Què falta per fer?

La construcció de la Sagrada Família completa aspectes destacats però encara falta fer algunes parts
Amb el desmuntatge de les bastides es comença a veure la silueta de la creu i la torre de Jesucrist sencera –
Foto: Junta Constructora de la Sagrada Família

La Garriga. Fa gaire bé un mes s’anunciava que quedava col·locada la creu que corona la torre de Jesucrist de la Sagrada Família de Barcelona. Amb aquest element que suposa arribar als 172,5 metres d’altura es completava el conjunt de sis torres centrals de la basílica de l’Eixample. Ara els treballs continuen a l’interior de la creu tridimensional de quatre braços amb la construcció d’un ascensor i la col·locació de la il·luminació elèctrica, que com volia Gaudí asseguri que la creu “brilli de dia i faci llum de nit”. La creu, que fa 12 metres d’altura, externament està feta amb ceràmica blanca esmaltada. Un cop col·locada la creu, amb els dies que han passat, també s’ha anat desmuntant la bastida i es va veient millor la silueta de la creu i la resta de la torre de Jesucrist que estava tapada.

Hem demanat als responsables de la Junta Constructora què més els hi faltava fer per completar la Sagrada Família. A part de completar l’interior de la gran torre, ara els treballs van continuant amb la capella de l’Assumpta situada darrera de l’absis. També es fa una part del claustre que hi ha a aquella zona i es van per construir els fonaments de la façana de la Glòria, que serà l’accés principal al temple, des del carrer Mallorca. En aquesta part hi van també unes torres amb unes columnes. Si no ho tinc entès malament en aquesta part és on s’està parlant de a veure què se’n fan dels edificis construïts davant de la basílica, ja que hi anava un pont que acaba a l’altra cantó de l’acera.

En quan a la capella de l’Assumpta es treballa en dos aspectes: el constructiu en sí i la decoració escultòrica. La capella tindrà una planta quadrada i una cúpula de 30 metres d’alçada que al·legòricament representarà el mantell de la Verge aixecat per quatre àngels. Per això la cúpula serà de color blau com el mantell.

Paral·lelament tres escultores treballen amb la decoració de l’exterior i del interior. Béatrice Bizot s’encarrega d’un Sant Roc, mentre Mercè Riba fa un Sant Josep Oriol que aniran ubicats a la porta d’accés a la capella. Dintre el simbolisme de la capella aquests dos sants són representants de vides piadoses dedicades als pobres, igual que el mantell de la Verge segons la tradició cristina dona aixopluc als més necessitats.

Riba també treballa amb quatre baixos relleus amb escenes de vida de la Mare de Déu: presentació de la Maria al Temple, Noces de Canà, mort de Sant Josep i Dormició de la Verge. Una altra escultora Teresa Riba s’ocupa dels quatre àngels que ubicats a l’exterior representarà que aixequen el mantell-cúpula de la Mare de Déu.

Tal i com explica el blog de la Sagrada Família, aquestes escultures seran pedra. Però les artistes les creen amb fang i un cop enllestides s’escanegen i qui desbasta la pedra és una màquina d’una empresa de Llinars. Un cop definida la forma, uns operaris, manualment defineixen millor els detalls. Tot plegat vol molta precisió ja que cada peça ocupa un lloc determinat a la capella amb les seves mides concretes.

Aquestes parts són les que centraran ara els esforços. Així que de moment el què podrà beneir el Papa Lleó XIV durant la seva visita és la culminació de les torres centrals amb el que també s’acaben les obres a l’edifici principal.

Falcons pelegrins

Una curiositat de la basílica: fa uns vint anys una empresa ambiental van introduir una parella de falcons pelegrins que viuen en un niu amagat a gran altura. Es veu que la Sagrada Família va ser un lloc on ja va viure abans d’extingir-se de la ciutat. Des de fa uns dies els operaris han instal·lat una càmera amb la que es pot espiar el seu dia a dia. Actualment la parella que ara viu entre les pedres gaudinianes està incubant tres petits ous vermellosos dels que naixeran els pollets. Ho podeu veure clicant en aquest enllaç.

He baixat el tòrcul a Tres Peus

La Garriga. Fa uns dies obria un article escrivint el següent: “A la botiga entra força gent demanant planxes o eines per fer linòleum. Però segueix sent una tècnica tímida de ser exposada. Segurament la falta de tòrcul en limita la seva producció seriosa.” A casa em van dir: “perquè no baixes el teu tòrcul”. I l’ofereixes als que no en tenen. En principi m’hi vaig negar. Però amb les hores vaig anar-ho reflexionant i al cap d’uns dies el tòrcul ja és a la botiga. La idea inicial és per oferir-lo als artistes que practiquen linòleum. Ja que les necessitats d’ingredients són poques i és un mitjà bastant net, comparat amb la calcografia. Però  tampoc ens tancarem en banda i potser de mica en mica completarem el tòrcul amb el material que es precisa per tirar punta-seques i aiguaforts. Tot i que el medi que més domino és el linòleum.

La idea és deixar el tòrcul a canvi de la compra de tinta i del paper. De moment ja ha estrenat el servei una artista i espero que aviat tornarà a acabar la feina. L’experiència va ser positiva. És difícil de substituir la petjada que ofereixen els dos cilindres, contra la planxa i el paper, comparat amb la pressió que pot oferir la mà amb una cullera o un baden.

Aquesta baixada del tòrcul m’ha de permetre també tenir més opcions d’estampar els meus treballs. Puc preparar al taller les planxes. Treballar el linòleum sí que genera les virutes pel tall i millor si ho puc fer al taller. A allà amb la planxa del linòleum puc fer proves de com queda amb un simple llapis. Ja que com que el linòleum té relleu, passant el llapis per sobre un paper apretat contra la planxa, surt una idea del que serà el joc entre buits i plens. Actualment estic preparant els mini-prints per tornar a participar al concurs de Cadaqués. Un cop tingui les planxes a punt desprès em puc dedicar a estampar-les a la botiga. Entre venda i venda, s’aprofita el temps. I a més ofereixo un altre servei als meus clients.

El MNAC vol créixer

El pavelló Victòria Eugènia és l’edifici de la dreta de la font. A dalt de tot el Palau Nacional. Foto MNAC

La Garriga. El Museu Nacional d’Art de Catalunya continua creixent. Fa dies que es parla de la seva ampliació. Però ja no dintre els límits del Palau Nacional sinó ocupant el pavelló Victòria Eugènia que es troba a sota, baixant per les escales monumentals de Montjuïc. Era un altre pavelló de l’Exposició Universal de 1929. Ara en desús. I precisament es vol que cent anys després, pel 2029, es reobri el MNAC ampliat.

De moment sabem que l’equip català HArquitectes i el despatx suís Christ&Gantenbein seran els responsables del projecte d’ampliació, que es vol que sigui el mínim constructiu possible, tenint en compte que es parteix ja d’un edifici fet. Les obres compten amb un pressupost de 100 milions d’Euros que aportaran la Generalitat (50), el Govern central (30) i l’Ajuntament de Barcelona (20).

Al pavelló Victòria Eugènia si podrà exposar molt material que el MNAC custodia a les seves reserves, com art de la segona meitat del segle XX, així com fons de fotografia, il·lustració i còmic. El MNAC passaria de 9000 metres quadrats a 19.500. També si podrà situar la Biblioteca, un restaurant, una botiga.

Les obres començarien el 2027. I quan toqui fer el trasllat el MNAC potser haurà de tancar parcialment mentre es mouen les obres i no podrà fer exposicions temporals. Però per això falten dotze mesos.

De moment tenim per davant el 2026. El MNAC prepara per aquest any una exposició monogràfica dedicada a l’escultor romànic conegut com el Mestre de Cabestany. Hi haurà les peces que s’han conservat del que hauria estat una obra mestre, la portada de Sant Pere de Rodes. I també obres per relacionar i posar-ho amb context com altres escultures, pintura, manuscrits il·lustrats, etc.

També destaca una exposició dedicada a Jujol amb una selecció d’obres feta per l’artista Perejaume. Aquesta mostra s’emmarcarà dintre les activitats de Barcelona com a capital de l’arquitectura.

Seguint amb les exposicions dedicades a la Guerra Civil se’n farà una dedicada a les obres dipositades al museu pel Servicio de Defensa del Patrimonio Nacional, sota les ordres de les autoritats franquistes.

Els linòleums de Paul Catherall

La Garriga. A la botiga entra força gent demanant planxes o eines per fer linòleum. Però segueix sent una tècnica tímida de ser exposada. Segurament la falta de tòrcul en limita la seva producció seriosa.

De totes maneres hi ha artistes que ho practiquen. A Anglaterra per exemple hi ha l’artista Paul Catherall que és reconegut pel treball amb el linòleum i un estil i uns colors particulars. Nascut el 1967 la seva obra fa referència a arquitectura moderna o brutalista. Treballa formats grans amb vàries planxes que suposen varis colors. A la seva web podeu veure mostres del seu treball.

Durant uns anys s’ha ocupat de fer uns pòsters per a la xarxa de transport de Londres. A la web de la xarxa de metros i busos expliquen que Catherall fa gravat des de 1998 i que a través d’exposicions va captar l’atenció de Michael Walton del London Transport Museum, que va encarregar a l’artista un pòster dedicat a la Tate Modern, el 2001. Més endavant Catherall faria altres  pòsters dedicats al paisatge urbà londinenc com la catedral de Sant Pau, la Tower 42, el Gherkin, i Blackfairs, tots gravats amb el riu Thames a primer terme i el pont de Blackfair. Aquests posters també reflecteixen les estacions de l’any.  Entre el 2010 i el 2011 se li  va encarregar fer una altra sèrie de gravats dedicats als trens i busos del 1938 del museum de transport de Londres. El mes de novembre feia una exposició a la galeria Eames Fine Art amb una sèrie de gravats dedicats a bedolls. Com veieu és un artista pròlific i la seva tècnica distintiva és el linòleum.