FESTA DELS TONIS

Sant Antoni per Sant Francesc de Sales

Ramon Xuriach / Aleix Art
Imatges dels Tonis de l’any passat. Enguany es fan el dia 24
Centelles. Avui és 20 de gener, Sant Sebastià. Sant Antoni Abad va ser dissabte passat. Però aquí Centelles, el que és la “cercavila” d’animals domèstics, carros i carruatges ben carregats, la fem el dissabte vinent, 24, que serà Sant Francesc de Sales. Dissabte ja hi va haver alguna banderola vermella penjada en alguna botiga i també hi havia cerimònia a la capella. Però tot la resta, es reserva per d’aquí a 4 dies. Això va com va: el grup que organitza els carros “històrics” i els tres toms, en el cas del nostre poble, té més demanda que oferta. Tot i ser uns quants, són pocs. I més s’estimen repartir les celebracions durant un temps, que deslluir cada trobada per l’absència d’efectius. En aquest cas “més és millor”. Dissabte era justament dissabte del patró i li va tocar el torn a algú altre més privilegiat, com Taradell  on la festa en sí té el mateix rang patrimonial que la nostra Festa del Pi. El cas és que molts dels carros que eren allà, vindran aquí i que una bona part d’aquests depenen del lideratge d’una organització que ha de prendre grans decisions en temps difícils. En el cas de Centelles qui “tira del carro” en l’organització dels Tonis és la família Tañà, es a dir, els de Can Buenus.  Participen amb carros propis en les trobades d’aquí i d’allà, i a més tenen un garatge de carros “antics” que guarden per d’altres. Quan hi ha Sant Antoni hi ha molt moviment per allà. Precisament vaig anar a veure el patriarca dels Tañà, en Jaume, per averiguar el perquè d’aquesta prolongació de la festa. Hi ha llocs com a Prats de Lluçanès, si mal no recordo, que celebraran els Tres Toms el juny!

Aleix Art
Jaume Tañà
En Jaume em va explicar aquestes raons i també vam parlar dels motius pel que la festa els mou tant. Per en Buenus és una cosa purament nostàlgica: ell havia vist aquells carros funcionar fa uns trenta o quaranta anys endarrera. I ja de jove li feia gràcia el fet de posar-se a manar aquests carros tirats per quatre o més bèsties o cavalls. El fet aquest, la complexitat que comporta li genera adrenalina. La Festa de Sant Antoni és una celebració que li toca per zona, proximitat amb l’ofici i també podem dir per “hobby”.  Sap i ens explica que la festa fa molts anys que es celebra. Des d’abans de la Guerra Civil. Que després els tractors varen desplaçar  i arruïnar molts carruatges i la festa es va modificar. La seva tasca i la dels seus companys, ha estat en bona mesura reintroduir les eines d’abans, per donar més autenticitat a la festa. De fet, ja fa temps que en la cercavila i en la benedicció a la plaça no hi veiem tractors. Va ser cosa d’uns anys.
Aquesta revisió de la Festa de Sant Antoni es topa amb el problema d’altres mogudes  culturals: no hi ha un relleu generacional clar. Qui sabrà, d’aquí uns anys, portar un carro tirat per sis o vuit cavalls i frenar-lo?  (sembla que no es tracta només de cridar “so!!!”). I a nivell d’entitat també tenen problemes amb Hisenda. No perquè no vagin al dia. Sinó perquè les noves lleis els obliguen a aguantar una estructura de gestió més complexa, per una activitat que té un desenvolupament concret durant l’any.  A banda d’això moure i transportar tot el material té un cost important, qüestió a la que es destinen de fet, les cuotes dels socis. En Jaume es queixa en part, de que és com si els socis esperessin sempre un regal, quan el què estan fent és mantenir la celebració del conjunt de la Festa, en especial els Tonis. Esmorzars, dinar, ball, etc, són extres. Recompenses. A alleugerir aquestes qüestions també es destinen els beneficis del llibret que s’edita cada any, compost en bona  mesura d’anuncis de patrocinadors. Llàstima que no hi hagi un índex o algun tipus d’ordenació per augmentar l’utilitat d’aquest catàleg que bé podria servir de guia comercial centellenca.  Enguany hi ha afegit un petit glossari de termes dels oficis dels animals de tir.  

Més gallines que porcs

De moment per aquest dissabte 24, ens espera missa matinal a Sant Antoni. Esmorzar, la cercavila amb animals locals i carruatges històrics locals i de fora. Hi ha arrossada, ball, de tot.  El fet és que a més dels carros, en el passavolant, no hi faltaran altres equins individuals, i serà un bon dia perquè els veïns treguin els seus gossos i gats a “passejar”.  Mira’t fredament, sense l’àurea espiritual, Sant Antoni és ben bé com un acte d’acció de gràcies a la feina i companyia dels animals domèstics. Potser en el context dels temps que vindran, no estaria per demés reconsiderar la funció de la celebració.
Nosaltres, com a espècie més responsable del què passa al nostre planeta, bé  hem de poder mostrar el nostre agraïment i respecte als animals –a més d’un tracte just durant tot l’any-.  Les dades que tinc entre mans, demostren que a Centelles els animals domèstics, no compten pas poc: a l’Ajuntament tenen censats 316 gossos. El nombre de gats és enganyós: només en tenen censats 4. L’Institut d’Estadística de Catalunya maneja dades del 2009, per indicar que fa sis anys, al poble hi havia 704 animals bovins (en 8 explotacions),  1327 ovelles (en 6 explotacions), 61 cabres (5 explotacions), 2389 porcs (8 explotacions), 12.699 galls i pollastres (9 explotacions), 310 conilles mares (9 explotacions) i 27 cavall (10 explotacions).
Sospito que les dades de cavalls potser hauran augmentat amb l’aparició de les noves quadres, però em sembla indicatiu tot plegat per observar que, de fet Sant Antoni té encara molts caps a qui beneir. A mi m’agradaria comptar amb la seva intercessió, però el que és clar és que de la mateixa manera que conservem algunes tradicions i n’hem recuperat d’altres, la tecnologia associada amb els animals, els vells oficis i el respecte d’alguna manera s’haurien de protegir i llegar als nostres néts. Ara els de Sant Antoni de Centelles són uns 125 socis i no hi solen haver noves adhesions. Més aviat, baixes.

L’origen de la Festa del Pi

Per cert: el nostre historiador de  l’art, Miquel Mirambell ha publicat un estudi a la revista d’investigació Ausa, del Patronat d’Estudis Osonencs, on intenta establir l’origen de la Festa del Pi. Ell ho vincula amb la revolta dels Barretines, la construcció d’una nova església gran, tradicions del passat com les enramades i el permís de Felip V de concedir el dret d’armes als centellencs. Efectivament el text tant explica l’origen de la festa com intenta treure la pols a la vinculació de Centelles amb el bàndol borbònic, durant la Guerra de Successió, qüestió que més d’un segurament deu provocar picor.  En tot cas us copio l’enllaç perquè vosaltres mateixos llegiu i arribeu a les vostres conclusions. La meva és que algu ens hauria d’explicar encara millor  la revolta dels  Barretines.     

A la capella de Jesús hi ha ara una exposició  d’un Col·lectiu d’artistes procedents del barri de Sants de Barcelona. Hi ha alguna aquarel·la interessant. Però el conjunt passarà sense pena ni glòria, tot i que el tipus d’instal·lació,  amb cordes i pinces, aviat el tornareu a veure en alguna exposició a la mateixa capella.  Pura casualitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: