La naturalesa segons Bego Roig

L’artista de la Garriga té exposició en marxa a Tres Peus

La Garriga. Entrarem a l’última setmana d’exposició de les pintures de Bego Roig a Tres Peus Espai d’Art. Sota el títol “Territori Salvatge” es poden veure una desena de pintures a l’oli que reinterpreten la naturalesa. Bego pinta tant el paisatge com petits racons vegetals. Cada quadre està inspirat per una visió o una passejada. Però no cal que hi cerquem identificar llocs concrets, sinó que són més aviat com una imatge mental. Una reinterpretació que cerca reproduir les dimensions o els detalls i sobretot el color i l’atmosfera. Pensem, per exemple, en quadres com “La Vall Violeta” i “Lliris blaus”. Un paisatge i una representació d’unes flors, respectivament. Hi ha obres petites, mitjanes i grans.

“Lliris blaus”, una de les teles grans de la Bego

En l’obra de la Bego cada quadre és diferent. Fins al punt que en la comparativa entre quadres sembla que ens trobem en una mostra feta per vàries persones. Hi ha per exemple les obres “Alfa” i “Omega” que són com més expressionistes, amb pinzellades amples. Aquestes dues obres són més antigues i no tenen res a veure amb la de la resta de l’exposició que han estat pintades expressament per la cita a Tres Peus. Però tot i així la contraposició entre pintures noves com “Artemisa” i “Claror entre els arbres” ens parlen d’aventures plàstiques diferents. L’artista s’ha deixat endur per cada tela i les ha resolt de manera diferent. És el resultat de deixar-se dur per un territori salvatge.

L’exposició es podrà veure fins el dissabte 12 de juliol, a Tres Peus Espai d’Art, al carrer Calàbria, 29, de la Garriga. El dia abans, divendres 11, a 2/4 de 7 la Bego parlarà de les obres de l’exposició i a manera de cloenda ens farà unes quantes reflexions sobre el seu art.

Mestre d’artistes

El MNAC dedica una exposició a Francesc d’A. Galí mestre d’artistes com Miró i Llorens Artigas
Fotografia Francesc d’A. Galí

La Garriga. Què tenen en comú Joan Miró, Josep Llorens Artigas, Enric Cristòfor Ricart o Josep Aragay? Són artistes singulars, cada un especialista en una branca artística -pintura, ceràmica, xilografia-, representants de diferents tendències -Avantguarda i Noucentisme-. El que tenen en comú és que en l’etapa de formació van passar per l’Escola d’art de Francesc d’A. Galí. El que no sabíem massa fins ara és qui era el mestre. Gràcies a una exposició al Museu Nacional d’Art de Catalunya -MNAC- aprenem que a més de pedagog va ser pintor, cartellista, muralista. El mural més destacat va ser el de la cúpula del Palau Nacional, fet per a l’exposició internacional de Barcelona, de 1929.

L’exposició, ubicada dintre les sales d’art modern, fa un repàs biogràfic, posa a l’abast del públic obres de Galí de pintura, cartells i col·laboracions amb altres artistes i també hi ha obres d’alguns dels seus alumnes.

Francesc d’Assís Galí Fabra va néixer el 1880. El seu tiet Pompeu Fabra el va introduir a Els Quatre Gats on va poder conèixer Casas i Rusiñol. També ingressà a l’escola de Llotja -era de la mateixa promoció que Picasso- i el 1899 es va inscriure a l’acadèmia de Claudi Hoyos, que l’introduirà al Cercle Artístic de Sant Lluc. En aquesta època també freqüentava una mena de confraria medieval que Alexandre de Riquer havia format per explicar l’ideari dels prerafaelites.

Del 1902 al 1915, Galí dirigeix la seva escola d’art, ubicada al carrer de la Cucurulla, on formarà una part important d’artistes. Galí feia servir mètodes moderns: feia llegir els clàssics i biografies dels artistes renaixentistes i hi havia lectures del “Glosari” d’Eugeni d’Ors. També escoltaven música o feien sortides a el Montseny.

Un dels cartells de Galí

Joan Miró recordava sovint que l’hi havia anat molt bé uns exercicis que Galí havia inventat per a ell en que li feien palpar amb els ulls embenats diferents volums (una patata, una poma, un roc). A l’exposició es mostren els dibuixos del tacte de Miró.

Quan anaven al bosc Galí els hi demanava que es fixessin bé en el paisatge, sense prendre apunts, per representar després a classe una idea mental del què havien vist.

El setembre de 1915 Galí és nomenat director de l’Escola Superior de Bells Oficis, depenent de la Mancomunitat. L’objectiu era formar l’alumnat en diferents oficis i per això va contractar diferents especialistes. Josep Aragay, ceràmica, Joan Bergós i Antoni Puig Gairalt, construcció, Tomàs Aymat, art tèxtil, etc.

L’exposició repassa aquesta trajectòria i també podem veure força obra de Galí com els cartells que va fer per diferents ocasions com l’Exposició Internacional de Barcelona, de 1929, així com pintura d’arrel noucentista.

Entre les obres exposades em va agradar veure les obres de laca, inspirades en la tradició japonesa. Hi ha una obra que es diu “Paravent de la Creació” pintada per Galí i lacada per Ramon Sarsanedas, que es va fer per l’exposició del 1929, que és una meravella. L’altra obra lacada també es basa en un dibuix de Galí amb lacat de Lluís Bracons, és del 1926 i representa el naixement de Venus.

Entre les obres dels artistes també destaca un gerro enorme de Josep Aragay fet amb col·laboració dels alumnes de l’Escola Superior dels Bells Oficis.

L’home darrera el geni

La Garriga. Ahir divendres va tenir lloc a Tres Peus la presentació del llibre “El Gaudí que no ens han explicat”. El seu autor, Joan Torres Domènech, va conduir la xerrada. Per Torres el seu llibre respon a dubtes que ell tenia i que la biografia fins ara dedicada a Gaudí, no havia resolt, ja que es dedicava a repetir una sèrie de tòpics. Torres va aprofitar que les hemeroteques s’estaven digitalitzant per fer una cabussada nova a articles de premsa sobre Gaudí i també les publicacions primaverenques sobre l’arquitecta, sorgides de la ploma de persones pròximes a ell, com l’arquitecte Cèsar Martinell, que partien d’apunts directes de la conversa amb Gaudí.

D’aquesta manera Torres va poder narrar com era l’arquitecte, tant físic com psicològicament. Així descobrim que Gaudí era una persona rancorosa, que no admetia la crítica a la seva obra, ni als seus raonaments. Que no mirava prim amb els materials que necessitava per les seves obres, fet que juntament amb els plantejaments de disseny espectaculars les encaria. Això no treia que els seus dissenys arquitectònics estiguessin inspirats en les formes de la naturalesa i que pogués concebre dissenys admirables com els de la Sagrada Família o la Pedrera.

Dibuixos de calendari

El Marçó vell exposa els dibuixos i les aquarel·les de la Tere Roma

Centelles. Les exposicions permeten descobrir artistes. Sobretot si no han abundat les mostres en el seu currículum. Hi ha artistes que van fent sense preocupar-se de divulgar la seva obra. Aquest és una mica el cas de la Tere Roma, veïna de Centelles i ex-professora de les monges. Tota la vida que la coneixem i no recordo cap mostra seva, a part de la que es va fer fa uns anys a El Trabuc, amb els dibuixos dels calendaris. Precisament el motiu pel que exposa a El Marçó vell, ja que ha arribat als vint-i-cinc anys fent-ne. Però és que a darrera dels calendaris acompanyen l’exposició una bona col·lecció d’aquarel·les, d’altres temes, que l’artista ha fet. Alguns viatjant, d’altres des de fotografies. Però són obres interessants, coloristes. Una faceta que desconeixíem.

Com s’ha dit, el nucli de l’exposició que es podrà veure fins el 21 d’abril són els vint-i-cinc dibuixos pels calendaris que edita l’Ajuntament. L’artista explica que primer havien de ser a dos colors per limitacions amb el tipus d’impressió sobre plàstic. Però a partir del 2012 ja van poder ser a tot color. Els dibuixos recullen llocs de Centelles, assenyalats per alguna reforma urbana -com la plaça de l’estació, l’escultura de Cerdà, la plaça major-, alguna commemoració -com l’edifici de l’escola Sagrats Cors-. Els primers dibuixos potser semblen més senzills, però a mesura que avancen els anys les composicions s’enriqueixen amb colors i precisió realista.

L’exposició mostra els dibuixos originals dels calendaris juntament amb el calendari editat cada any. En aquestes obres hi ha aquarel·la, però també ceres o llapis de fusta.