, Sant Cugat-, que amb les seves investigacions han tret la pols a la memòria d’aquesta peça de fils. El Museu Picasso atresora un dels tapissos però no el tenien massa documentat i va ser les investigacions de Josep Canals les que van permetre recuperar la seva historia amb documents de premsa i sobretot les fotografies que guarda l’arxiu històric de Terrassa que testimonien el seu procés de creació a la Casa Aymat i la presentació del tapís a casa els senyors Samaranch, propietaris de la fàbrica de tapissos i catifes de Sant Cugat.
Estem a 1965. La Casa Aymat es va posar d’acord amb Picasso. Van triar el linòleum en qüestió perquè anava bé passar-lo a teixit per la distribució de les masses de colors. Representa una natura morta. En la confecció dels tapissos hi van treballar quatre persones: com a mestre llicer i responsable del taller, Vicente Pascual, i els teixidors Jaume Busquets, Josep Royo i Joan Aymerich.
Un cop van estar a punt, el 25 juny de 1965, la família Samaranch-Viñas presenta el tapís de Picasso a casa seva a la premsa i amics. Va ser un esdeveniment important socialment. Per la casa, aquell dia hi van passar, entre altres, Ainaud de Lasarte -director del Museu Picasso-, Joan Rebull, Frederic Mompou, Xavier Monsalvatge, Grau-Garriga, Maria Canals, Manel Valls, Josep Pratmarsó, Busquets, “Sempronio”.
Un dels exemplars del tapís es va donar al Museu Picasso, l’altre a l’artista i el tercer, actualment es desconeix on es troba, però el 2003, Canals el va localitzar a la galeria Sebastià Jané de Girona, que aleshores el va cedir per ser exposat a Sant Cugat. Canals explica que el tercer exemplar anava destinat a vendre’s per pagar la feina de tots tres tapissos.
El tapís de Picasso presentava fils de diferent gruix per representar els relleus de la natura morta. L’obra mesura 136×156 cm. A la galeria Canals aquest cop es pot veure una reproducció a mida del tapís, fotografies de l’arxiu de Terrassa que testimonien el procés de teixiduria i la presentació en públic. També hi ha una selecció de puntes seques de Picasso. L’exposició es fa per celebrar el cinquantenari de la mort de l’artista. Segons Canals, el Museu Picasso prepara un llibre dedicat a aquests tapissos.
badaluc 