ENTUSIASME

La feina ben feta…


Fotos: Aleix Art


Centelles. Dissabte al  migdia estàvem reunits en la sessió de comentari de les obres de la Col·lectiva.  Entre els vuit assistents, hi havia tres artistes, entre aquests la Montse Uràn. No fèiem un comentari exhaustiu de totes les obres, però sí  que anàvem saltant d’un a l’altra i la fusta de cirerer de la pintura de la Núria Vall ens va portar al  Dau gastronòmic de la Montse. Explicant ella mateixa el seu fer en la cuina, la seva  passió,  va començar a explicar com es feia un ou ferrat. Força oli, anar-lo banyant de fora cap a dintre, procurar que es faci una crosta ben doradeta, procurar que el rovell  no es cogi. A part de salivera, la descripció, aquesta espècia d’ècfrasis culinari espontani, va  fer inscriure de cop 5 participants al taller que la mateixa Montse impartirà divendres, a la tarda. Ahir diumenge es van cloure les inscripcions i som 11, finalment. La veritat és que espero amb ganes aquest taller perquè es respira entusiasme. De fet hi ha entusiasme amb moltes coses que es fan en el nostre poble.
La  Pili i la seva companya,  Anna en el ball d’estil
més bollywood que van fer per cloure l’acte.
 Aquest talleret de cuina que ferem a la mateixa capella en horari de l’exposició, serà de fet la quarta de les activitats paral·leles programades. Divendres passat va  començar-ho la Pili Vila.  Ella i una  seva companya van fer dos balls de ritme oriental, vestides airosament, de colors alegres i deixant a l’aire la panxeta. Però no era  dansa del ventre. De fet, almenys al primer ball elles mateixes van explicar que havien creat la coreografia.  La Pili explicava que en aquest ball, la dona es situava en el paper  d’una deessa i que oferia com un cant a la vida.  Les  espelmes que portaven eren una alusió a la crisis bèlica que ens assota aquest estiu, sobretot a Ucraina i al Pròxim Orient (Síria, també).

Aquest proper dijous serà el torn de la presentació de la col·lecció de joieria de Recién Llovido i dissabte  vinent, sessió especial d’Écfrasis amb les obres de l’Ignasi Arañó. L’exposició ha  entrat ara a la segona setmana. És un plaer estar a la capella. Rebre a la gent,  explicar una mica les obres, seure a fora les escales i mirar passar la gent. Mentre no ve ningú, llegir. És relaxant.  

Pel mar
Aspecte del  menjador instal·lat  sota el porxo
de la zona de la piscina del Mas Cerdà. 
Ara llegeixo un llibre de Porcel, que és la tercera vegada que el començo, ara amb el desig d’anar més enllà. Cada cop m’ha aturat que el perfil dels personatges que descriu és decebedor. Però també està ple de descripcions de llocs i situacions. Havia pensat de fer alguna cosa amb aquest text per fer-lo servir de material en les obres que hem de preparar per als Estudis Oberts. Enguany no hi haurà  exposició a la Capella, però si que es penjaràn treballs a les Finestres d’El Trabuc. A partir del dia 16 d’agost ja hem  de penjar les obres. Els Estudis es podran visitar, com sempre, quan sigui la Festa  Major, però amb les finestres d’El  Trabuc en ferem venir ganes.  Al final,  però  he descartat la novel·la mallorquina i he començat a fer coses amb un altre llibre que encara és més emblemàtic i d’entrada ja el conec més. Ara hi  estic  treballant.

El sopar era  tot  un  repte per la cuina
que s’enfrontava al fet d’haver de servir
a moltes boques amb poc temps.

Dèiem de l’entusiame. Divendres al vespre va ser la vetllada també del sopar del Sushi al Mas Cerdà. El continent era l’escenari per un menú treballat i per l’actuació de l’humorista i monologista Albert Boira. Al final vam ser trenta començals. Va ser un part difícil, però al final va anar rodó. L’Esther i la Cris hi havien posat moltes ganes i esforços. Amb llamps i tot. Feia fresca, havia plogut, però va  ser una vetllada magnífica. Hi havia bon ambient. Ens conexíem entre tots. La cuina no va fallar i va servir un  menú abundant i bo. Sobretot el pollastre al forn amb gamba.

A part del cartell, vaig tenir ocasió de col·laborar una mica en els preparatius i de posar la pota: dintre el cubell que servia de glaçonera hi vaig tirar una bossa de “cubitos” petits, per mojitos. No vaig distingir entre bosses. El monologista sí que sabia què feia:  la seva xerrada estava carregada de contingut adult però també va fer esment dels temes de sempre, des d’un punt de vista molt picaresc, documentat i amb corda per estona. 
El monologista  Albert Boira. No parava de

dir  que era  lleig i crec que s’ho creia.

Els del Sushi potser no tornaran a celebrar un sopar al Mas Cerdà, però ens en quedarà un bon record. Sí que preparen nous shows, per fer al mateix restaurant del carrer de la Rambla de l’aigua, ara per la festa major –música- i més enllà, a la tardor, amb un  nou monòleg.  Em consta que el grup Vatel també va organitzant vetllades al local del carrer Montseny. Però de moment les desconec més.
   

  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: