He baixat el tòrcul a Tres Peus

La Garriga. Fa uns dies obria un article escrivint el següent: “A la botiga entra força gent demanant planxes o eines per fer linòleum. Però segueix sent una tècnica tímida de ser exposada. Segurament la falta de tòrcul en limita la seva producció seriosa.” A casa em van dir: “perquè no baixes el teu tòrcul”. I l’ofereixes als que no en tenen. En principi m’hi vaig negar. Però amb les hores vaig anar-ho reflexionant i al cap d’uns dies el tòrcul ja és a la botiga. La idea inicial és per oferir-lo als artistes que practiquen linòleum. Ja que les necessitats d’ingredients són poques i és un mitjà bastant net, comparat amb la calcografia. Però  tampoc ens tancarem en banda i potser de mica en mica completarem el tòrcul amb el material que es precisa per tirar punta-seques i aiguaforts. Tot i que el medi que més domino és el linòleum.

La idea és deixar el tòrcul a canvi de la compra de tinta i del paper. De moment ja ha estrenat el servei una artista i espero que aviat tornarà a acabar la feina. L’experiència va ser positiva. És difícil de substituir la petjada que ofereixen els dos cilindres, contra la planxa i el paper, comparat amb la pressió que pot oferir la mà amb una cullera o un baden.

Aquesta baixada del tòrcul m’ha de permetre també tenir més opcions d’estampar els meus treballs. Puc preparar al taller les planxes. Treballar el linòleum sí que genera les virutes pel tall i millor si ho puc fer al taller. A allà amb la planxa del linòleum puc fer proves de com queda amb un simple llapis. Ja que com que el linòleum té relleu, passant el llapis per sobre un paper apretat contra la planxa, surt una idea del que serà el joc entre buits i plens. Actualment estic preparant els mini-prints per tornar a participar al concurs de Cadaqués. Un cop tingui les planxes a punt desprès em puc dedicar a estampar-les a la botiga. Entre venda i venda, s’aprofita el temps. I a més ofereixo un altre servei als meus clients.

El MNAC vol créixer

El pavelló Victòria Eugènia és l’edifici de la dreta de la font. A dalt de tot el Palau Nacional. Foto MNAC

La Garriga. El Museu Nacional d’Art de Catalunya continua creixent. Fa dies que es parla de la seva ampliació. Però ja no dintre els límits del Palau Nacional sinó ocupant el pavelló Victòria Eugènia que es troba a sota, baixant per les escales monumentals de Montjuïc. Era un altre pavelló de l’Exposició Universal de 1929. Ara en desús. I precisament es vol que cent anys després, pel 2029, es reobri el MNAC ampliat.

De moment sabem que l’equip català HArquitectes i el despatx suís Christ&Gantenbein seran els responsables del projecte d’ampliació, que es vol que sigui el mínim constructiu possible, tenint en compte que es parteix ja d’un edifici fet. Les obres compten amb un pressupost de 100 milions d’Euros que aportaran la Generalitat (50), el Govern central (30) i l’Ajuntament de Barcelona (20).

Al pavelló Victòria Eugènia si podrà exposar molt material que el MNAC custodia a les seves reserves, com art de la segona meitat del segle XX, així com fons de fotografia, il·lustració i còmic. El MNAC passaria de 9000 metres quadrats a 19.500. També si podrà situar la Biblioteca, un restaurant, una botiga.

Les obres començarien el 2027. I quan toqui fer el trasllat el MNAC potser haurà de tancar parcialment mentre es mouen les obres i no podrà fer exposicions temporals. Però per això falten dotze mesos.

De moment tenim per davant el 2026. El MNAC prepara per aquest any una exposició monogràfica dedicada a l’escultor romànic conegut com el Mestre de Cabestany. Hi haurà les peces que s’han conservat del que hauria estat una obra mestre, la portada de Sant Pere de Rodes. I també obres per relacionar i posar-ho amb context com altres escultures, pintura, manuscrits il·lustrats, etc.

També destaca una exposició dedicada a Jujol amb una selecció d’obres feta per l’artista Perejaume. Aquesta mostra s’emmarcarà dintre les activitats de Barcelona com a capital de l’arquitectura.

Seguint amb les exposicions dedicades a la Guerra Civil se’n farà una dedicada a les obres dipositades al museu pel Servicio de Defensa del Patrimonio Nacional, sota les ordres de les autoritats franquistes.

Els linòleums de Paul Catherall

La Garriga. A la botiga entra força gent demanant planxes o eines per fer linòleum. Però segueix sent una tècnica tímida de ser exposada. Segurament la falta de tòrcul en limita la seva producció seriosa.

De totes maneres hi ha artistes que ho practiquen. A Anglaterra per exemple hi ha l’artista Paul Catherall que és reconegut pel treball amb el linòleum i un estil i uns colors particulars. Nascut el 1967 la seva obra fa referència a arquitectura moderna o brutalista. Treballa formats grans amb vàries planxes que suposen varis colors. A la seva web podeu veure mostres del seu treball.

Durant uns anys s’ha ocupat de fer uns pòsters per a la xarxa de transport de Londres. A la web de la xarxa de metros i busos expliquen que Catherall fa gravat des de 1998 i que a través d’exposicions va captar l’atenció de Michael Walton del London Transport Museum, que va encarregar a l’artista un pòster dedicat a la Tate Modern, el 2001. Més endavant Catherall faria altres  pòsters dedicats al paisatge urbà londinenc com la catedral de Sant Pau, la Tower 42, el Gherkin, i Blackfairs, tots gravats amb el riu Thames a primer terme i el pont de Blackfair. Aquests posters també reflecteixen les estacions de l’any.  Entre el 2010 i el 2011 se li  va encarregar fer una altra sèrie de gravats dedicats als trens i busos del 1938 del museum de transport de Londres. El mes de novembre feia una exposició a la galeria Eames Fine Art amb una sèrie de gravats dedicats a bedolls. Com veieu és un artista pròlific i la seva tècnica distintiva és el linòleum.

Artigau interpreta la novel·la pòstuma de Rodoreda

La Garriga. Un artista incansable que torna a saltar a la palestra expositiva és Francesc Artigau. El divendres 12 de desembre inaugurava una exposició d’aquarel·les i dibuixos a la galeria barcelonina Bcnart/diffusion. L’artista ens explica que els galeristes disposaven abans de la galeria Pergamon, al carrer Petritxol i ara operen des d’un primer pis en el mateix carrer on disposen de vàries habitacions que aprofiten per repartir les exposicions.

No podré anar a aquesta mostra però he pogut parlar amb l’artista que breument ens ha explicat que part de l’exposició està dedicada a la novel·la de Mercè Rodoreda “La mort i la primavera”. Aquesta part va ser encarregada expressament pel galerista i Artigau ha explorat el tema amb tres aquarel·les grans, dos dibuixos petits i un de gran. Una altra part de l’exposició reuneix un recull d’aquarel·les inèdites i grans i també una caseïna que el galerista va poder triar de l’enorme repertori produït per Francesc Artigau. Si teniu ocasió de veure l’exposició us retrobareu amb l’estil colorista de l’artista. Podeu veure aquesta mostra fins el 17 de gener al principal del número 4 del carrer Petritxol de Barcelona.

“La mort i la primavera” és una novel·la inacabada de Rodoreda i publicada pòstumament el 1986. És un text cruel, protagonitzat per un adolescent, per qui l’única esperança és la mort. Està plena de símbols que es veuen per exemple en la fotografia que publiquem: el noi amb les abelles que representen la mort i la renaixença.

Artigau va aprofitar la trucada per comunicar que a l’estiu de l’any vinent farà una exposició al castell de Calonge. La mostra reunirà la seva obra en una part i l’altra part serà amb obra de Robert Llimós, però ens va dir que hi haurà un catàleg per cada un dels artistes.