Neus Martín Royo exposa al Marçó

Alguns dels paisatges urbans que representa Martín Royo formen part del passat – Foto: Aleix Art

Centelles. Divendres, 17 de març es va inaugurar al Centre d’art el Marçó vell l’exposició de Neus Martín Royo, amb una vintena de pintures i dibuixos.

Martín Royo és una artista del Poblenou de Barcelona. L’antiga vila del Barcelonès és sovint protagonista de les seves obres, amb olis dedicats a detalls urbans, records i al seu passat industrial. De fet, fins fa poc el Poblenou era el nexe d’una gran exposició amb cinc seus, amb cent trenta obres que va fer  Martín Royo sola i del que n’ha derivat un llibre magnífic. Aquest projecte limitava una mica la participació de l’artista a la cita de Centelles, però tot i així encara ha pogut seleccionar algunes peces de la seva reserva personal.

Martín Royo ens explica que el lligam per l’exposició al Marçó està més en la tècnica que en el tema, que és molt variat. Hi ha alguna peça dedicada a la seva “barriada” i també a fars,  interiors del Liceu, retrats familiars, estacions de tren i arquitectures industrials. Les obres són de formats petits i mitjans, són olis sobre fusta, amb sentit realista, de colors vius i lluminosos. En els dibuixos hi veiem carbonet i pinzellades negres. Amb poques eines aconsegueix una gran força expressiva.

Martín Royo havia estat pintora de la Sala Parés, com en David Casals. Ara ho és de la galeria de Jordi Barnadas. Ja coneixia Centelles perquè havia estat membre del Jurat del Premi Centelles de pintura.  El dia 26 de març, diumenge, a les 12 farà la visita guiada.

Dia al sol post-modern

L’ACVIC acull una exposició de Txema Salvans amb el seu reportatge “Perfect Day”
Què ha de passar perquè les persones acabin fent un picnic entre tant formigó – Foto: Aleix Art

Vic/ Centelles. Podem explicar aquesta exposició així: si pensem amb anar a la platja, imaginem o una cala o un gran bancal de sorra fina i neta. Para-sols i bastanta gent. Però hi ha persones que tenen la platja al costat de fabriques químiques o d’infraestructures de formigó i no els importa massa que sigui a allà on vagin a prendre el sol. Aquesta adaptació de mínims del paradís platgero és el que busca subratllar Txema Salvans (Barcelona, 1971) en el seu documental fotogràfic  “Perfect Day”, cercant situacions al llarg del litoral Mediterrani en llocs com Marina d’Or.   

Podeu descubrir la seva mirada a la sala ACVIC on també hi ha una altra exposició més petita amb poemes de Antoni Clapés il·lustrats per Alícia Casadesús, en la mostra “Recosits”.

Txema Salvans es un fotògraf documentalista i els seus treballs sempre cerquen la sorpresa dintre el que pot semblar normal, per subratllar aspectes de comportament de les persones. A “Perfect Day” no surt mai el mar, només espais post-industrials amb la presencia humana que aprofita l’espai que troba, en condicions una mica pèssimes, per gaudir del sol i l’aigua, en espais residuals.

L’exposició reuneix vares desenes de fotografies amb aquesta mirada entre crítica, cínica i irònica, que també formen part dels llibres fotogràfics que Txema Salvans publica.  

Salvans està considerat un dels millors fotodocumentalistes del país. Ha col·laborat amb premsa del país o de l’estranger com “El País”, “Le Monde” o “The New York Times”. El 97 va guanyar el premi FotoPres de La Caixa i el 2005, el PhotoEspaña pel llibre fotogràfic “Nice to meet you”. L’exposició es pot veure fins el 29 d’abril. L’ACVIC es troba al número 1 del Carrer Sant Francesc, a Vic.

L’Alabau més ecològic

El Museu de l’Art de la Pell repassa la carrera de l’artista de Ripoll
Imatge del web de l’artista amb l’os polar fet de cordes, que s’aguanta dret quan està glaçat – Foto: de l’artista

Vic/ Centelles. Hi ha artistes que necessiten un taller per crear i altres que els hi va millor moure’s per la natura i cercar la complicitat de l’espectador. Aquesta és la situació d’Eudald Alabau. L’exposició al Museu de l’Art de la Pell de Vic reuneix els testimonis més perenne de l’artista de Ripoll. La que ha fet durant els darrers cinquanta anys, molta d’ella dedicada a temes ecològic. Bàsicament escultura, en forma de peça exempta o sobretot molts relleus en cartró, pasta de paper o pols de marbre.

També guarda un bon espai a fotos, documentació i testimonis artístics d’obres que ha fet a fora, cercant la col·laboració del públic o la intervenció de la mateixa mare natura. La mostra ocupa tots els àmbits que el museu dedica a les  temporals.

La “merdarada” de materia que hi ha en aquest mapa del món representa als vessaments de petroli al mar – Foto: Aleix Art

Se’ns diu que Alabau es base en dotze paraules: Les quatre estacions de l’any: “primavera”, “estiu”, “tardor”, “hivern”. Els quatre elements: “aire”, “terra”, “foc” i “aigua”. I quatre verbs : “néixer”, “créixer”, “reproduir-se” i “morir”.

Alabau, nascut a Ripoll el 1950, va ser molts anys professor d’escultura a l’escola d’Art de Vic. Qui el coneix, el defineixen com un explorador diferent. Els seu materials de treball són prou senzills: cartró, cordill, cordes , fustes, fang, pasta de paper i també gel.

Em semblen interessants els relleus amb cartró, que l’artista perfora i estripa per fer-ne sortir l’estructura acanalada i jugar amb diferents capes.

Relleu fet amb cartró i pintat – Foto: Aleix Art

Pero les escultures més interessants, per mi, són les que Alabau hi fa participar el gel. Ha fet escultures de gel, amb formes o en una peça demana que en una maqueta de fang, s’hi tirin glaçons per desfer i evocar el canvi climàtic. També hi ha un os polar fet de cordes que la idea és que amb les gelades es manté dret i quan el sol escalfa l’ambient es desfà i cau. Metàfora climàtica de la fragilitat de les espècies animals. Alabau és un manetes creant les seves obres. L’exposició es pot veure fins el 2 d’abril.

Riera i Aragó a la Marlborough

L’artista barceloní exposa obres especials guardades al seu taller
Detall dels submarins – Foto: Sara Riera / galeria Marlborough

Barcelona/Centelles. La primera exposició del nou any a la Marlborough reuneix obra representativa de la carrera de Josep Maria Riera i Aragó. L’any passat ja vam anunciar que es preparava aquesta individual, que a més coincideix amb els 50 anys de trajectòria de l’artista barceloní.

Riera i Aragó és nascut a Barcelona el 1954 i el 73 va ingressar a la facultat de Belles Arts. A partir dels anys vuitanta va definir uns trets diferencials, dedicats a artefactes marins i aeris. L’obra de Riera i Aragó es caracteritza per esquematitzar i personalitzar les formes d’un avió, un submarí o un zepelí. En les obres més característiques  repeteix aquestes formes esquematitzades. Podria semblar que és un exercici molt fàcil. Però cada repetició és diferent i li serveix a l’artista per evocar conceptes, paisatges o persones. Els seus avions, en forma com de “4”, simbolitzen homes i dones drets.  I per exemple, el conjunt de submarins de bronze i altres metalls, que s’exposen a l’entrada, es refereixen amb el seu cromatisme metàl·lic a la geografia de les Illes Balears.

Les representacions dels submarins no són amb la forma sencera de la nau, sino com un tall longitudinal, amb el pont i tota la carcassa superior, amb les cantonades irregulars, menjades, com si fos les onades que trenquen la  forma. De fet semblen estris oxidats per l’aigua, com recuperats del fons marí. Crec que en el passat l’artista havia treballat amb objectes trobats en el mar i potser l’hi haurien inspirat aquestes formes erosionades i minimitzades.

Els submarins es mostren drets, dirigint-se cap avall – Foto: Sara Riera / galeria Marlborough

L’exposició “El bell viatge” de Riera i Aragó, presenta a la Marlborough sobretot escultura sobre metall, però també hi ha pintura i obra sobre paper. Concretament dibuixos sobre papers manuscrits antics.

També hi ha treballs d’un tipus  que desconeixíem. Riera i Aragó fa una mena de maquetes de paisatges marins amb roques, amb metall i materials vidriosos. A l’exposició es mostra una d’aquestes peces, que podeu  conèixer millor, en el catàleg on-line de l’artista. En el seu web també hi figuren nombroses escultures d’avions, per exemple, convertides en monuments en diferents espais públics.

L’exposició a la Marlborough posa  l’accent a un treball particular d’un artista teòricament poc conegut, però respectat internacionalment, ja que ha exposat a molts indrets.  L’exposició a la galeria barcelonina es pot veure fins el 25 de març, al carrer Enric Granados, 68.