badaluc

Colnaghi explora la influència de Caravagio a la pintura flamenca

La Garriga. Des de que estic al davant de la botiga de belles arts Tres Peus Espai d’Art que la visita a exposicions i la crònica posterior al blog han minvat de forma considerable. ¿Com ho puc fer per recuperar l’activitat de Badaluc, que és una cosa que m’agradava fer i que encara em ve de gust? Quan va ser la pandèmia tampoc es podia sortir de casa i vaig començar una tanda d’articles que podia fer des de casa. La solució ara passa per internet on si es mira bé es pot trobar de tot i també espiar algunes exposicions.

Potser us recordareu de la galeria Colnaghi de Londres on amb col·laboració amb l’Artur Ramon si van fer unes exposicions molt interessants de pintura catalana moderna. Ja fa uns anys. Aquesta galeria té seus a varis llocs (la principal a Londres i seus a Madrid, Nova York i Brussel·les) i sempre fan exposicions molt interessants. Del nivell de museus. Es veu que fa un any que tenen seu a Brussel·les. Doncs en aquesta galeria belga i per celebrar el primer aniversari hi fan una exposició sobre pintura flamenca marcada per la influència de Caravaggio. El pintor italià del barroc va crear tendència amb el seu realisme sense idealitzar on utilitzava models extrets de les classes baixes i que també es caracteritzava pel contrast remarcat entre llums i ombres.

Pintura a l’oli de Abraham I Janssen, una Mare de Déu amb el Nen i l’Infant Sant Joan. Fa 86,3×69 cm

L’exposició belga penja obra de pintors com Abraham I Janssen (Liège, 1571/1575- 1632, Antwerp), Matthias Stom (Flanders, c. 1600-c. 1650, Itàlia), Hendrick de Somer (Lokeren, 1602-Nàpols, 1655-56), Jan van Dalem (Brussel·les, abans del 1610-després del 1662) i Nicolas Lauwers (1600-1652).

Aquests pintors varen passar per Itàlia i específicament per Roma o millor per Nàpols al començament del segle XVII. Va ser així com van conèixer de prop l’obra de Caravaggio, ja que aquest pintor era a Nàpols des del 1606 i hi va fer una part destacada de la seva obra. Efectivament es parla d’un coneixement de primera mà, en el mateix moment que Caravaggio estava actiu o d’algun cas d’artista que ja va conèixer l’obra feta en una generació més tardana.

Els artistes de l’exposició varen adaptar l’estil de Caravaggio i alguns s’ho van emportar a Flandes on ho van introduir al seu país.

És el cas de Janssen, per exemple, autor d’una Mare de Déu amb el Nen i l’infant Sant Joan Baptista, obra datada del 1622-23. Janssen potser hauria conegut l’obra de Caravaggio a Roma i va ser dels primers flamencs a adaptar el seu estil.

També hi ha lloc per un gravat, amb una Santa Cecília amb tres àngels fent música. És una calcografia de Nicolas Lauwers feta segons un motiu previ de Gerard Seghers.

Adjunto enllaç a la galeria perquè podeu fer-vos una idea de l’exposició. Si us subscriviu al newsletter envien informació de les exposicions en curs i el catàleg de la mostra.

La naturalesa segons Bego Roig

L’artista de la Garriga té exposició en marxa a Tres Peus

La Garriga. Entrarem a l’última setmana d’exposició de les pintures de Bego Roig a Tres Peus Espai d’Art. Sota el títol “Territori Salvatge” es poden veure una desena de pintures a l’oli que reinterpreten la naturalesa. Bego pinta tant el paisatge com petits racons vegetals. Cada quadre està inspirat per una visió o una passejada. Però no cal que hi cerquem identificar llocs concrets, sinó que són més aviat com una imatge mental. Una reinterpretació que cerca reproduir les dimensions o els detalls i sobretot el color i l’atmosfera. Pensem, per exemple, en quadres com “La Vall Violeta” i “Lliris blaus”. Un paisatge i una representació d’unes flors, respectivament. Hi ha obres petites, mitjanes i grans.

“Lliris blaus”, una de les teles grans de la Bego

En l’obra de la Bego cada quadre és diferent. Fins al punt que en la comparativa entre quadres sembla que ens trobem en una mostra feta per vàries persones. Hi ha per exemple les obres “Alfa” i “Omega” que són com més expressionistes, amb pinzellades amples. Aquestes dues obres són més antigues i no tenen res a veure amb la de la resta de l’exposició que han estat pintades expressament per la cita a Tres Peus. Però tot i així la contraposició entre pintures noves com “Artemisa” i “Claror entre els arbres” ens parlen d’aventures plàstiques diferents. L’artista s’ha deixat endur per cada tela i les ha resolt de manera diferent. És el resultat de deixar-se dur per un territori salvatge.

L’exposició es podrà veure fins el dissabte 12 de juliol, a Tres Peus Espai d’Art, al carrer Calàbria, 29, de la Garriga. El dia abans, divendres 11, a 2/4 de 7 la Bego parlarà de les obres de l’exposició i a manera de cloenda ens farà unes quantes reflexions sobre el seu art.

Mestre d’artistes

El MNAC dedica una exposició a Francesc d’A. Galí mestre d’artistes com Miró i Llorens Artigas

La Garriga. Què tenen en comú Joan Miró, Josep Llorens Artigas, Enric Cristòfor Ricart o Josep Aragay? Són artistes singulars, cada un especialista en una branca artística -pintura, ceràmica, xilografia-, representants de diferents tendències -Avantguarda i Noucentisme-. El que tenen en comú és que en l’etapa de formació van passar per l’Escola d’art de Francesc d’A. Galí. El que no sabíem massa fins ara és qui era el mestre. Gràcies a una exposició al Museu Nacional d’Art de Catalunya -MNAC- aprenem que a més de pedagog va ser pintor, cartellista, muralista. El mural més destacat va ser el de la cúpula del Palau Nacional, fet per a l’exposició internacional de Barcelona, de 1929.

L’exposició, ubicada dintre les sales d’art modern, fa un repàs biogràfic, posa a l’abast del públic obres de Galí de pintura, cartells i col·laboracions amb altres artistes i també hi ha obres d’alguns dels seus alumnes.

Francesc d’Assís Galí Fabra va néixer el 1880. El seu tiet Pompeu Fabra el va introduir a Els Quatre Gats on va poder conèixer Casas i Rusiñol. També ingressà a l’escola de Llotja -era de la mateixa promoció que Picasso- i el 1899 es va inscriure a l’acadèmia de Claudi Hoyos, que l’introduirà al Cercle Artístic de Sant Lluc. En aquesta època també freqüentava una mena de confraria medieval que Alexandre de Riquer havia format per explicar l’ideari dels prerafaelites.

Del 1902 al 1915, Galí dirigeix la seva escola d’art, ubicada al carrer de la Cucurulla, on formarà una part important d’artistes. Galí feia servir mètodes moderns: feia llegir els clàssics i biografies dels artistes renaixentistes i hi havia lectures del “Glosari” d’Eugeni d’Ors. També escoltaven música o feien sortides a el Montseny.

Joan Miró recordava sovint que l’hi havia anat molt bé uns exercicis que Galí havia inventat per a ell en que li feien palpar amb els ulls embenats diferents volums (una patata, una poma, un roc). A l’exposició es mostren els dibuixos del tacte de Miró.

Quan anaven al bosc Galí els hi demanava que es fixessin bé en el paisatge, sense prendre apunts, per representar després a classe una idea mental del què havien vist.

El setembre de 1915 Galí és nomenat director de l’Escola Superior de Bells Oficis, depenent de la Mancomunitat. L’objectiu era formar l’alumnat en diferents oficis i per això va contractar diferents especialistes. Josep Aragay, ceràmica, Joan Bergós i Antoni Puig Gairalt, construcció, Tomàs Aymat, art tèxtil, etc.

L’exposició repassa aquesta trajectòria i també podem veure força obra de Galí com els cartells que va fer per diferents ocasions com l’Exposició Internacional de Barcelona, de 1929, així com pintura d’arrel noucentista.

Entre les obres exposades em va agradar veure les obres de laca, inspirades en la tradició japonesa. Hi ha una obra que es diu “Paravent de la Creació” pintada per Galí i lacada per Ramon Sarsanedas, que es va fer per l’exposició del 1929, que és una meravella. L’altra obra lacada també es basa en un dibuix de Galí amb lacat de Lluís Bracons, és del 1926 i representa el naixement de Venus.

Entre les obres dels artistes també destaca un gerro enorme de Josep Aragay fet amb col·laboració dels alumnes de l’Escola Superior dels Bells Oficis.

L’home darrera el geni

La Garriga. Ahir divendres va tenir lloc a Tres Peus la presentació del llibre “El Gaudí que no ens han explicat”. El seu autor, Joan Torres Domènech, va conduir la xerrada. Per Torres el seu llibre respon a dubtes que ell tenia i que la biografia fins ara dedicada a Gaudí, no havia resolt, ja que es dedicava a repetir una sèrie de tòpics. Torres va aprofitar que les hemeroteques s’estaven digitalitzant per fer una cabussada nova a articles de premsa sobre Gaudí i també les publicacions primaverenques sobre l’arquitecta, sorgides de la ploma de persones pròximes a ell, com l’arquitecte Cèsar Martinell, que partien d’apunts directes de la conversa amb Gaudí.

D’aquesta manera Torres va poder narrar com era l’arquitecte, tant físic com psicològicament. Així descobrim que Gaudí era una persona rancorosa, que no admetia la crítica a la seva obra, ni als seus raonaments. Que no mirava prim amb els materials que necessitava per les seves obres, fet que juntament amb els plantejaments de disseny espectaculars les encaria. Això no treia que els seus dissenys arquitectònics estiguessin inspirats en les formes de la naturalesa i que pogués concebre dissenys admirables com els de la Sagrada Família o la Pedrera.