Vic/Centelles. Jordi Sarrate és un enamorat de les paraules, els colors i la poètica de les coses. Així ho recorda i ho precisa la seva exposició, que fins aquest 4 de març està al Temple Romà de Vic.
L’artista centellenc s’ha centrat en la línia de collages amb “objectes trobats”, bàsicament pertanyents a l’àmbit de dissenys gràfics. Les sopes de tomàquet d’Andy Warhol són amb Sarrate les caixes de préssecs o les bossetes d’embolicar taronges. Sarrate col·lecciona aquest material real, recuperats del mercat i botigues, no tant pel seu referent comercial, si no per la capacitat de les paraules i dissenys tipogràfics d’evocar referents de la cultura catalana o associar poèticament idees de qualsevol mena.
Tota la cel·la del Temple Romà està ocupada amb aquest tipus de collages i també alguna peça que conté esqueles intervingudes artísticament.
També hi ha unes taules amb les llibretes treballades i omplertes d’esbossos, cantera d’idees de dibuixos i collages que Sarrate crea. Aquí hi trobem els caganers que són un subtema de Sarrate, i que interessen a l’artista fins al punt de reunir una col·lecció de figuretes amb les que ha dotat el museu que acull casa seva.
Casi bé es diria que els quadres pop art de Sarrate i especialment els més grans han conegut un procés de minimització. Ja que Sarrate disposa el collage sobre un fons de color, sense intervenir gaire més la composició. En els quadres més grans hi veiem un record clar de Warhol pels fons amb tons de tons bàsics –magentes, cians, grocs, roses– disposats en caselles, com en les Marilyns. Sarrate ja havia fet obra pop art, però aquest cop tot queda més conceptual i minimalista.