El MNAC dedica una exposició a l’escultor romànic autor de la portada de Sant Pere de Rodes
La Garriga. És un somni inspirador passejar pel Cap de Creus i trobar-se amb una pedra blanca. Una pedra gran o de forma curiosa que al girar-la tingui esculpida un cap o unes figures. Seria una altra peça del puzle amb el que s’ha convertit la portada del monestir de Sant Pere de Rodes? Es tracta d’una obra destacada però destruïda. Només se’n conserven petits fragments escampats en col·leccions o reaprofitades en cases particulars. El monument de marbre, que havia de ser espectacular, va ser desmuntat a primers del segle XIX. Desmuntat i triturat. Estudis posteriors a partir dels fragments han pogut relacionar les obres amb d’altres que per l’estil serien d’un mateix autor, conegut com el Mestre de Cabestany, operatiu a banda i banda dels Pirineus a finals del segle XII.
Fa un parell d’anys el Museu Nacional d’Art de Catalunya va comprar uns fragments petits pertanyents a aquesta portada romànica. Ara ha fet l’esforç de reunir la majoria d’aquests trossos conservats entre el MNAC i les altres col·leccions que en guarden, per revisar el que es coneix i reivindicar l’obra d’un escultor extraordinari de l’època del romànic.
Les peces del mestre i les que completen la mostra permeten subratllar la qualitat de l’escultor i la influència de l’art clàssic i paleocristià. Això es fa portant a la sala d’exposicions obres antigues de pedra, com sarcòfags on es denota un treball similar de les figures. També hi ha altres peces de la mateixa època que el Mestre de Cabestany o pertanyents al mateix monestir de Sant Pere de Rodes que ajuden a esbrinar les fonts de l’autor i la importància del cenobi.
Substitut de Roma
La portada estava ubicada en un espai annex als peus de l’església del monestir, conegut com a galilea que seria un espai destinat a celebracions litúrgiques. Els abats de Sant Pere de Rodes sempre havien volgut que el monestir fos tingut per un lloc especial. No n’hi havia prou amb el seu espectacular emplaçament. Els monjos asseguraven que tenien relíquies de Sant Pere i havien esdevingut un lloc destacat dintre les rutes de pelegrinatge. Des dels primers abats que havien aconseguit del Papa de Roma que qui anava al monestir pogués aconseguir les mateixes indulgències que a la Ciutat Eterna. La portada decorada amb escultures esdevenia en aquest context una porta santa.
El Mestre de Cabestany és l’autor o el cap de taller d’aquesta obra. El seu nom real és desconegut. El seu nom deriva del timpà de la parròquia de Santa Maria de Cabestany, prop de Perpinyà, un relleu de marbre on es representa la mort, la resurrecció i l’assumpció de Maria. Va ser Josep Gudiol Ricart qui als anys 40 va estudiar-ho i va establir la relació amb altres obres i va posar nom a l’escultor. Aquest timpà està desmuntat de l’església i es mostra normalment a l’interior. Però ara és a l’exposició de Barcelona. Conservat encara in-situ, del Mestre de Cabestany hi ha un sàrcofeg-altar a l’església de Sant Hilari, propera a Carcassona.
De la portada de Sant Pere, les peces més destacades són un extraordinari relleu de Jesús apareixent als seus deixebles al mar i un cap de Sant Pere. El relleu de Jesús reaprofita un marbre antic. L’escultor va girar la pedra i va picar un nou motiu a l’altre cantó. Aquest relleu es conserva al Museu Frederic Marès de Barcelona.
El cap de Sant Pere està conservat al Museu del Castell de Peralada. Tota la resta de l’obra de la portada són petits fragments de caps i peus. Tot això es reuneix a la mostra juntament amb altres fragments com el fust d’una columna o blocs de pedra que conserven inscripcions. A partir de les peces els investigadors fan hipòtesis de la reconstrucció de la portada.
El que no es coneix amb precisió és on s’hauria format el Mestre de Cabestany. Per això es reuneixen obres de la Toscana i també d’Occitània, per intentar connectar l’autor amb les seves possibles arrels formatives. El que és segur és que l’escultor reinterpretava models antics. Per això la mostra aporta alguns exemples de sarcòfegs paleocristians.
Per subratllar la importància del monestir de Sant Pere la mostra també ha aconseguit reunir algunes peces destacades com un volum de la Bíblia de Sant Pere de Rodes, procedent de la Biblioteca Nacional de França. Aquesta bíblia seria una de les que es va elaborar al monestir de Ripoll a mitjans segle XI. La de Rodes, donada al monestir per l’abat Oliba, va ser sostreta del monestir del Cap de Creus pels francesos, al segle XVII i actualment es conserva a París dividida en quatre volums. Destaca entre les seves pàgines els nombrosos folis il·lustrats. A la mostra del MNAC també hi ha l’altar portàtil de plata de Sant Pere de Rodes i el seu tresor de monedes descobert fa uns anys en les seves antigues dependències.
Una altra peça destacada de l’exposició és el “Beat de Torí”, un comentari a l’Apocalipsi copiat a Girona, el primer quart del segle XII. Aquestes obres són peces que estarien a Catalunya, i ben properes a Sant Pere de Rodes quan el Mestre de Cabestany va fer la seva famosa portada.
L’exposició és per tant un repàs de pes -i no només ho diem per la quantitat de marbre que hi ha- per la història del Mestre de Cabestany, Sant Pere de Rodes i el seu context creatiu i geogràfic.
badaluc 