Cap al Cel
 |
|
© Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família
Vista del cimbori central, dedicat a Jesucrist, en construcció i que es preveu culminar el 2020
|
Centelles. Quan feia de col·laborador a un diari de Barcelona, una de les activitats anuals més esperades, per mi, era la “visita d’obres” a la Sagrada Família. Cap al mes de juny i abans de la capta, la Junta que coordina la construcció del temple gaudinià, ens convocava, ens deixava uns cascos de paleta i ens enfilàvem vestides i ascensor amunt. A dalt hi havia la volta de la coberta, que és com una gran plaça i mirador per admirar Barcelona i el mar des de les altures. Però sobretot ens havíem de fixar en que s’estaven començant a construir les torres dels Evangelistes i la gran torre central de Jesucrist, situada sobre el que és el creuer de la basílica. Allà ens ensenyaven com ho tenien: que si formigó per aquí, que si granit per allà, que si la decoració dels pinacles. Any darrera any –durant un grapadet d’anys-, vam anar veient com cobrien la nau i l’interior del temple s’omplia de la llum dels vitralls, escultures, etc.
Sis anys després de l’última visita que vaig fer a la Sagrada Família (2007), com a col·laborador de la secció de cultura d’aquell diari, el Temple continua en construcció. Han hagut de canviar encara més coses. Des del carrer, entrant a Barcelona, pel carrer Mallorca, fa poc em vaig fixar que ja es veia alguna cosa del tambor del gran cimbori central dedicat a Jesucrist. Un email enviat a l’oficina de premsa de la Junta ha tornat carregat de molta més informació sobre el que estan fent ara.
Fins el 2026?
 |
|
© Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família
Vista de la sagristia de ponent en construcció.
És a la banda del carrer Provença.
|
Efectivament, a dalt a les altures, on operen les grans grues i des on es veuen els peatons i turistes com formigues, s’està treballant a bon ritme en les torres dels evangelistes i al gran cimbori central dedicat a Jesucrist. Actualment s’està a punt d’arribar als 76,6 metres d’altura de les torres dels evangelistes. Quan s’arribi a aquesta altura, s’ha de fer un “pont” o corona que uneix-hi totes les torres entre si. Als peus d’aquestes torres s’està acabant de construir la coberta inclinada de connexió amb la torre de Jesucrist, que inclourà uns finestrals de granit que il·luminaran al creuer. Un cop es completi aquesta volta es podrà començar a construir el nucli central, el tambor de la gran torre central, que segons interpreto, al final és el que ha de donar a la Sagrada Família una altura total de 172, 5 metres d’altura. La torre de Jesucrist serà gran, de forma cònica i coronada per una creu. La idea és tenir-la acabada el 2020. Parlo aquí d’aquesta torre. La resta de la Sagrada Família, els arquitectes creuen que podrà estar el 2026. Una data carregada de simbolisme, ja que es compliria el centenari de la mort del seu geni creador, Antoni Gaudí.
Paral·lelament a aquestes parts de la basílica, es treballa amb altres aspectes. Per exemple, també es dissenya l’interior d’aquestes torres, per solucionar els accessos. Tot es va fent amb un equip de professionals, ben equipats i preparats tecnològicament que estudien, interpreten i posen en pràctica un concepte arquitectònic basat en el projecte i la filosofia de Gaudí. Fins fa uns anys, l’arquitecta en cap era en Jordi Bonet. Des de finals del 2012 el substitueix en Jordi Faulí.
M’enrecordo que el sr. Bonet ens explicava que la construcció de la Sagrada Família es basava en un estudi detallat de tot el material i la documentació de Gaudí. Però hi havia una llacuna important d’informació, ja que s’havia perdut molt material en l’incendi del 1936. Des d’aleshores la construcció del Temple havia anat avançant a partir de l’extrapolació de l’arquitectura gaudinana, a partir del que ja hi havia construït, la lògica pròpia del disseny i les restes de maquetes i papers que es van poder salvar o s’han anat redescobrint.
Una altra banda on es treballa i es veuen avenços importants és a la sagristia de ponent. Pel carrer Provença s’ha de veure part d’una estructura octogonal que serà una de les dues sagristies de les que disposarà l’església. Disposa de subterrani i planta baixa, que ha d’anar coberta per cúpules amb arcs parabòlics.
 |
|
Dibuix de la Sagrada Família de Víctor Martínez Escámez, Swasky.
En aquest dibuix es veu bé el cimbori que comença a
despuntar a la part alta de la basílica,
entre mig de vestides i de les altres torres ja construïdes.
El dibuix de Swasky forma part del seu llibre
dedicat a l’arquitectura gaudiniana,
editat dintre la col·lecció de quaderns de dibuix urbà
de l’Ajuntament de Barcelona.
Més info a: http://www.swasky.es.
|
5% de catalans
No tinc dades sobre noves escultures o detalls d’altres arts. El que si inclou el document de premsa, són dades estadístiques. Una cosa que em crida l’atenció, és que durant el 2012 van visitar la Sagrada Família 3.200.000 persones. Persones que van entrar al Temple, per la taquilla, i no com a participants a alguna celebració litúrgica. D’aquests visitants “pagants”, només el 5% eren catalans. Un altre 8% venia de la resta d’Espanya. Els habitants més nombrosos, vinguts de països concrets, són els nord-americans i canadencs, que representen el 12%. Els italians, només ells, representen el 10% dels visitants. La resta són d’altres països europeus, de la resta del continent americà, així com dels orients, etc. L’entrada amb tiquet al Temple és sumament important, ja que és una de les fonts de financiació de les obres que es va pagant amb injeccions particulars. D’aquí també la importància de la capta, de la que parlavem al principi, que serveix per animar més gent a visitar l’edifici gaudinià i a col·laborar amb donacions.
A vegades els periodistes i la gent insisteixen en preguntar quan tindrem la Sagrada Família acabada. És una fita important, realment. Però trobo que també és important poder gaudir de que està en construcció. És igual, com si fóssim a l’edat mitjana fent una catedral i tenim equips de professionals i de diferents arts ocupats en diferents temes: que si les parets, que si els arcs, les escultures, els finestrals. Trobo xulo que el repte de construir aquest nou temple pertany-hi al nostre temps, ja que és un desafiament i una prova de que el nostre país té molta voluntat.
badaluc 