El carnestoltes en verd i rosa
Centelles. Aquesta setmana ha anat una mica malament actualitzar els dos blogs. Quan no es pot, no es pot. Segurament diumenge ja tindreu notícies fresques. A aquesta Crònica sobretot per parlar de l’exposició que demà dissabte, s’inaugura al Marçó vell dedicada a l’Ignasi Arañó. No tinc ni idea de la selecció que han fet, ni de la lectura que aportaran a través del text del catàleg o dels discursos de presentació. Demà a les 7 ho sabrem. Espero que en Ñay estigui content, des d’allà on de tant en tant ens deu aguaitar.
De moment i per fer pica-pica, us deixo amb la sèrie de dibuixos que vaig fer dissabte passat. L’objectiu era prendre nota gràfica del Carnestoltes. Em vaig instal·lar al Parc del Mestre i ho vaig poder veure tot bastant bé. No vaig tenir temps de notar que anaven a poc a poc. A mi, algunes carrosses em van passar a la velocitat de la llum. Els croquis són representatius de les coses que vaig veure. Primer vaig fer els requadres i quan passaven coses pel davant, havia d’omplir-los amb un motiu. D’aquesta manera l’espai era més petit i el resultat com una foto. Una captura visual. Va ser divertit. El resultat potser no sigui tant bo, però és una via interessant per explorar.En quan al carnestoltes centellenc, crec que va ser xulo. Potser penso que es repeteixen alguns temes cada any. Però tot i així, enguany n’hi havia que s’havien treballat la disfressa i feien patxoca. Penso amb els paons, que eren els primers i portaven el Rei Carnestoltes. Amb uns cuques que portaven un casc allargat fent un bec i el drac xinès. Aquests són els que vaig trobar més originals i ben trobats. Per cert, el Carnestoltes feia 35 anys.
badaluc 