ESPRIU I ELS ARTISTES VI
Espriu, Pellsjö i Sölvesborg
Centelles. A la pàgina 473 de les Obres Completes de poesia de l’Espriu hi ha un poema dedicat a l’”Art d’Owe Pellsjö”. Diu així: “Dits: un lentissim/ coneixement d’abismes./ Després, captiva,/ l’estesa mar, la fràgil/ solitud caminada.” Hi ha una anotació al peu. B., 1965 (© Hereus d’Espriu, gestionats per Edicions 62).
Qui era l’Owe Pellsjö? El més fàcil és mirar que diu la wikipedia. Però resulta que l’entrada sobre aquest artista està en suec. A casa nostra no sembla quedar massa rastre físic, a part d’un document al MACBA: trobo citat una monografia que es titula “Investigació plàstica, 63”, feta dintre el cicle Arte de Hoy, datada del 1963.
Potser hi ha un col·leccionista privat o algun galerista que guarda obra seva, però a nivell d’altres museus o llocs públics no hi ha cap record i el rastre de l’artista sembla haver-se perdut, un cop va retornar cap al seu país.
 |
|
Foto: T. Musa
“Eva och fornfyndet”, escultura
d’Owe Pellsjö instal·lada a un jardí de l’església
de St. Nicolai, a Sölvesborg, Suècia
|
De fet el primer que vaig fer, va ser demanar-ho a uns col·legues, que podien saber qui era i podien inclús haver-lo conegut. Així que primer vaig trucar a l’Arnau Puig, el crític d’art co-fundador de Dau al Set. Encara segueix en peu de guerra. De fet vaig haver de deixar un missatge al contestador. El cas és que un parell de dies després, em va retornar la trucada. I com si hagués estat fent un seguiment detectivesc, em va donar les primeres pistes: era un escultor suec, que va viure a Barcelona durant una temporada. I que va participar a uns certàmens que es van fer, als anys seixanta: el Cicle d’Art d’Avui i les Mostres d’Art Nou. Em va precisar que aquestes iniciatives estaven relacionades amb el Cercle Artístic de Sant Lluc.
Per tant una de les coses que vaig fer, va ser anar a la seu actual de Sant Lluc a veure si tenien més informació. Més que una investigació de registres i a fons, el que m’interessava era veure qui era aquest artista i sobretot veure’n obra. Al Palau Mercaders no tenien res substancial a l’abast a la biblioteca. El següent pas era consultar l’arxiu històric i vaig preferir esgotar altres vies, ja que no pretenc fer un estudi en profunditat, sino saber qui era i qué feia.
Em vaig posar en contacta amb un altre col·lega crític d’art i historiador, el Daniel Giralt-Miracle. Si l’Arnau va ser com consultar a un detectiu, la rapidesa i contundència de la resposta del Daniel va ser com si fos del CSI. Amb un moment vaig tenir una sèrie de pdf amb referències directes a la vida barcelonina de Owe Pellsjö i també unes anàlisis de la seva trajectòria.
Un dels pdfs és un article de Juan-Eduardo Cirlot, publicat a la Revista Europa, on trobem un comentari llarg del discurs de l’artista i unes quantes senyes biogràfiques. Cirlot ens explica que Pellsjö va néixer el 1937 a Jonköping, Suècia. Que el 1953 va entrar a aprendre escultura al taller d’Elis Erikson. Cirlot ens explica l’evolució dels seus interessos artístics: ja al principi despunta una atenció important pels materials i per la connexió entre les parts i la geometria variada de les peces. Pel què diu el crític, cal inscriure l’obra de Pellsjö en l’òrbita informalista on “el material esdevé el tema” (Cirlot). Pellsjö s’interessarà més endavant per explorar la naturalesa monumental de les peces, la seva relació amb l’entorn, etc. Farà unes peces d’aire abstracte o d’idea figurativa espectral. També tocarà el camp de la pintura i el dibuix.
Els altres textos que Giralt-Miracle em passa, són de Cesareo Rodríguez-Aguilera i de Francesc Miralles. Un i altre, crítics de l’art actual i historiadors. Miralles encara està en actiu. Cesareo explica que hi va haver dos Cicles d’Art d’Avui. El primer, el 1962 i el segon, l’any següent. En la primera edició hi participaven varis artistes de diferents disciplines i estils: informalisme, pintura gestual i de l’objecte, expressionisme. Esmenta pintors com Argimon, Teo Asensi, Lluís Bosch, Chueca i Amèlia Riera. I escultors com el nostre Pellsjö i Emilia Xargay. La mostra d’art actual es va fer a Barcelona i també es va fer voltar per vàries ciutats catalanes, entre les que s’hi troben Vic, Mataró, Manresa, Girona i d’altres.
La segona edició del Cicle eren menys artistes. Francesc Miralles comenta que estaven organitzades pel Cercle Artístic Sant Lluc i que potser la diferència d’interessos i d’edats, entre els participants, els va separar. Miralles esmenta també que la voluntat manifestada dels artistes del Cicle d’art d’avui era donar “noticia de la continuïtat de l’art”. De l’edició del Cicle del 63 dataria el document conservat al MACBA.
Per tant, aquests documents ens donen la idea que Pellsjö era un artista d’obra de caire abstracte i matèrica. Que estava implicat amb esdeveniments de projecció de l’art actual. Debia ser en aquest context de dinamisme social i artístic que Pellsjö i Espriu es van conèixer o van saber de l’existència mútua.
No obstant, aquestes informacions, faltava veure millor obra de l’artista. La fotocòpia del document de Cirlot no oferia massa material en aquest sentit i no hi ha o no he sabut trobar un llibre amb fotos representatives de la seva obra.
Un dia vaig enviar un email a l’ajuntament de Sölvesborg, una ciutat sueca on segons he pogut saber hi ha alguna escultura pública de Pellsjö i on a més sembla que va passar la resta de la seva vida. Sölvesberg és una vila gran, de 8400 habitants. Està ubicada a la punta de la península sueca. La ciutat portuaria va ser fundada el segle XII. La ciutat està en un punt estratègic de connexió amb Dinamarca.
Des del 1972, Pellsjö havia retornat al seu país. Al cap d’uns dies es va posar en contacte una bibliotecària de la ciutat, Elna Hansson, i em va ajudar a resoldre els buits: em va enviar una sèrie de documents en pdf amb suec, però bastant clars: un contenia quatre imatges de la seva obra. Sobretot destacava una pintura de caire geometria abstracte. Amb motius geomètrics seriats i pintats amb colors terra-mostassa.
També em va enviar una fotografia d’una escultura de l’artista. Es titula “Eva och fornfyndet”, traduït “Eva i la troballa arqueològica”. Es troba a un pati de fora d’una antiga església anomenada St Nicolai. Data del 1990. Es tracta de dos formes tubulars de bronze. Aquest tipus d’obra coincideix amb la que es troba al a pàgina de la Wikipedia. Però, diguem, que amb això de les recerques sóc una mica de la vella escola.
Tornem al principi: dèiem que Espriu va dedicar un poema a l’Owe Pellsjö. Tornem-lo a citar: “Dits: un lentissim/ coneixement d’abismes./ Després, captiva,/ l’estesa mar, la fràgil/ solitud caminada.” Què té aquest poema que evoqui a l’escultor? Podrien els dits que coneixen els abismes, ser una metàfora dels volums treballats per l’artista? I els versets sobre “l’estesa mar”, parlarien dels seus viatges solitaris? Veuria Espriu, en la persona d’Owe Pellsjö una espècia d’holandès errant, però del nord?
En quan a l’escultura també està oberta a l’especulació: d’entrada trobem una visió abstracte i d’idea tubular d’Eva, la primera dona. Entenc que és darrera la forma que presenta un cantó amb un angle recte acusat. Aquesta té idea més de persona, amb un cap i una actitud com de persona respectable o un sant orant, amb les mans juntes.
Però aquesta Eva està davant una figura que entenc que l’interroga sobre les seves restes: la “troballa arqueològica” potser vol saber on hi ha testimonis que provin l’existència de la primera parella d’humans, la que va crear Déu amb les seves mans. Pellsjö vol evidències sobre un tema aixecat sobre la fe i també les explicacions simbòliques i religioses d’homes del passat. Una pregunta difícil que, de fet, qüestionaria la base històrica del Cristianisme. Era Owe Pellsjö un creient amb set historicista? L’obra data del 1990. Pellsjö és del 1937. Aquell any tindria 53 anys. Per tant, una edat prou madura, en que potser sí que es qüestionava alguns dogmes. Però tot això són interpretacions lliures, igual com la poesia d’Espriu està oberta a múltiples interpretacions, si no es coneixen de més a prop els seus pensaments i textos. Owe Pellsjö va morir a Sölvesborg el 25 d’agost de 2011. Fa quatre dies!
badaluc 