Aparador de l’obra artística pròpia

En aquesta secció es mostren obres recents o de la reserva.
Obres de linòleum o gravat, dibuixos, pintures i altres objectes.

Diumenge, 3 de juliol de 2022

Tres exposicions

Centelles. Dissabte vinent 9 de juliol s’inaugura l’exposició col·lectiva “Intersecció” a La Rectoria de Sant Pere de Vilamajor. Aquell dia participaré, en paral·lel, en tres exposicions, totes col·lectives, però que permeten presentar tres projectes diferents, que lliguen dibuix, linòleum i també ceràmica.

Si encara haguéssim fet un pas més i encetéssim el mercat d’arts a Centelles, algunes de les peces “exposades” s’haurien mostrat i deixat tocar i estimar, a la parada. Però això haurà d’esperar.

El dissabte 25 de juny, a Cadaqués s’inaugurava la 42 edició del Mini Print, a la galeria Taller Fort . Des de fa algunes edicions hi participo i hi vaig enviant linòleums. Continuo amb un treball monocromàtic i aquest cop, les planxes anaven dedicades a espais de la vila del Cap de Creus.

Cadaqués és molt bonic i quan hi vaig anar l’estiu passat, vaig dedicar la jornada a prendre apunts de racons per fer les meves pròpies “vedutes” modernes i fresques.

El 2021 vaig participar amb una sèrie amb color sèpia dedicada a temes d’sketchcrawls. Però aquelles planxes les vaig estampar sobre paper d’enfornar les pizzes. Un experiment que va acabar amb el paper cargolant-se com un canaló, enganxat sobre paper rígid i caient i esmicolant-se la tinta. Un desastre total. Per aquest 2022 calia superar la participació, el tema mariner era prometedor i vaig trobar una tinta d’aigua amb un blau turquesa molt bonic i que estampat dóna uns efectes interessants. Com últimament, de les 4 estampes hi ha 5 còpies. Enguany al Mini-Print he tornat a veure molts gravats de vàries tintes. Un pas que no veig clar de fer. Ja que m’agrada molt la poètica d’una sola taca de color i també perquè si faig el salt, m’agradaria fer-ho d’una manera personal.

Vaig anar a la inauguració del Mini-Print, a Cadaqués, i vaig gravar alguns vídeos que van servir de material per un petit reportatge muntat per Accionescreativas, que us enllaço (Instagram).

Regeneració

El divendres 1 de juliol s’inaugurava l’exposició de final de curs amb els companys de ceràmica i també els de pintura de l’Escola de Perones Adultes de Centelles. El Niu del Palau acull la mostra amb peces dedicades al tema donat de la lectura. Com a investigació, durant el curs, he estampat planxes de linòleum sobre fang, que després acaben “pintats” amb òxids i esmaltats. Per la meva peça de la lectura he repetit aquest exercici.

A “Regeneració” es mostra una peça de fang esmaltat amb ocres amb els relleus ocasionats per la pressió d’una planxa de linòleum. I al costat, amb una tinta de color similar, hi ha l’estampa sobre paper.

El motiu de la planxa s’inspira en una Nadala del Josep Maria Mas, escrita per al Nadal del 2019, en que parla de la construcció i lectura de poemes i d’una manera curiosa, anticipa la pandèmia. La imatge descriu els elements del poema. I el relleu de ceràmica porta la idea de “regeneració” a l’extrem, perquè la vaig trancar -expressament- i la vaig reajuntar amb cola i pols d’or, seguint la idea de la tècnica japonesa del kintsugi. Perquè, la idea és que les ferides s’acaben assumint o incorporant i es segueix evolucionant, sense amagar-les.

Per relacionar les peces amb la poesia de Mas d’una forma original, vaig enganxar uns codis QR, que enllacen amb un vídeo on el seu autor llegeix el poema. Activitat que el Josep Maria Mas es va prestar a fer i va permetre el retrobament amb l’antic professor de música del Institut. Tot això, tot el procés amb aquesta peça, es troba més ben documentat en un text de comentari que copio a sota. El que és el vídeo, aquí hi ha l’enllaç.

regeneracio

Colòmbia

I tornem al dissabte 9 de juliol. L’exposició “Intersecció” tindrà una altra crònica al blog, de conjunt, com quan el torn a Bucaramanga. Sant Pere de Vilamajor tanca el cercle d’intercanvi. Hi participo amb unes estampes d’una sèrie dedicada a la Diada de Sant Jordi. Un treball bicolor -però només un fons blau i una planxa “dibuixada” amb vermell- que trobareu més ben explicat a l’article “Sant Jordi en tres estampes”, no molt avall dintre aquesta pàgina.

Aquest juliol, el mes del patrònim, puc presentar públicament diversos projectes que donen senyals d’una tasca silenciosa que, si tot va bé, a començaments del nou any, tindran una manifestació més notòria, amb una exposició de resum d’un decenni i amb camins nous en marxa.

Diumenge, 14 de novembre de 2021

Anyades de tinta i paper

Després de deu anys de la individual a Amics de Centelles, una mostra a les Finestres i al Penjador ofereix nous linòleums d’Aleix Mataró

Centelles. Fa tretze anys que faig linogravat. Utilitzo planxes de linòleum que és un material fet d’oli de lli sec. Es fabrica per fer servir de recobriment de terres. Però algú va veure que es podia fer servir com el gravat en fusta –la xilografia-. És més tou i no fa estries. La part que es buida dóna blancs i la que es deixa, es pot entintar i estampar i dóna la forma del motiu,

Alguns anys he participat al Mini Print Internacional de Cadaqués. Que és un concurs i exposició de gravat que ara ha superat la quaranta-unena edició. He fet una selecció de Mini-Prints que podreu veure a les Finestres d’El Trabuc. Són sèries de diferents anys: temes de viatges, un mercat, cases de la plaça, cases d’amics músics, el Sant Jordi a Albarrasí, l’Alzina de Mambré. Diferents temes.

Teatre a la gúbia

Fa uns anys me n’anava a assajos de teatre i dibuixava als actors preparant l’obra. Amb aquests croquis vaig omplir vàries pàgines de llibretes. I en acabat en van sortir linòleums. Ho vaig fer amb “Tarzan” i després amb una sèrie de cinc estampes dedicades al “Moulin Rouge”. A casa d’uns amics tenien una reproducció facsímil d’un gravat de Roma de Piranesi, rectangular i estampat amb tinta molt negre. Era una reproducció més petita que les originals, però m’agradava. La sèrie “Assaig de la vida”, sobre l’obra teatral segueix aquesta dèria. Això s’exposa a El Penjador.

M’agrada molt Piranesi. Vaig començar a sentir parlar d’ell a la carrera, on vaig fer la primera assignatura de gravat. Però sempre des d’un punt de vista teòric i històric. Abans d’això vaig començar a sentir parlar de gravats en una assignatura de tècniques: el profe Jaume Falconer em va “encarregar” investigar i explicar la litografia. Vaig anar a un taller -6a Edicions a Palma de Mallorca-, i vaig aprendre les beceroles de l’ofici. Tot i que d’entrada, no ho vaig aprendre prou bé, perquè a l’hora de fer l’explicació a classe, no feia servir la tinta adequada i no sortia res, tot i carregar amunt i avall una pedra litogràfica autèntica. Pesen uns quants quilos. Perquè hi ha varis tipus de tinta! Així que vaig tornar al taller i m’ho van acabar d’explicar bé i vaig acabar fent una litografia.

DibuixSerra — Escenari del Casal, amb la família Serra muntant l’escenografia . El dibuix del 2015, té versió en linóleum dintre la sèrie de “l’Assaig”.

El linòleum i la litografia no tenen res a veure. Com el Sol i la Lluna. És gravat.

En el linòleum, la tinta que actualment faig servir n’hi diuen “tintes d’aigua”. També va bé la tinta greixosa dels aiguaforts. Però m’agrada més la d’aigua.

Normalment utilitzo un sol color en els meus gravats. Un sol color pot dir molt –vermell, negre, sèpia, blau.

Vaig començar a fer linòleum quan anava a fer gravat amb en Carles Vergés. El 2009. Hi havia un company que en feia i m’hi vaig agafar. Abans havia fet una introducció al gravat, en general, amb la profe Fina Tuneu. Però em vaig anar orientant.

Algun cop he treballat la planxa directament, fent-la servir com un paper per aprendre apunts: ho vaig fer una tarda a la Font Calenta i a l’escola de dansa de la Zenda. Però normalment dibuixo amb llapis o retolador a sobre la planxa i després ho buido amb les gúbies.

El linòleum fa una olor molt bona. Especialment el que és de color marró –o el gris-, que és l’original i és molt fidel i precís amb el tall que fa la gúbia. Altres materials més recents són sintètics i es trenquen amb el pas de la gúbia.

Ara estic fent proves i estampo planxes de linòleum sobre del fang. Això forma petits relleus als que dono color amb òxids o esmalts. Estic investigant.

De moment us deixo amb les dues propostes, madurades amb els anys sobre paper, a les Finestres i al Penjador.

Diumenge, 21 de març de 2021

Reconeixement artístic de Conxa Sisquella

La Garriga / Centelles. L’any passat va fer cent anys del naixement de la Conxa Sisquella. Però les exposicions i actes d’homenatge s’acumulen enguany. La culpa és de la pandèmia. A La Garriga l’exposició anual del Dia de la Dona ha estat dedicada enguany a la figura de la pintora i gravadora, d’origen barceloní però que passava llargues temporades a La Garriga, juntament amb el seu marit, el també pintor Fornells Pla. De fet l’exposició de la vintena llarga d’artistes es fa al taller que Sisquella, es va fer construir al jardí de la seva casa garriguenca. Actualment és la sala d’exposicions de la fundació que guarda i recorda als dos artistes.

Les i els artistes participants són creadors professionals o amateurs i cada any es fa l’exposició dedicada a un tema lligat al reconeixement de la dona. Aleix Art hi participa per segon cop. Enguany s’hi presenta una aquarel·la que conté un retrat esquemàtic de la Conxa Sisquella contemplant una reinterpretació d’una pintura de la primera època, que sembla contenir un grapat de personatges que marxen. Vaig pensar amb els refugiats i amb la difícil situació que es troben les dones.

Al costat de l’aquarel·la hi ha una tela brodada i amb collage de la Patricia Astorga. No molt lluny en el mateix pany de paret hi ha una pintura abstracte, molt interessant de Loles Durall. Al costat una “Dona lluna”, pintura de Carme Peirotén, artista que recordareu d’una exposició a Artemisia de ja fa bastants mesos.

També hi ha una pintura realista de la centellenca Berta Noguer, amb un impressionant retrat de la Conxa Sisquella, al seu taller. Al costat hi ha una pintura abstracte, amb aires de paisatge d’Anna Jiménez. I no molt lluny un gravat de Fina Tuneu, artista que també ha estat professora de gravat i de qui hem aprés tantes coses.

Tothom es fixa amb els colors vius de l’exposició, si bé a mi em sembla que són tons àcids i abunden els fúcsies i els liles, suposo amb sintonia amb els colors del dia de la Dona.

L’exposició es podrà veure fins el 28 de març. Ens expliquen que els homenatges a Conxa Sisquella continuaran amb una altra exposició monogràfica, repartida entre la mateixa seu i una altra fundació garriguena. I esperem que es lligui l’exposició prevista al Marçó vell de Centelles, ja que l’artista va néixer aquí.

Sant Jordi en tres estampes

Centelles. Al començament del confinament vaig començar a estampar la sèrie de tres planxes dedicades a Sant Jordi. Feia vàries setmanes que hi treballava. O més concretament els caps de setmana i algun dia escapat entre setmana. Ha estat després que he pogut aprofitar més dies, però m’he dedicat a altres coses. La sèrie de Sant Jordi ha estat guardada a la carpeta esperant algun moment per exposar-la. Originàriament havia de ser per una mostra internacional on hi havia de participar substituint una artista que potser no podria complir. Però al final va resultar que participava i vaig guardar el treball. L’exposició segurament ha quedat parada per culpa del Coronavirus.

L:’origen de la sèrie està en la lectura d’un llibre en que parlava de les “bouquinistes” de París, que són parades de llibres de vell situades als passeigs del Sena. Em vaig imaginar l’emoció del comprador descobrint un llibre. Però d’aquí vaig cercar a una visió més localista del tema i vaig pensar amb les parades de llibres de la diada de Sant Jordi. El tema no és el mateix i potser tornaré en el tema original en una altra ocasió. Si fas el tema dels llibres de Sant Jordi em va semblar natural completar-lo amb una altra estampa dedicada a les roses i una tercera amb el moment de donar-se els regals entre enamorats. Em va semblar que per una mostra internacional seria xulo parlar de tradicions catalanes tant maques.

Vaig decidir estampar el linòleum posant un color de fons i la planxa amb el tema de color vermellós. Vaig fer un tiratge petit perquè no acabava de quedar bé la superposició. Si ho torno a estampar ho deixaré en un sol color. Però aprofito la diada de Sant Jordi per presentar la sèrie al bloc, juntament amb un dels esbossos preparatoris. Un dibuix molt ràpid per plasmar la idea que portava de cap.

El gravat del descobriment del llibre per regalar és el que té més gent silutejada. M’agrada fer persones. Aquesta és una línia que he anat explorant en treballs posteriors, aquests sí fets en ple confinament, com una sèrie dedicada a gent veient exposicions o un dibuix de gent en supermercat.

Espero que algun dia us regalin el llibre o la rosa que us pertoca, la persona que us estima.

Dafne

Centelles. S’acosten tres cites que tenen com a denominador comú la lluita contra la violència de gènere. Alguns anys ja he participat a les exposicions d’aquest tema que fan a Moià. Però ara també en faran a l’Estany i si em deixen també participaré a la que faran a La Garriga el mes de març. En el taller hi ha obra d’aquest tema però cal fer-ne de nova.

De moment he trobat en el motiu mitològic de Dafne un argument per acostar-me al tema des d’una imatge directe i concreta que és el tipus de poètica que m’agrada. En aquest cas però l’Apolo podria ser qualsevol home obsessionat i agressiu. L’he representat enfilat en cavallet sobre la dona i tocant-li els pits.

He utilitzat el linòleum que dona imatges contundents. Queda l’esquena molt allargada, però he decidit acceptar el resultat perquè funciona.

L’Alzina de Mambré

Centelles. Com a exercici que podia iniciar i acabar; com a encàrrec que podria servir per ajudar a d’altres; com a resum del paper que voldria que tinguessin en el meu procés artístic, el dibuix, la pintura i el gravat, vaig decidir fer l’obra amb el tema bíblic de “L’Alzina de Mambré”.

Amb aquesta obra, col·laboro amb els 25 anys de la Tómbola Solidària de Mans Unides, responent a la seva invitació de participar de la iniciativa que agrupava a altres artistes propers, en la celebració d’aquesta efemèride.

La idea de la delegació local de la ong ha estat reunir les peces dels artistes col·laboradors per fer com un calendari (o full doblat), amb les imatges de cada una, per repartir per les botigues i establiments que enguany han col·laborat donant coses per fer la Tómbola. Aquesta funciona els dies de Festa Major –ara, ja fins demà-, en els baixos de Ca l’Esparter, a la Plaça Major.

Els originals de les obres de cada artista, formen part del material que es pot escollir en funció del que a cadascú li pertoqui, segons indiqui el paper-sortejador.

L’encàrrec que em van fer era que la imatge, dintre unes mides concretes,havia d’estar dedicada a “què significa per a tu la solidaritat”. Intentant lligar solidaritat amb la nostra identitat comuna i la de la ong, vaig decidir reinterpretar el tema bíblic de “L’Alzina de Mambré”, que no fa gaire s’havia llegit en una missa dominical.

Recordem que l’escena és aquella que Abraham rep a tres visitants, desconeguts, a qui atent de la millor manera que sap, simplement per sentit d’hospitalitat, acolliment i atenció al foraster que arriba cansat, amb els peus empolsegats, amb set i gana. L’escena em va semblar prou simple, metafòrica i universal com per parlar del nostre sentit pràctic d’humanitat, des del lloc que ens pertoca viure. Recordem que Abraham és a més el patriarca comú a les tres grans religions monoteistes de riba i conca del Mediterrani, on també coincideixen tres continents.

La meva proposta per a la Tómbola és un gouach sobre paper. El gouach em sembla un tipus de pintura, més opaca, però que dóna acabats més brillants i càlids que l’aquarel·la. Sembla que doni treballs més “acabats”. La forma de tondo, o circular, simplement segueix una altra format que he introduït recentment, del que podrien derivar altres obres amb altres usos, com per exemple, medallons. L’obra sobre paper pintada amb gouach és la que tenen a la Tómbola i que desitjo continuï la seva “vida” en mans d’una altra persona, que la gaudeix-hi igual com un ho ha fet preparant-la.

Per tancar el cercle i donat que una imatge tant pot servir per fer una pintura o un gravat; per accentuar la solidaritat, encara vaig preparar una planxa de linòleum amb la mateixa composició, de la qual n’he tirat deu còpies i cinc proves d’artista. Les deu estampes numerades també formen part del material de la tómbola. La sèrie estampada està tirada amb tinta negra sobre paper blanc.

El Colom de la pau no farà mai vacances?

Centelles. No se vosaltres però aquest estiu, més que del calor, del que he quedat saturat fins a generar malestar és de tanta violència per tot arreu. Crec que em quedo curt: és que realment no m’agrada que els humans ens barallem amb tanta facilitat i que s’arribi a l’extrem de treure’ns la vida per fer nosa. Els atemptats i sobretot els darrers. Però ja també a nivell dintre les nostres comunitats o també en les hores d’oci, mirant pel·lícules, ha arribat un punt que trobo a faltar un clima dominant de diàleg i pacífic, a tot arreu i clarament exemplar i edificant. Només existeix en alguns dibuixos animats, això?

Endavant amb les iniciatives constructives de ponts i reparadores de desgreuges. Fa tres cursos en Pere Viñolas, preparant les iniciatives de suport al poble saharaui, va demanar de fer un colom ben gran per posar a la plaça. Sobre porexpan, aquell colom, realment va sortir que semblava més un pollastre de fireta. Però l’any passat la petició va ser repetir un colom que algú havia vist grafitat en el mur de Palestina. En aquest cas l’exercici ja partia d’una fotografia prèvia. Però tot i així, abans de fer l’obra definitiva, vaig remirar la forma dels coloms, per poder dibuixar bé el tema de les plumes, de les ales i la forma del cos. L’elaboració del mural centellenc va sortir després d’alguns esbossos petits, de tal manera que quan va estar tot acabat, encara va sortir dibuixat prou dignament, un altre colom, dedicat a Sant Jordi, amb l’emblema de la Santa Seu a la panxa, enlloc de l’armilla anti-bales del colom palestí, i una rosa al bec.

Les imatges que acompanyen aquest post expliquen el procés d’elaboració del mural centellenc, en que es va fer servir una plantilla de cartró per traslladar la forma bàsica i també permetre, si era necessari, repetir-ho en un altre suport. L’exercici aportava també el seu grau d’experimentació cas que fos necessari seriar el motiu. Plantejada la forma bàsica, amb la plantilla fora, després va ser qüestió de definir els detalls. Moment en el qual és l’obra que passa a manar i atrapa l’execució fins que sembla que no hi cal res més. El mural del colom centellenc, sobre fusta, inclou el detall de la porteta petita que es veia en la fotografia original. Això remarcava que el graffiti era fet sobre un mur de formigó que s encara barra un terreny ocupat per persones, hereves de religions que parlen de pau i concòrdia. El colom per a la Marató de la Sang va ser presentat a la Plaça Major, com a escenografia dels actes i no va sortir aquest any. No obstant les fotografies permeten recordar un exercici molt interessant de realitzar.

Contra la violència, en general.

Artistes contra la violència de gènere, a Moià

Moià/ Centelles. El llenguatge de la violència, la guerra i la incomprensió s’ha apoderat dels mitjans de comunicació, reflex de les diferències que es solucionen malament. Realment és l’únic camí per molt dolents que siguin els altres? No es podria solucionar tot amb un torneig o un partit de futbol? Però també hi ha formes de violència més cròniques: el capítol més proper a tots, incomprensible, lamentable i que no acaba de superar-se mai, és el de la violència de gènere. És igual qui i contra qui sigui. Però és de relleu que la dona sol ser la víctima. Els 25 de novembre estan dedicats a subratllar aquesta xacra social, que enguany s’ha emportat les vides de 6 dones a Catalunya i casi 50 a tot l’Estat. Si bé això, segur que és la punta del iceberg de relacions entre persones, construïdes sobre la desigualtat d’apreciacions, prejudicis, infravaloracions i accions emmarcades per la violència, no cal física, sino també verbal i psicològica.

Moltes són les mostres de rebuig més o menys institucionalitzades. A Moià han organitzat una exposició col·lectiva que es fa al Museu Rafael de Casanova, fins el 10 de gener. Hi participen: Marina Berdalet, Aina Garcia-Portillo, Assumpta Iglesias, Dèlia Ollé, Marina Benet, Francesc Picas, Xavier Vidal, Roser Oduber, Judit Alboquers, Teresa Codina. Aleix Art també va respondre a la invitació. Per aquest motiu he recuperat una estampa de fa tres anys, explícita del tema, però que he estampat en tinta d’aigua negre, d’acord amb una personal enamorament del poder estètic del color més fosc, sobre paper blanc. El linòleum consta de vàries escenes que expliquen el matí d’una noia, que es lleva, es prepara per un dia normal i quan surt de casa es troba a la persona que li negarà un destí. L’estampa va ser gravada, fa uns anys, per completar una sèrie dedicada al poder de la mort, aprofundint en el significat del tema de les Danses de la Mort. L’estampa s’ha acabat amb un text manuscrit, breu, al peu de la marca, que vol immitar el text breu que a vegades acompanya els gravats del segle XVIII. En aquells aiguaforts el text és reproduïble. De moment ho he solucionat, i per aquest cas, fent el text a mà i espero que si la cosa segueix amb altres treballs, el text també el pugui reproduir de forma eficient.

Escultures de fang

Centelles. A l’exposició de la Capella amb els companys de ceràmica i els de pintura, hi participo amb dues escultures de petites dimensions. Una és una escultureta de fang esmaltada que representa una jove rossa, just en el moment que baixa d’un cotxe. És la Valentina. Una russa que l’han portat amb taxi, al Bulli on descobrirà la seva vocació de vida i ho farà públic –gràcies a les virtuts d’internet-, com si es tractés d’un xef cinc estrelles: prostituta. Joan Francesc Mira parla d’aquesta noia real en un article de la contraportada d’El Temps i en destaca la seva voluntat de prendre-s’ho seriosament i amb rigor artístic. Al final l’hi he dedicat aquesta escultura, per la contradicció que suposa: per una banda lamento l’esclavatge del sexe i la subordinació de la dona a certs rols anacrònics. La Valentina persisteix en aquest paper, clarament enclavat en el desig masculí més gregari. Però alhora fa evident un desig humà de plaer i gaudi que els tabús socials mantenen en l’estricta intimitat.

L’altre escultura és un relleu de tres parts, que representa un home esterracat al sofà i que es descobreix relflectit al vidre de la finestra. Aquesta peça s’inspira en el poema “Mirall fràgil” d’Espriu. Ambdues peces parlen d’obrir els ulls: La Valentina s’adona d’un camí de futur. L’home redescobreix el seu jo.

Fruites i verdures

Centelles. Primer flors, ara fruites i verdures. Uns temes a que fins ara no havia prestat mai atenció i que tenen el seu gust. Les fruites i verdures que presento a continuació corresponen a les deu aquarel·les que he preparat com a decorat pel Festival Contra el Càncer. Les vam projectar, muntades en un Power-Point, a l’espectacle que va tenir lloc el cap de setmana del 29 i 30 de març de 2014. En dono més detalls al post corresponent de la Crònica de Centelles. Aquí us deixo amb un vídeo que mostra les aquarel·les tal i com es van mostrar a l’escenari. Acompanyen els dibuixos, textos amb informació nutricional preparats per la dietista Lidia Codina, que es va prestar a ajudar en aquest treball. Aquestes aquarel·les seran una de les matèries estrella de la parada artística, de la Fira d’Art de Centelles, on participaré el proper diumenge, dia 27 d’abril, a l’avinguda Rodolf Batlle. Si no plou.

5 flors, contra les mines

Centelles. Presento una col·lecció de flors fetes de fang i esmaltades, amb les que participo amb el projecte “Per cada mina, una flor”, que organitza l’artista saharaui Mohamed Moulud Yeslem. La idea d’aquest artista plàstic compromès, és penjar tantes flors artístiques com pugui al llarg del mur de mines que boreja la seva terra. La convocatòria està oberta a qui vulgui. A Centelles es farà la recollida el dia de sant Jordi.

La col·lecció de flors que presento estan fetes amb fang blanc i acabades amb esmalt. Comparteixen colors, fet que els hi dóna unitat. No estan basades en flors reals, sino que estan inventades. Però fàcilment van sortir formes de roses.

Aleix Mataró / Conjunt de flors a les que hi he donat nom de noia.

A.M. / Ariadna

A.M. / Esperança

A.M. / Rosa

A.M. / Roser

A.M. / Violeta

Conjunt

——————–
Un mitjó de molts dies

Un dels regals “invisibles” que he fet ha estat aquest mitjó, tonejat amb un linòleum. La peça de roba és una iniciativa de la parella artística alucinamandarinas, que ens ho ha fet arribar a un centenar d’artistes que hem volgut participar en la seva proposta de Xmassucks. Els diversos mitjons es poden veure a l’àlbum de Facebook del grup i en una web pròpia: xmassucks.net.

La meva peça en sí es titula “Camins”. El mitjó fa de paper pels dos cantons, i hi queda impresa la mateixa imatge. El mitjó es presenta omplert amb el cotó i aguantat dret, sobre un llistó, amb l’ajuda d’una pinça. El mitjó vol recordar una mica a l’obra homònima de Tàpies, que també “camina”. Aquí us copio el meu mitjó i el text que l’acompanya que està escrit en forma de pregària.

“Camins”, darrer treball linogràfic i “escultòric”

Pregària del Caminant

Senyor,

Em dirigeixo a vostè, perquè la nova relació que mantinc genera un punt de fricció amb uns temes que em creen temor i alhora curiositat, i tinc la necessitat d’aclarir-me i exposar-li i comentar unes reflexions. En la reflexió li remeto a una obra d’art que he preparat per regalar a un molt bon amic i company de la fe.

Ja fa uns anys que peregrino per la Terra, però no en fa tants que faig sota l’impuls de la fe cristiana. Darrerament he entès com mai, que és una sort tenir-lo com a far de les nostres esperances, perquè el nostre Credo dignifica i agermana a tots els homes. És a dir, és una fe eminentment humana: ser un bon cristià ens fa ser millor persona humana. Gràcies senyor pel seu mestratge.

En la vida de creient es fa un camí. Els caminants que anem ben equipats, portem un mitjó que és testimoni del bagatge del caminant i també dels moments en que entrem en contacte amb altres persones, idees i altres cultures ancestrals i modernes. Creu que hi pot haver un llegat universal de totes les cultures i ciències humanes que ens ajuda a ser més respectuosos amb l’altre i també amb l’entorn? Entre els egipcis o els indis americans hi ha una gran distància. Però la seva cultura, no tindrien una voluntat sabia i comuna des de les quals han aportat recursos importants i receptes en varis camps que contribueixen al progrés de la humanitat?

El mitjó és el símbol del caminant i la il·lustració que conté, una metàfora de l’experiència del camí. Cada personatge és un prototip de persona que podem ser o trobar i resumeix un desig que li transmeto en forma de prec:

1.- Senyor, deixen’s escoltar la paraula de l’Evangeli, igual que el mitjó del caminant, pot trobar-se envoltat per un auditori escoltant les paraules de Jesús, que aporta una doctrina de vida moral per tots els homes.

Penso que la seva paraula ha estat escoltada a indrets molt llunyans i que cultures com la mexicana que tenien altres divinitats i costums, han assumit la base del cristianisme i ho han posat al capdamunt de les seves arrels ancestrals, fusionant-ho i donant-hi una nova vida. No és això fantàstic? És com la dona asseguda a l’escena del mitjó, que escolta la seva paraula, que sap tota una sèrie de coses i que n’aprèn i n’assumeix de noves. A vegades aquests costums ens semblen misterioses i pel que sembla a casa nostra també hi ha hagut creences molt antigues i misterioses, que el Cristianisme ha acabat reconvertint. Senyor, com nosaltres som desconeixedors de molts secrets del món, entengui’s amb els misteris del cosmos i faci que entre tots hi hagi pau i harmonia. Allunyi’ns de caure presoners de mals esperits.

A vegades l’home ha obrat per subjugar l’altre.

2. Senyor, ajudi’ns a saber destriar el gra de la palla, i si són dignes de la seva confiança, deixin’s enriquir amb els tresors espirituals i culturals de les persones i civilitzacions que ens han precedit o que vindran.

3. Senyor, no deixi que siguem com el nen que es tapa les orelles, que resta insolent i insensible als bons consells.

4. Senyor, deixi que siguem com els nens que llegeixen i aprenen i recorden consultant i preguntant.

5. Senyor, deixi’ns ser com l’artista que sap convertir les meravelles del món amb imatges i expressions pròpies.

6. Senyor, deixin’s ser bons científics per conèixer i aprendre a respectar l’entorn i a sobreviure.

7. Senyor, faci que els sacerdots que s’han entregat de forma més conscient a la vida religiosa, siguin dignes testimonis i apòstols de la seva fe.

Li explico i li prego tot això perquè m’ajudi a aclarir el meu camí. Amen. Centelles, 3 de gener de 2014

Aleix Mataró Garriga

Més enllà en l’aquarel·la

Centelles. Aquest dissabte vaig participar en un curset d’iniciació a l’aquarel·la que feia la Rosa Permanyer, al taller de la Neus Colet a Sant Cugat. Ho feia al matí. A grans trets va consistir en explicar els fonaments de l’us del pigment barrejat amb l’aigua i alguns truquets per poder endinsar-se en aquest llenguatge especial. Puc dir i reconec que el què havia fet fins ara amb els dibuixos urbans, era més posar color en els dibuixos. El què ens va ensenyar la Rosa, dissabte, és potser un treball molt més pictòric on la línia és només una excusa al costat del poder del color i de les transferències i transparències. Així que tinc entre mans un cuquet artístic nou per anar practicant i també per enriquir la base que ja tinc en el dibuix colorejat. A veure on em porta. Us adjunto imatge dels treballs que vaig anar fent –sempre experimentals- i també algunes fotos que la Neus Colet va tirar durant el curs del taller.

https://plus.google.com/photos/118200478524267437793/albums/5884563803082786593?authkey=COjg2q_D8s7CRg

Gravats ben trobats

Fotos: A.M.

Sala de Can Sebastià, Tona, durant la inauguració d’ahir

L’exposició de la Capella es va inaugurar una hora abans de la de Tona, a la sala de Can Sebastià. Aquí hi ha només gravat. Però un tipus de gravat diferent a l’habitual. Molt més experimentatiu: dominen els fotogravats dels artistes agrupats entorn a la Fina Tuneu. També hi ha algun collagraf. Després hi ha dos gravadors convidats a la mostra: l’Eulàlia Llopart, que porta xilografies. I un servidor amb tres linòleums.

Entre els artistes hi trobem persones conegudes, com en Leri, l’Imma Parés i la mateixa Fina Tuneu que ha portat una col·lecció interessant. L’Imma és més jove en la pràctica del gravat, però n’ha agafat molt bé la idea, pel que veiem en el seus fotogravats. Li permeten treballar reflexos aquàtics i també les brancades dels arbres. La mostra també ens apropa a l’obra d’artistes que desconeixia: la Dolors. I també d’altres que feia temps que no veia, com els collagrafs de la Ió Sayós.

En quan als meus linòleums, dos són nous i el de la planxa més gran, és dels darrers que vaig linogravar al taller de Carles Vergés, ara fa uns anys. Però tant aquesta com els dos nous han estat estampats de nou, recentment i amb una mateixa eina que darrerament vaig provant: un baren. Aquesta eina, que permet estampar manualment, fent pressió i que em va descobrir la Rosa Vives. El linòleum gran està dedicat a una vista real Sant Esteve d’en Bas, que vaig fer després de visitar uns amics de la població. Ara l’he estampat amb una tinta blava. La pressió irregular amb el baren li va donar efectes més atmosfèrics i em va suggerir que era com el moment posterior d’una tempesta, amb el cel tapat de núvols, però amb el sol irrompent ja en força per alguna banda.

Els dos altres linòleums, més petits, formen part de la producció més recent i tenen el valor afegit de que estan fetes sense dibuix previ sobre la planxa. Directament amb la gúbia vaig rallar la planxa. En el cas del bodegó seguia el model d’una pintura del segle XVI o XVII. L’altre linòleum el vaig fer in-situ, assentat en una taula a la Font Calenta de Centelles. No ho vaig estampar a allà, però vaig fer tot el plantejament de l’espai del parc, amb les escales i el Montseny al fons. El bodegó està estampat amb vermell i el paisatge centellenc amb la tinta daurada, que però té un to més verd pàl·lid.

El bodegó que presento el vaig fer després de parlar amb un altre artista de Centelles, el pintor Joan Subirà i plantejar si seria possible amb el linòleum fer un bodegó tant ben fet com ell fa les seves pintures. El resultat és el que teniu a l’exposició. Estampat amb el baren, la taca de tinta queda més irregular i receptiva a reflexes lumínic.

La Dolors ensenyant una planxa de fotogravat.

A sota, linòleum del bodegó, que es mostra a l’aparador

Totes dues exposicions es poden veure fins el diumenge 26. A Tona obren també el divendres. A la Capella de Jesús, només el dissabte a la tarda i el diumenge al matí i a la tarda.

Col·lecció de postals

Ahir a la fira de col·leccionisme i mercat d’art de Centelles vaig presentar els primeres quatre postals editades amb el pròposit de difondre els dibuixos que vaig fent en els quaderns. De mica en mica, la intenció és anar editant altres dibuixos en aquest mateix format, ja sigui seguint un tema o picant de diferents quaderns, els dibuixos que em semblin més interessants. En aquesta primera publicació, hi ha un dibuix de Vic, de les Adoberies, fet el dia de l’Sketchcrawl. Un altre de la Festa del Pi de Centelles. El Palau de la Música Catalana i una vista del volcà d’Aiguanegra, a Sant Joan les Fonts, fet un dia d’una caminada amb els de Senders de Vic.

Amb els Miquelets

Dissabte passat, dia 16 de febrer, vaig tenir l’ocasió d’assistir a l’acte de record dels Fets de la Gleva, en que un grup de persones vestides de soldats catalans de primers del segle XVIII, recordaven una batalla de la Guerra de Successió. M’hi vaig presentar amb un blog i vaig mirar de no perdre detall. És tot un món i és un plaer haver trobat aquest grup que fa reviure una època pretèrita del nostre país, amb tanta seriositat i qualitat. Segurament els aniré seguint.

Magraner i altres muntant tenda

Suboficial Regiment Diputació de Barcelona esmorzant fora la tenda

Fuseller de la Diputació cosint botó de les calces

Magraner amb barret i “bolso”. Oficial amb fusell

Magraners i oficials

Soldats en formació

Civil entre els Miquelets

Soldats de Moià

Marquès

Instrucció

Expressió amb fang

Des de l’inici de les classes de ceràmica, he començat a fer alguns relleus de petit format amb fang. Els primers, molt petits, eren per fer segells. Més endavant n’he fet d’una mica més gran amb un tema de caire narratiu: vaig començar amb un apleg al Turó, contribució al tema de la nit que tots els alumnes preparem per l’exposició de final de curs. Els dos últims relleus són de caire més crític: la contaminació del medi i la discriminació. Us mostro la imatge d’aquest darrer, just acabat amb el fang tou, sense coure. Tampoc se si han d’anar pintats. M’agrada el to natural del fang. I sobretot és un material molt amable per expressar-se.

Els Reis Mags, primer contacte amb Barcelona Dibuixa

Aquest dissabte passat vaig tenir l’oportunitat de participar en una de les sessions que l’ajuntament de Barcelona organitza dedicat al dibuix urbà. Barcelona Dibuixa (BD) és el nom d’aquesta iniciativa on hi tenim al capdavant tres urban-sketchers de pes com Miguel-Freekhand, Swasy i Sagar. En aquestes sessions els tres mestres es posen al capdavant de grups d’interessats en practicar, cultiva i aprendre el dibuix de carrer. Dissabte 5, va ser el torn de la Cavalcada dels Reis, la principal que es feia a la Ciutat Comtal. Equipat amb un quadern petitet, el Pentel de tinta, dos bolis i tres pinzells d’aquarel·la líquida –verd, blau i taronja-, em vaig dedicar a representar l’ambient i les coses que cridaven l’atenció de la vetllada. En la sessió de BD havíem de ser, en total, uns cinquanta. Vam ser menys, però igualment ens vam repertir entre els tres professors. A mi em va tocar anar amb el Miguel i vam anar a dibuixar des de la plaça de Pla de Palau. La Cavalcada començava des del Parc de la Ciutadella, que no hi queda gaire lluny. Vam veure des de que els Reis Mags i tots els acompanyaments passen amb els autocars, camí del parc –venen del Port Vell, on han desembarcat-, fins el pas de l’últim rei oriental, en Baltassar. Ben bé dues hores d’esplai per mirar, dibuixar i conèixer els companys que venien amb en Miguel, que no arribàvem a deu.

La major part dels dibuixos que vaig fer en el meu quadern pertanyen a aquesta estona de la Cavalcada, situats a la plaça de Pla de Palau. Però els primers dibuixos de la jornada els vaig anar a fer al Port Vell, al punt on havien de desembarcar els Mags .Havia arribat dora amb el tren i per aprofitar el temps vaig anar a prendre nota de l’ambient. No vaig veure els tres Reis, però si que em vaig poder entretenir a dibuixar alguns dels nombrosos patges que van passar per davant.

En general la Cavalcada de Reis de Barcelona, es pot dir que és molt espectacular. Potser l’únic punt negatiu és la carrossa d’una companyia de tecnologia, que també repartia corones. No està bé que un negoci privat, per important que sigui, tingui tanta visibilitat en una tradició col·lectiva i que no és de ningú.

Podeu veure els tretze dibuixos en aquest enllaç de flickr:
http://www.flickr.com/photos/aleixmataro/sets/72157632460984590/

Col·laboració al “Quadern de Plaça Sant Just”

Centelles. Conec virtualment a l’Elisa Pellacani. L’he agregada fa poc al Facebook. L’hi vaig enviar una carta a Emilia Reggia, Itàlia. I al cap d’uns dies he rebut un llibre amb dibuixos, un de meu. Pellacani sembla que viu a cavall entre Barcelona i la Emilia Reggia. Sembla una noia molt activa, que li agrada dibuixar i preparar i auto-editar-se llibres. L’any passat es van reunir uns quants dibuixants a la zona de la plaça de Sant Just de Barcelona, en ple barri gòtic. Jo no hi era, perquè era per Sant Jordi i era dilluns. Treballava a l’empresa. L’Elisa va decidir publicar un llibre amb un recull dels dibuixos realitzats a la zona de Sant Just. Primer es va centrar en la plaça antiga, però més endavant va demanar l’aportació de dibuixants que tinguessin apunts de tot el Barri Gòtic, no només de la plaça on hi ha l’entrada de l’Acadèmia de Bones Lletres. Des d’aquesta amplitud de mires, vaig poder enviar-li una bona col·lecció de dibuixos. Tots eren realitzats en el si del curs de Dibuixant la ciutat, que tant important va ser el curs passat. De la zona del Barri Gòtic tenia dues sèries de dibuixos, a més de cert relleu personal: els més antics eren els primers que vaig fer amb el Pentel, el pinzell de tinta. Els segons, fets cap al mes de maig o juny, eren ja el penúltim pas en la consolidació de l’estil en que combino punta-fina, aquarel·la i el Pentel per dibuixar les persones. Un d’aquests últims dibuixos és el que Pellacani ha escollit per afegir al seu llibre, que ja tinc a les mans: “Quadern de Plaça Sant Just”. El dibuix està dedicat a la cruïlla entre el carrer del Call i Avinyó, i està centrat per la sombrereria Ubach. Només està acolorida la botiga, la resta és tot línia.

El llibre de quadern de dibuixos està editat amb un paper molt xulo, acanalat a la coberta. Reuneix dissenys de la mateixa Pellacani i altres dibuixos de urban sketchers com Gabriella Becchi, Diego Bernardo Álvarez, Sol Corradi, Xavi Julià, Eduardo Vicente, Trini Trull o Laura Sancho. Alguns eren companys del curs de Sant Lluc. D’altres no els conec de res, però formen part d’aquesta comunitat heterogènia de dibuixants. El “Quadern” va ser presentat al Rendez-vous du Carnet de Voyage de Clermont-Ferrand, de fa quinze dies.

Dossis de dibuix

Dissabte passat va ser torn d’una de les trobades que es fan a nivell internacional de dibuix urbà. Les anomenades Sketchcrawl. Barcelona fa 37 vegades que hi participa. Es fan cada tres mesos, més o menys. A Vic també ho fan. Però ara van a la seva i ho celebren demà, dissabte 20. Esperem que no els hi plogui i puguin dibuixar per la zona de la carretera de la Guixa.

A Barcelona vam dibuixar per la zona de l’Escola Industrial, el Mercat del Ninot i alguns carrers de l’Eixample Dret.

Aquí us passo l’enllaç dels dibuixos fets, penjats a la galeria de flickr.

http://www.flickr.com/photos/aleixmataro/sets/72157631806784164/

Una mica d’Espantocells

El proper divendres, 12 d’octubre, s’inaugura a Sant Feliu de Codines una petita exposició col·lectiva. Organitzada pel grup Escafandra, la proposta Globstop, que en total dura sis hores, pretén fer una acció simbòlica contra la “institucionalització” de l’art i els afectes de l’actual situació econòmica sobre la creació. En Jordi Sarrate em va passar la informació. L’acció està coorganitzada pel grup Espantocells, liderat per Àngels Rosés. Els dos centellencs portarem obres al taller que l’assocació té a la vila sant feliuenca. Allà esposarem l’obra juntament amb altres artistes, que de fet, desconec totalment, com Dolors Sais, Eulàlia Sagales, Gemma Solé. L’únic que m’és familiar és l’Ernest Altés. En general serà una ocasió per col·laborar i conèixer un col·lectiu artístic d’un altre indret. Segons Rosés no es tracta pas d’una entitat que es senti recolzada en la seva vila, però els linòleums que hi portaré estaran per sobre d’aquesta circumstàncies i espero que ajudin a abraçar els lligams entre els artistes i la societat.

Per a aquesta exposició, de caire crític, he emmarcat cinc estampes i una planxa de linòleum de la sèrie “La sort dels mortals”. Quatre estampes es mostren juntes, en un gran marc, formant com un gran foli d’una pàgina il·luminada d’un còdex. Una altra estampa es mostra juntament amb una planxa inèdita, per ensenyar la base tècnica del linòleum. D’aquesta manera es mostra tota la sèrie d’aquest treball preparat en motiu de l’exposició “Les danses de la mort”, inaugurada a la Capella de Jesús, de Centelles, el febrer passat.

Aquestes estampes tenen forma de fris o rectangle allergat, com ja s’ha dit, inspirat amb les franges d’alguns còdex medievals. Els colors, vius i variats també volen recordar aquella disciplina, encara que no amb la mateixa riquesa policromada. De fet són técniques diferents i en els linòleums el joc està entre els buit i el ple, del paper i la tinta.

L’exposició Globstop es podrà veure al local de l’Espantocells, al carrer Creus, 85 de Sant Feliu de Codines. Horari d’exposició, de 8 a 11, de la nit, el proper divendres i dissabte. Hi haurà actuacions i arts performatives, també. A part d’instal·lacions i altres disciplines.

Captura emocionada
El dimecres 22 d’agost vaig assistir a la performance d’inauguració de l’exposició de Marina Berdalet i No Parfum a la sala de la Plana de l’Om, a Manresa. Com dimecres vinent podreu llegir a una nova entrada de la sèrie “Treballs d’estiu”, va ser un espectacle sublim, contundent. No em vaig poder estar de fer un dibuixet que beu molt dels apunts que he fet als assajos de Tarzan, a l’hora d’anar ràpid i explicar l’esdeveniment amb fragments d’imatges. No hi ha color, només línea. Tal i com són inicialment els dibuixos que he fet pel musical de Tarzan, on després hi afegeixo el color d’aquarel·la per separar i endulcir.
Aquests dibuixos recents volen plantejaments diferents als del Quadern de Zenda, on el moviment era més repetitiu, al ser una dansa amb una coreografia que s’anava allargant en el temps, durant uns quants compassos. D’alguna manera hi anava millor explicar-ho amb el traç de color i el suport posterior de la línia negra, per acabar de definir les formes. En els dibuixos de Tarzan i el d’aquest espectacle, els moviments són irrepetibles i aleshores és la línia el qui ho pot explicar. Per això ha anat bé introduir de nou el Pentel de tinta, perqué pot explicar millor el moviment de les danses de grups de goril·les i descriure la forma (veure últims dibuixos de l’Album “Entre lianes” publicat al flickr). Aquí presento el dibuix de Manresa, més avall trobareu l’accés a l’album de Tarzan, amb setze dibuixos nous (a 23 d’agost).

Assajos

Diria que la samarreta em fa olor de silicona… Ahir vaig anar per segona vegada al Casal Francesc Macià a dibuixar goril·les i tarzans. El Triquet prepara l’obra teatral musical “Entre lianes” que narra la història de l’home-mono. La part que he vist assajar correspon a la segona part, quan coneix a Jean i també al malvat Clayton. No explicaré més…

Aquí presento els deu dibuixos que he fet durant les sessions d’assaig. Al final del text trobareu l’enllaç a la galeria de Flickr on els he penjat i els podeu veure.

Els dibuixos que he fet m’han servit molt per practicar el dibuix de persones en moviment, d’una manera diferent a com ho vaig plantejar amb la Zenda. Ara torna a ser primer la línia i després color ornamental. Els actors es mouen diferent a les dansaires, tot i que també ballen. Però és diferent. Hi ha cants a una sola veu o duets. I algun ball de grup, però almenys a la segona part no predominen. La cosa pinta molt bé i és bonic veure gent del poble tant jove implicada amb un projecte així. Margo Prims té molt clares les idees. I entre tots ho van ordenant. És molt un treball de grup.

He anat a dibuixar dos cops: el dia 14 i el dia 16. Només hi ha dues diferències importants: el primer dia no hi havia la música interpretada directament pels músics. I el segon dia sí, i hi havia més goril·les. La música de Phil Collins esta bé i hi ha algun tema que l’he sentit per la ràdio i tothom reconeixerà.

L’olor a silicona es deu a que els del Triquet estan ultimant els decorats i la deuen haver utilitzat a manta per preparar la selva centellenca.

Ara cliqueu aquí sobre:
http://www.flickr.com/photos/aleixmataro/sets/72157631109289522/

Primer ball

QUADERN DE ZENDA

(Juliol 2012)

Centelles. Fa dues setmanes vaig fer una visita a la Zenda, per parlar de l’espectacle que preparava pel cap de dos dissabtes al Casal Francesc Macià. Tot el treball d’un curs d’una cinquantena de ballarines concentrat en el muntatge “La màgica nit de la dansa oriental”. La proposta em va agradar i vaig pensar que seria una bona ocasió per provar de fer dibuix en un acte de molt moviment. Per això mateix vaig pensar que havia de practicar i arribar al dia de l’espectacle una mica preparat. Per això a la mateixa tarda vaig anar a comprar un nou quadern de paper prim i al cap d’una estona ja estava reflexionant com fer els primers intents o en què basar-ho. La resposta la vaig trobar a la Plaça Major on hi havia unes nenes i uns nens jugan i sobretot patinant (aquesta setmana d’ara, potser no hagués anat tant bé perquè sembla que s’ha posat de moda el platet volador). Els dibuixos van ser de línia, amb la idea d’agafar el gest i el moviment de la persona.

Al cap d’uns dies vaig tornar a agafar el quadern perquè hi havia una idea que em rondava el cap. Per dibuixar les ballarines podia provar de presentar-les primer amb taques d’aquarel·la i desprès afegir la línia per definir millor la figura o l’expressió. Normalment dibuixo la línia o amb punta fina o amb el pinzell de tinta, molt més gruixut i que creen dos tipus de dibuix diferent. El pinzell de tinta resulta més expressiu. El cas és que volia combinar els dos recursos. Vaig provar la idea davant el televisor dibuixant una model. Però la línia que vaig posar a sobre no es corresponia amb la noia, sinó amb un esboç d’una presentadora, de manera que es creaven com dos dibuixos. Vaig tornar a provar aquesta idea uns dies més tard, a la terrassa d’un bar, dibuixant la cambrera i una nena que jugava.

El clau al sistema taca-línia, com l’he denominat a altres llocs, el vaig donar el mateix dissabte al matí, durant el curs de “Dibuixant la ciutat”. Visitàvem el Palau de la Música, l’interior de la sala de concerts. I els seus colors, llums i materials diversos van ser l’excusa perfecte per provar el nou sistema de dibuix. El sistema taca-línia permet treballar intuïtivament i el resultat va ser un dibuix colorista, lluminós i ràpid. La línia va aparèixer per donar sentit a l’espai, tot i seguir un traç independent del color. Aquest sistema va servir per fer un segon dibuix del Palau i, a la tarda, un tercer de la façana de Santa Maria del Mar, amb atenció als efectes de llum i ombra i a l’acumulació de figures al primer terme.

Al vespres a les 10 ja estava assentat amb el meu quadern. No em vaig situar a la platea, sino que em vaig colar al galliner, per estar sol, no estar pendent dels altres, ni cridar l’atenció. L’espectacle ja estava funcionant quan el públic entrava. L’Alba Vinyes estava fent una pintura i dues noies tocaven el contrabaix i el clarinet. Primer dibuix. Els pinzells d’aigua carregats d’aquarel·la líquida (tres colors: pistatxo, blau mar i taronja) van començar a mesclar-se. Els primers dibuixos van resultar una mica maldestres, però a mesura que vaig agafar confiança i una idea del temps que podia durar cada dansa, vaig entretenir-me més a dibuixar la figura o les figures en diferents passos i moviments. Primer amb taques d’aquarel·la líquida i després a sobre línies per donar forma al cos, el rostre, cabells i els plegs dels vestits. Vaig anar combinant el punta fina amb el pinzell de tinta, per veure on em trobava millor. Però realment els resultats són tant diferents, que els vaig acabar combinant segons el que em venia de gust. Al veure que el què anava sortint tenia una mica de gràcia, em vaig relaxar tot i que durant tot l’espectacle vaig tenir una espècia de tensió, per captar els moviments i detallar aspectes de les dansaires. Tot aquest treball que he aplegat, en gran part, en el Quadern de Zenda, el mostro en aquest vídeo de presentació que acompanya aquestes línies. A la Crònica de Centelles i a la Crònica de Dibuix Urbà d’aquest blog trobareu més imatges i dibuixos.

12 de juny de 2012

Dibuix aquarel·lat realitzat a Centelles, a una cruïlla pròxima a les dues fàbriques més noves de la vila, Jamones Centelles i Madel. Al fons a la dreta s’hi veuen les instal·lacions de les noves piscines municipals. Aquest dibuix de camp va ser traduït en linòleum en dues planxes, en una obra que es mostra actualment a l’exposició “Revisió de les fàbriques” del bar El Refugi de La Garriga.