Records de Mesopotàmia a Barcelona
 |
|
Obra Social “La Caixa”
Segell cilíndric fet de petxina i positiu sobre argila (actual),
un dels exposats a la mostra del Caixaforum de Barcelona.
Representa una escena agrícola. Correspon al període acadi, del 2200 aC.
|
Centelles. Ja fa dies que en una sala del Caixaforum de Barcelona si pot veure una exposició amb objectes pertanyents a l’antiga Mesopotàmia. Sobretot peces d’escultura, que tant poden ser estatues, com objectes rituals, relleus amb inscripcions o històries representades, etc. L’exposició “Abans del Diluvi” posa l’accent a la cultura –o segons expliquen a la mostra, conglomerat de pobles-, que va poblar la zona de l’actual Irak, a cavall entre l’Eufrates i el Tigris, entre el 3500 i el 2100 aC i que van donar lloc a la primera gran civilització de la humanitat. Potser la contribució més important va ser l’escriptura, però també van ser els primers en planificar el territori, els primers en fer una gran arquitectura monumental, com demostren els ziggurats, els temples situats en grans estructures piramidals –i no parlem d’egipcis-.
 |
|
Obra Social “La Caixa”
Toro i carro tapat, fet de fang cuit, del tercer mil·leni a.C.
|
Avui aquesta zona i la resta on aquella cultura va estendre la seva influència –Irak, Síria, etc-, està en guerra, viu l’afecta de profundes crisis humanitàries o del despotisme. Però l’esforç de diferents campanyes arqueològiques ha permès recuperar els estrats antics i objectes testimonis del passat. Moltes de les peces exposades, prestades per museus i institucions de tot el món, són un miracle que s’hagin conservat ja que estan fetes de fang. La terra humida va ser el principal material constructiu i artístic dels habitants de les grans ciutats mesopotàmiques, com Uruk, Ur o Acad (possiblement lloc de l’actual Bagdad). No obstant també es poden veure peces fetes de pedra i altres materials durs. Les peces posen adjectius al nivell cultual i a l’organització social d’aquell poble. A través d’entrevistes, reportatges i recreacions es complementa l’explicació.
 |
|
Obra Social “La Caixa”
Reconstrucció virtual d’Ur, banyada pel riu Eufrates, a l’actual Iraq.
|
Una de les col·leccions de peces per les quals val la pena veure l’exposició, són la sèrie de segells cilíndrics. Aquestes peces petites, que moltes vegades fan com a molt dos centímetres de llargada, són veritables portadores d’història antiga i d’enginy artístic. Els segelles cilíndrics es feien servir com a distintiu personal i eren fets de materials durs, com pedra o os. Aquesta matriu cilíndrica, decorada en tot el seu perímetre, s’havia d’estampar sobre el fang per veure’n bé el seu contingut i el desenvolupament de la seva escena o inscripció. Aquest motiu historiat podia tenir cert volum. De fet es tracta de petits relleus, que poden arribar a tenir un gran nivell de detalls. Però això obligava als artesans a treballar les matrius cilíndriques de material dur, amb el motiu en negatiu. De manera que aquells artistes havien de tenir un gran ull per representar els detalls i les formes “enfonsades” sobre la pedra o l’ós, al revés de com surten sobre el fang.
 |
|
Convocat ja
el LI Concurs Ynglada-Guillot de dibuix
Ja tenim convocada una nova edició
del Concurs Ynglada-Guillot,
dedicat al dibuix en blanc i negre.
4000 Euros de premi és la recompensa de l’edició 51,
igual que l’any passat. Mides de 40×40 a 90x90cm.
Ha d’anar protegit amb marc i metacrilat.
Millor llegiu bé les bases que les trobereu a l’enllaç de
l’Acadèmia Catalana de Belles Arts (clieu aquí)
Però com s’ha de preparar una obra per un concurs com aquest?
He parlat amb dos dels guanyadars de l’Ynglada-Guillot,
per saber com van plantejar el seu dibuix.
Sobretot si van seguir fent el que sempre feien
o bé van intentar innovar, fer una cosa personal nova
–com per impressionar-.
Però tant el Carles Vergés (que va guanyar el 1978),
com Marina Berdalet (1999) em diuen que van presentar un dibuix
que ja tenien fet i que es corresponia amb el que fan o feien.
Sempre d’acord amb el seu estil.
Per tant, si voleu participar al concurs
–i en aquest o en qualsevol altre-,
preneu-vos-ho amb naturalitat, mireu la vostra reserva d’obres
i calibreu els límits, gustos i discursos.
|
La mostra també ha portat escultures de pedra, representant als seus dirigents, representats amb gran solemnitat, frontalment i d’expressió serena. De fet entre aquestes escultures i la de Budes, Faraons i inclús més cap aquí del Mediterrani, hi ha com un substrat comú. Els sumeris seran el nexe comú? Un altre objecte curiós que mostra l’exposició de Caixaforum, són com uns grans claus amb inscripcions, que es feien servir com element fundacional i ritual de temples i edificis. S’ha de dir que la llengua sumèria, que parlaven en aquella època i s’escrivia, s’ha pogut desxifrar parcialment. Dades i documents de fang ens donen pistes de l’antiga civilització que fou bressol del nostre món d’avui. La mostra es molt maca també com a muntatge, ja que té un aire molt com científic, amb els objectes a l’abast de la mà, com si els haguessin escampat sobre la taula d’anàlisi. Es podrà veure fins el proper 24 de febrer.
badaluc 