QUATRE CENTELLENCS A UNA COL·LECTIVA DE QUINZE

Més pluja?
Fotos: Aleix Art

Centelles. La  pluja ha tornat a la nostra costa. En una guia de recent aparició de la Diputació de Barcelona, situen Sant Miquel del Fai dintre l’àmbit de la costa marítima barcelonina. Juntament amb les platges de Sitges, Montserrat, el  Maresme, etc. A Centelles  no hi arriben. Es veu que el Congost separa el mar de la muntanya, però en  canvi no compte que aquí sí que tenim costa. Tenim la Costa. I hi plou de  manera diferent a com ho fa a Arenys. Aquí ara  tenim un estiu imprevisible. No podem  anar a la platja. Divendres el del Sushi fan  el seu gran sopar-espectacle al Mas Cerdà. Van omplint cadires. Però que bonic  seria poder fer el  sopar a fora, amb una mica de  caloreta, al costat de la piscineta, amb un bon cel estrellat i uns bons “xistes”  de  l’Albert Boira. No conec massa aquest “paio”.  No miro la Paramount Comedy. Però esperem que es treballi  el seu caché.  Sino el tirarem perquè el picotegin els dos peons reials. Que fa dies que no se’ls  sent. Són  de viatge? Els han instal·lat al zoo?
D’esquerra a dreta i de davant a darrera, els artistes: 
Jaume Puigdoménech, Joan Vall, Marta Calvo, Marta Ballvé,
Montse Urán i Cristina Curto. A la seva dreta Blanca Arañó,
filla de l’Ignasi Arañó. A darrera, l’alcalde Miquel Arisa i
Aleix Mataró, comissari de la Col·lectiva. En total es reuneixen
15 artistes. D’aquests 4 són centellencs i la resta és de fora:
Tarragona, Sant Cugat, Calders, La Garriga, Santa Eugènia
de Berga i d’altres llocs.   
El dia 20 acomiadàvem l’exposició de Sarrate dedicada a Vinyoli. Dilluns vam portar ja  les  primeres peces de  la nova  Col·lectiva del blog Aleix Art. Es tractava de la selecció de 12 teles i dibuixos del Ñay. Dimarts  hi vaig portar les teles dels artistes participants. Dimecres muntàvem. Dijous vam posar les cartel·les. Divendres descans. Dissabte va ser el dia D. El  matí, a les 12, vam  fer un passe especial pels sponsors, col·laboradors i artistes. La Col·lectiva rep un bon suport de l’Ajuntament i  de negocis privats, com Biés  Osona, Assegurances Pilar Puig, Terrytowel, Dorseran, La Sagrera, Piscas. Aquests són els sponsors  econòmics. Després  tenim a la Drogueria Rovira que enguany ha estat  punt de recepció de vàries obres. A la visita prèvia també hi va venir  Mn. Alaró, que col·labora prestant una de les obres del  Ñay, que ara formen part del  fons de la parròquia. La proposta expositiva va ser aprovada.   
A la tarda  tot això es va confirmar. No sóc bon contador de persones , però estimant que  hi havia 80 talls de coca i no en van quedar ni els pinyons; i es  van obrir i acabar 6 ampolles de cava, les  estimacions són d’entre 40 i 80 persones. Poso un mínim, perquè  per exemple un es va empassar dos talls de coca i qui sap si això va ser la tònica.
Aspectes de la inauguració de dissabte a la tarda
Hi havia alguns artistes participants presents, com la Premi Centelles 2012, Marta Ballvé, el vigatà Joan Vall, la Cris Curto, Marta Calvo, la Montse Urán, en Jaume Puigdomenech. També va venir la Pili Vila que  no té obra  fixa exposada,  però aquest divendres, ens  ballarà  dues  danses. Així seguirem amb la presència  d’aquest  art que aquí Centelles tenim tant ben representat. L’any passat va  tocar a  la Zenda.
La participació a l’exposició respon al fet de si  en el període d’un any –agost 2012-2013-, s’ha estat citat al blog Aleix Art o al que abans n’era una secció i ara té vida pròpia, la Crònica de Centelles. Com que quan  el calendari avança hi ha  artistes  bons que haurien d’esperar dos estius  a poder exposar, vam  introduir la idea de convidar artistes, per avançar-los i completar la mostra. Aquest és el cas  de la joiera responsable del taller Recién Llovido, Sílvia Valenciano i també havia  de ser el cas de l’Ignasi Arañó. Ell estava al cas que tindria un espai dintre la  capella. Però ens ha marxat i la selecció l’hem  fet aposteriori.Tenim una mini-retrospectiva amb 12 peces que responen a  diferents interessos  temàtics, tècnics i etapes. Des de  grans paisatges onírics, fins a les marines sobre fusta de “poca pintura”.
Sobre la taula: aigua i coca de forner. El cava
aguardava el moment per sortir de la “cubietra”
A part del Ñay, d’artistes  centellencs, a la Col·lectiva  hi trobem: la Nuri Manent  -abans  tenia la botigueta  de productes marroquins a Can Tonet-,  un aram de Jaume Puigdomènech i Montse Urán/ El Rebost de la Montse –heu de jugar amb el  seu “Dau”culinari- .  També  un ex-centellenc: J.L. Pascual. Potser amb la visió més dramàtica del que suposa aixecar noves  fronteres. Límits  que  responen a  la idea temàtica que uneix a  les  obres  petites de l’exposició: “un país pel futur”.

Llum, si us plau
L’exposició, els feedbacks són que fa patxoca.  Ahir diumenge  van passar unes 45  persones entre  el matí i la tarda. Una  opinió amiga: “m’agrada perquè  hi ha  varietat i cada apartat és un món artístic diferent”. Només hi ha una  crítica unànime i repetitiva: la il·luminació. La  reforma última de la Capella ha disposat un tipus de llum fluixeta, que  priva de veure bé, amb la  potència  de  colors i formes, les obres. Ara també hi ha unes  teles negres  que es van posar per amortiguar la verberació  del so a l’exposició anterior. Tot plegat dóna un ambient adormit.
L’alcalde,  Miquel Arisa, compartia la impressió llumínica i va comentar, públicament i en mig del discurs públic d’inauguració, que hi farien alguna cosa. I ho hauran de  fer. No només per aquesta  exposició. Sino també en vistes  de si la Capella recupera  un paper dintre les seus del Premi Centelles que podrem veure a  finals d’agost. Seria com si al Casal fessin un discurs sense micro.
Aspecte de l’exposició,  mirant cap a l’àbsis, amb
visitants amb diferents òptiques. 
Més escombrar cap  a casa: l’exposició de Noèlia  Marín al Trabuc ha quedat reinstal·lada. Després de canviar els pallets vermells Ingres per unes vies d’on pengen les obres, amb fils de  pescar, la mostra té un bon aire i satisfà les dues parts: els  vianants  poden veure l’exposició i també despertar el cuquet dels croissants i els de dintre poden veure a  fora i tenir ganes de perdre’s per la nostra vila.  La  Noèlia ha col·laborat també en la Col·lectiva ocupant-se de fotografiar la visita prèvia i fer un  reportatge de les obres exposades. Això ho  podreu  veure la setmana vinent. Les fotos que conformen aquest raport estan disparades pel gendre de l’artista Joan Vall.

Segurament han passat altres coses al poble, però on aquí no s’arribi, hi arribaran els altres mitjans del poble i la sempre informada  veu veïnal.  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: