Un cercle
 |
|
Aleix Art
Sant Miquel Sesperxes, avui diumenge, a les 9 del matí. Un dia molt clar i de cap de setmana clarificador
|
Centelles. Ahir va ser el dissabte de Sant Antoni pels centellencs. Així s’inicia l’encadenament de tres cap de setmanes distingits per tres celebracions de diferent índole: Sant Antoni, Cau de Bruixes i Carnestoltes. Ahir ja es va fer algun acte del Cau, com una presentació i una conferència. El dia més important, però és el dissabte vinent, dia 31. El programa el podeu consultar detalladament al web de l’ajuntament. Enguany el cartell és obra de Lluís Sardà, dibuixant “ninotaire”. Fa uns mesos tenia una exposició a la Capella de Jesús.
Algunes de les coses que s’esdevinguin,com l’elecció de la nova bruixa de l’any –que sembla es tractarà d’una persona de constitució atlètica-, s’incorporaran entre els “apunts” de l’exposició que acollirà la capella de Jesús, dedicada a revisar les 18 edicions del Cau de Bruixes. La trobada anual arriba a la majoria d’edat i per remarcar-ho a un equip format per la Sònia i la Cristina Ciudad i un servidor se’ns ha encomanat organitzar una exposició. La proposta serà alhora documental i ambientada escenogràficament, amb tot el respecta a les bruixes. Voldrà representar que una jove bruixa de 18 anys ha de superar un examen d’història del Cau. Estarà estudiant. O potser distreta. Però envoltada dels apunts, llibres i objectes que li serveixin per “ampollar” i entendre la història del Cau. L’exposició “Revàlida de la Bruixa del Cau” es podrà veure a la Capella de Jesús fins el 15 de febrer.
Nous plans:
 |
|
A.A.
Dibuix del mural del Xiprer,
que forma part del treball
didàctic i de catequesis que si fa.
|
Precisament per parlar d’una altra exposició a la Capella de Jesús vaig marxar ahir al matí cap a Barcelona. Vaig passar per Sant Antoni. Però no em vaig quedar a esmorzar perquè a les 11 havia quedat amb la Rosa Vives, la gran gravadora i catedràtica del gravat que ha preparat obra nova. Vives no es prodiga amb moltes exposicions. Treballa molt. Com a investigadora fa estudis, escriu. Tant fa estudis com a historiadora, com a tècnica. Col·labora amb institucions de la que té responsabilitats, com la Real Acadèmia de Belles Arts. La nostra. I quan pot fa gravat o pintura. I “es deixa anar” experimentant. Però ho fa per ella. I els altres? Li vam ensenyar la capella de Jesús per exposar unes grans estampes. I veient les qualitats de la capella es va inspirar per fer un material totalment nou, fet amb planxes de fusta, estampades fragant i pressionant sobre paper xina troquel·lat. Vuit papers grans que preveiem poder penjar i mostrar per primera vegada a la nostra capelleta d’usos culturals.
Per a la Rosa Vives serà l’oportunitat de veure bé una obra que li és impossible estendre bé al seu estudi. Ella l’ha anat estampant, tros a tros, desplegant, estampant i cargolant el paper. Quan les col·loqui a la Capella, la Rosa vol que sigui una oportunitat per veure ho bé i reflexionar. I amb silenci. Vol cadires perquè els visitants puguin seure, trobar-se en un ambient de recolliment on espai i obres convidin a meditar. El contingut de les obres són “iris” un tipus de lliris. La tria té resorts mitològics. I fruiteres. Estampats amb colors bastant suaus. El procediment és el que és més “dur”. Però tot això ja ho explicarem bé el mes de març quan aquesta exposició es presenti.
Al matí el rector d’Aiguafreda ens parlava dels valors ecològics de la Creació i dels Sants. Al migdia una artista ens volia retrobar l’espiritualitat en una capella. La visita a Barcelona va acabar amb visites d’exposicions, passeigs, dinar i cafè per la zona del barri Gòtic. A les sis de la tarda ja era a Granollers. El cercle casi tancat:
La visita a El Xiprer
 |
|
A.A.
Dibuix d’espera fet a l’aula del Xiprer on vam fer la celebració
|
La jornada d’ahir la vaig en part organitzar en funció del pla de la tarda. Durant tres caps de setmana faig de “taxista” del pare Vicenç que fa un recés al Mas Blanc. A mitjans de maig acaba el seu stage d’un any. Durant aquest temps alguna comunitat de la zona ha sapigut atreure la col·laboració de la seva experiència, versatilitat i saviesa. Ara som nosaltres de Centelles que, al menys durant tres diumenges, el tenim de mossèn per les misses i crec que també l’hem “descobert” per a altres tasques catequètiques. Jo m’ocupo d’anar-lo a buscar el diumenge al matí. Així vaig saber que ahir dissabte havia d’anar a dir missa a un espai de Granollers que es diu El Xiprer. Vaig sentir curiositat i vaig decidir anar-hi i de pas em vaig oferir per tornar-lo.
El Xiprer és un espai depenent de Càritas. Acull a persones necessitades. Disposen d’un menjador i també em va semblar que disposen d’espais per passar-hi una estona. Cada cap de setmana hi fan activitats cristianes per tothom. Ahir tocava sessió extra de catequesis amb nens. L’espai on després es va fer la missa, tant serveix d’aula, com de menjador, d’oratori. Disposa d’una llar de foc al mig que ajuda a treure-n’hi partit. Quan vaig arribar hi havia uns nens que analitzaven a Jesús, en la seva etapa d’infant, a través de dibuixos i preguntes. Cap allà a les 7, es varen col·locar les cadires formant un petit amfiteatre: al mig s’hi van posar tots els nens de tots els grups de catequesis, asseguts en una catifa. Van venir més nens i els seus pares es van asseure a les cadires dels costats, en diverses files. Una tauleta, degudament vestida va servir d’altar. Darrera un mural amb un gran xiprer presidia l’espai reconvertit en capella. Varem ser unes 100 persones. La llar de foc, encesa per un home humil, que potser havia passat tot el dia al carrer, escalfava l’ambient. Nens, nenes. Pares, avis, veïns. Gent de Granollers, però també de Caldes, Samalús, Aiguafreda. El pare Vicenç, que fins aleshores havia estat fent catequesis a un altre grup, es va asseure darrera l’altar i va començar la missa, que sempre va anar dirigida als nens. Ells eren els protagonistes i si no llegien pregàries, havien de respondre preguntes sobre l’Evangeli. Això ens és familiar. Però la paciencia, el temps que tot va menester i l’ambient acollidor eren vivificadors. Les ofrenes varen ser uns ciris encesos.
L’operativa permetia que un nen interrompés i preguntés: “als lladres també els perdonem?”. Aleshores el pare Vicenç, que potser es trobava al mig dels preparatius per sacralitzar el pa i el vi, podia aturar-se i explicar el perquè cal perdonar també als lladres. Un altre moment nou per mi, va ser quan desprès de combregar, els menuts que no podien menjar el pa, varen anar a cercar les mans del mossèn perquè els hi donés la seva benedicció. El pare Vicenç els hi posava les mans sobre el cap i ells marxaven més contents. Va ser una celebració maca. Després amb un moment van sortir taules i es va muntar un menjador. De la cuina varen sortir plates i varem poder sopar. Moment per xocar les mans i conèixer els presents i intercanviar impressions.
Evidentment cada parròquia té la seva idiosincràsia. Nosaltres, la nostra comunitat ara té altres rutines. La visita d’ahir per mi representa una oportunitat per veure com celebren la fe cristiana en altres llocs. El que em sembla oportú és que la continuïtat de les comunitats passa per aprendre. La visita al Xiprer m’ha semblat espacialment enriquidora. La missa no depenia pas de la sola acció d’una sola veu, si no que ja forma part del tarannà del lloc. Però en conjunt em va semblar un bon exemple de capacitat d’adaptació per part de qui ahir conduïa la litúrgia.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
badaluc 