L’ENTREVISTA:

Diumenge, 15 de gener de 2023

Entrevista [ ] Albert Guinovart, músic i compositor

“Toca sense partitures quan vol o quan pot?”

Al setembre vam assistir a la presentació de la nova orquestra inclusiva de Centelles. Més que la iniciativa en sí, que ja vam entendre que era possible, em vaig fixar en si portaven o no partitures, si les llegien o anaven tocant de memòria.

Centelles. Partitures sí o no? A les corals i en altres formacions sempre és curiós com els músics corren per girar els fulls. Ara alguns ho fan amb una tableta… Però la música sempre segueix, com un dibuix, amb la seva pròpia sonoritat, fins al final. En el decàleg hem presentat una mica com unes normes de funcionament. Però serveix molt bé, pel què conec millor. El dibuix. I en el llenguatge musical?

Per totes aquestes preguntes, ja a la presentació de l’orquestra oberta de Centelles, vam parlar amb col·legues de cercar un tercer punt de vista. I vaig pensar amb l’Albert Guinovart. El compositor de la música de “Mar i Cel”. Perquè alguna cosa ja ens havia dit al respecte, en àmbits universitaris estivals. Preguntant, la gent s’entén. Sense donar tantes presses, i igual que amb, entrevistats més allunyats , per missatges electrònics, ens ha respost les preguntes principals. No disposo de la seva imatge, però sí que via internet, la seva música és accessible i el que ens interessa, són les seves respostes i argumentacions, que tot seguit us les presento.

Gràcies, mestre Albert Guinovart,  per respondre les preguntes per les quals m’he adreçat a vostè. El dubte principal, tots veureu que és saber, al final, perquè serveixen les partitures. No acabem d’entendre perquè uns músics en poden prescindir-ne; I en canvi altres, com l’orquestra de l’Escola de Música local, ja van amb tabletes digitals. En resum, i començant:

Aleix Mataró .- Toca sense partitures quan vol o pot?

Albert Guinovart.- Les partitures són imprescindibles per aprendre la música que es vol interpretar de manera fidel a com el compositor la va escriure. Naturalment un pot aprendre d’oïda i aproximar-se, però en el món de la música clàssica es tendeix a cercar l’excel·lència, i això vol dir respectar al màxim els desitjos del compositor.

Ara bé, hi ha la tradició que els pianistes (especialment) ens aprenguem tota la música de memòria per a poder-nos sentir més lliures d’anar llegint. Pensa que al piano hi ha tantes notes, que estem contínuament girant fulles perquè passen de pressa. De tota manera aquesta tradició que es manté en els concerts de solista amb orquestra, en canvi no es manté en música de cambra ni quan s’acompanya a un cantant.

A.M.- Per compondre la seva música, les partitures hi tenen algun paper o el seu sistema és més diferent i  deslliurat dels pentagrames?

A.G.- Hi ha un punt de lluïment. De tota manera no està escrit enlloc que s’hagi de fer obligatòriament de memòria, perquè l’important és la música. En orquestres, naturalment tothom va amb partitura perquè si no seria un desgavell que cadascú fes coses diferents.

A.M.- . Ha variat el seu sistema de composició al llarg de la seva carrera?

A.G.-  Sempre escric la partitura. Si no parlaríem d’improvisació. És el mateix exemple que un escriptor, que per deixar constància del que vol fer ho escriu. Ha canviat que he anat evolucionant, però en quant a paper, l’únic és que hem incorporat els ordinadors i programes informàtics que ens han facilitat la feina (com també en l’escriptura).

El món en el que em moc, el de la clàssica, es treballa d’aquesta manera, buscant l’excel·lència. Suposo que en altres camps com el jazz o la música moderna es fa de manera diferent.

A.M.- Ha estrenat una partitura, recentment “Alba Eterna”: li agrada preparar una obra tant coral i completa?

A.G.- Bé, de fet no l’he estrenat fa poc, si no que s’ha editat en disc. Sí, m’agrada molt fer obres “grans”. Això és una òpera, però també m’agrada molt el camp simfònic i el simfònic-coral, que tinc moltes obres.

A.M.- Quin record té de “Mar i Cel”? L’hi agradaria o s’escauria que l’anessin reprogramant més sovint?

A.G.- Doncs en guardo un bon record perquè és el primer que vaig fer a nivell públic i va tenir molt bona rebuda. Encara ara em demanen com a bis que toqui algun fragment. Se n’han fet força produccions. Al 2024 hi tornarà. Més aviat m’agradaria que altres obres que he fet es tornessin a produir.

A.M.- Com l’ha afectat la pandèmia? Quins projectes de futur té?

A.G.- A mi m’ha anat molt bé. He tingut temps per treballar molt a casa, estudiar, i també reflexionar.

Tinc força coses. El més immediat: una estrena amb cors i orquestra amb l’OBC, una simfonia per a la Banda Municipal; una simfonia per a la Franz Schubert Filarmonia; un Carnaval dels Animals; i seguir fent concerts.

—————————————————————————————-

Altres entrevistes i reportatges:

Entra a la llista de reproducció de vídeos i material sonor enregistrat que generem:

LLISTA DE REPRODUCCIÓ DE YOUTUBE