Més pluja?
 |
| Fotos: Aleix Art |
Centelles. La pluja ha tornat a la nostra costa. En una guia de recent aparició de la Diputació de Barcelona, situen Sant Miquel del Fai dintre l’àmbit de la costa marítima barcelonina. Juntament amb les platges de Sitges, Montserrat, el Maresme, etc. A Centelles no hi arriben. Es veu que el Congost separa el mar de la muntanya, però en canvi no compte que aquí sí que tenim costa. Tenim la Costa. I hi plou de manera diferent a com ho fa a Arenys. Aquí ara tenim un estiu imprevisible. No podem anar a la platja. Divendres el del Sushi fan el seu gran sopar-espectacle al Mas Cerdà. Van omplint cadires. Però que bonic seria poder fer el sopar a fora, amb una mica de caloreta, al costat de la piscineta, amb un bon cel estrellat i uns bons “xistes” de l’Albert Boira. No conec massa aquest “paio”. No miro la Paramount Comedy. Però esperem que es treballi el seu caché. Sino el tirarem perquè el picotegin els dos peons reials. Que fa dies que no se’ls sent. Són de viatge? Els han instal·lat al zoo?
 |
|
D’esquerra a dreta i de davant a darrera, els artistes:
Jaume Puigdoménech, Joan Vall, Marta Calvo, Marta Ballvé,
Montse Urán i Cristina Curto. A la seva dreta Blanca Arañó,
filla de l’Ignasi Arañó. A darrera, l’alcalde Miquel Arisa i
Aleix Mataró, comissari de la Col·lectiva. En total es reuneixen
15 artistes. D’aquests 4 són centellencs i la resta és de fora:
Tarragona, Sant Cugat, Calders, La Garriga, Santa Eugènia de Berga i d’altres llocs. |
El dia 20 acomiadàvem l’exposició de Sarrate dedicada a Vinyoli. Dilluns vam portar ja les primeres peces de la nova Col·lectiva del blog Aleix Art. Es tractava de la selecció de 12 teles i dibuixos del Ñay. Dimarts hi vaig portar les teles dels artistes participants. Dimecres muntàvem. Dijous vam posar les cartel·les. Divendres descans. Dissabte va ser el dia D. El matí, a les 12, vam fer un passe especial pels sponsors, col·laboradors i artistes. La Col·lectiva rep un bon suport de l’Ajuntament i de negocis privats, com Biés Osona, Assegurances Pilar Puig, Terrytowel, Dorseran, La Sagrera, Piscas. Aquests són els sponsors econòmics. Després tenim a la Drogueria Rovira que enguany ha estat punt de recepció de vàries obres. A la visita prèvia també hi va venir Mn. Alaró, que col·labora prestant una de les obres del Ñay, que ara formen part del fons de la parròquia. La proposta expositiva va ser aprovada.
A la tarda tot això es va confirmar. No sóc bon contador de persones , però estimant que hi havia 80 talls de coca i no en van quedar ni els pinyons; i es van obrir i acabar 6 ampolles de cava, les estimacions són d’entre 40 i 80 persones. Poso un mínim, perquè per exemple un es va empassar dos talls de coca i qui sap si això va ser la tònica.
 |
| Aspectes de la inauguració de dissabte a la tarda |
Hi havia alguns artistes participants presents, com la Premi Centelles 2012, Marta Ballvé, el vigatà Joan Vall, la Cris Curto, Marta Calvo, la Montse Urán, en Jaume Puigdomenech. També va venir la Pili Vila que no té obra fixa exposada, però aquest divendres, ens ballarà dues danses. Així seguirem amb la presència d’aquest art que aquí Centelles tenim tant ben representat. L’any passat va tocar a la Zenda.
La participació a l’exposició respon al fet de si en el període d’un any –agost 2012-2013-, s’ha estat citat al blog Aleix Art o al que abans n’era una secció i ara té vida pròpia, la Crònica de Centelles. Com que quan el calendari avança hi ha artistes bons que haurien d’esperar dos estius a poder exposar, vam introduir la idea de convidar artistes, per avançar-los i completar la mostra. Aquest és el cas de la joiera responsable del taller Recién Llovido, Sílvia Valenciano i també havia de ser el cas de l’Ignasi Arañó. Ell estava al cas que tindria un espai dintre la capella. Però ens ha marxat i la selecció l’hem fet aposteriori.Tenim una mini-retrospectiva amb 12 peces que responen a diferents interessos temàtics, tècnics i etapes. Des de grans paisatges onírics, fins a les marines sobre fusta de “poca pintura”.
 |
|
Sobre la taula: aigua i coca de forner. El cava
aguardava el moment per sortir de la “cubietra”
|
A part del Ñay, d’artistes centellencs, a la Col·lectiva hi trobem: la Nuri Manent -abans tenia la botigueta de productes marroquins a Can Tonet-, un aram de Jaume Puigdomènech i Montse Urán/ El Rebost de la Montse –heu de jugar amb el seu “Dau”culinari- . També un ex-centellenc: J.L. Pascual. Potser amb la visió més dramàtica del que suposa aixecar noves fronteres. Límits que responen a la idea temàtica que uneix a les obres petites de l’exposició: “un país pel futur”.
Llum, si us plau
L’exposició, els feedbacks són que fa patxoca. Ahir diumenge van passar unes 45 persones entre el matí i la tarda. Una opinió amiga: “m’agrada perquè hi ha varietat i cada apartat és un món artístic diferent”. Només hi ha una crítica unànime i repetitiva: la il·luminació. La reforma última de la Capella ha disposat un tipus de llum fluixeta, que priva de veure bé, amb la potència de colors i formes, les obres. Ara també hi ha unes teles negres que es van posar per amortiguar la verberació del so a l’exposició anterior. Tot plegat dóna un ambient adormit.
L’alcalde, Miquel Arisa, compartia la impressió llumínica i va comentar, públicament i en mig del discurs públic d’inauguració, que hi farien alguna cosa. I ho hauran de fer. No només per aquesta exposició. Sino també en vistes de si la Capella recupera un paper dintre les seus del Premi Centelles que podrem veure a finals d’agost. Seria com si al Casal fessin un discurs sense micro.
 |
|
Aspecte de l’exposició, mirant cap a l’àbsis, amb
visitants amb diferents òptiques.
|
Més escombrar cap a casa: l’exposició de Noèlia Marín al Trabuc ha quedat reinstal·lada. Després de canviar els pallets vermells Ingres per unes vies d’on pengen les obres, amb fils de pescar, la mostra té un bon aire i satisfà les dues parts: els vianants poden veure l’exposició i també despertar el cuquet dels croissants i els de dintre poden veure a fora i tenir ganes de perdre’s per la nostra vila. La Noèlia ha col·laborat també en la Col·lectiva ocupant-se de fotografiar la visita prèvia i fer un reportatge de les obres exposades. Això ho podreu veure la setmana vinent. Les fotos que conformen aquest raport estan disparades pel gendre de l’artista Joan Vall.
Segurament han passat altres coses al poble, però on aquí no s’arribi, hi arribaran els altres mitjans del poble i la sempre informada veu veïnal.
badaluc 