El MNAC dedica una exposició a Francesc d’A. Galí mestre d’artistes com Miró i Llorens Artigas
La Garriga. Què tenen en comú Joan Miró, Josep Llorens Artigas, Enric Cristòfor Ricart o Josep Aragay? Són artistes singulars, cada un especialista en una branca artística -pintura, ceràmica, xilografia-, representants de diferents tendències -Avantguarda i Noucentisme-. El que tenen en comú és que en l’etapa de formació van passar per l’Escola d’art de Francesc d’A. Galí. El que no sabíem massa fins ara és qui era el mestre. Gràcies a una exposició al Museu Nacional d’Art de Catalunya -MNAC- aprenem que a més de pedagog va ser pintor, cartellista, muralista. El mural més destacat va ser el de la cúpula del Palau Nacional, fet per a l’exposició internacional de Barcelona, de 1929.
L’exposició, ubicada dintre les sales d’art modern, fa un repàs biogràfic, posa a l’abast del públic obres de Galí de pintura, cartells i col·laboracions amb altres artistes i també hi ha obres d’alguns dels seus alumnes.
Francesc d’Assís Galí Fabra va néixer el 1880. El seu tiet Pompeu Fabra el va introduir a Els Quatre Gats on va poder conèixer Casas i Rusiñol. També ingressà a l’escola de Llotja -era de la mateixa promoció que Picasso- i el 1899 es va inscriure a l’acadèmia de Claudi Hoyos, que l’introduirà al Cercle Artístic de Sant Lluc. En aquesta època també freqüentava una mena de confraria medieval que Alexandre de Riquer havia format per explicar l’ideari dels prerafaelites.
Del 1902 al 1915, Galí dirigeix la seva escola d’art, ubicada al carrer de la Cucurulla, on formarà una part important d’artistes. Galí feia servir mètodes moderns: feia llegir els clàssics i biografies dels artistes renaixentistes i hi havia lectures del “Glosari” d’Eugeni d’Ors. També escoltaven música o feien sortides a el Montseny.
Joan Miró recordava sovint que l’hi havia anat molt bé uns exercicis que Galí havia inventat per a ell en que li feien palpar amb els ulls embenats diferents volums (una patata, una poma, un roc). A l’exposició es mostren els dibuixos del tacte de Miró.
Quan anaven al bosc Galí els hi demanava que es fixessin bé en el paisatge, sense prendre apunts, per representar després a classe una idea mental del què havien vist.
El setembre de 1915 Galí és nomenat director de l’Escola Superior de Bells Oficis, depenent de la Mancomunitat. L’objectiu era formar l’alumnat en diferents oficis i per això va contractar diferents especialistes. Josep Aragay, ceràmica, Joan Bergós i Antoni Puig Gairalt, construcció, Tomàs Aymat, art tèxtil, etc.
L’exposició repassa aquesta trajectòria i també podem veure força obra de Galí com els cartells que va fer per diferents ocasions com l’Exposició Internacional de Barcelona, de 1929, així com pintura d’arrel noucentista.
Entre les obres exposades em va agradar veure les obres de laca, inspirades en la tradició japonesa. Hi ha una obra que es diu “Paravent de la Creació” pintada per Galí i lacada per Ramon Sarsanedas, que es va fer per l’exposició del 1929, que és una meravella. L’altra obra lacada també es basa en un dibuix de Galí amb lacat de Lluís Bracons, és del 1926 i representa el naixement de Venus.
Entre les obres dels artistes també destaca un gerro enorme de Josep Aragay fet amb col·laboració dels alumnes de l’Escola Superior dels Bells Oficis.
badaluc 