Mestre d’artistes

El MNAC dedica una exposició a Francesc d’A. Galí mestre d’artistes com Miró i Llorens Artigas
Fotografia Francesc d’A. Galí

La Garriga. Què tenen en comú Joan Miró, Josep Llorens Artigas, Enric Cristòfor Ricart o Josep Aragay? Són artistes singulars, cada un especialista en una branca artística -pintura, ceràmica, xilografia-, representants de diferents tendències -Avantguarda i Noucentisme-. El que tenen en comú és que en l’etapa de formació van passar per l’Escola d’art de Francesc d’A. Galí. El que no sabíem massa fins ara és qui era el mestre. Gràcies a una exposició al Museu Nacional d’Art de Catalunya -MNAC- aprenem que a més de pedagog va ser pintor, cartellista, muralista. El mural més destacat va ser el de la cúpula del Palau Nacional, fet per a l’exposició internacional de Barcelona, de 1929.

L’exposició, ubicada dintre les sales d’art modern, fa un repàs biogràfic, posa a l’abast del públic obres de Galí de pintura, cartells i col·laboracions amb altres artistes i també hi ha obres d’alguns dels seus alumnes.

Francesc d’Assís Galí Fabra va néixer el 1880. El seu tiet Pompeu Fabra el va introduir a Els Quatre Gats on va poder conèixer Casas i Rusiñol. També ingressà a l’escola de Llotja -era de la mateixa promoció que Picasso- i el 1899 es va inscriure a l’acadèmia de Claudi Hoyos, que l’introduirà al Cercle Artístic de Sant Lluc. En aquesta època també freqüentava una mena de confraria medieval que Alexandre de Riquer havia format per explicar l’ideari dels prerafaelites.

Del 1902 al 1915, Galí dirigeix la seva escola d’art, ubicada al carrer de la Cucurulla, on formarà una part important d’artistes. Galí feia servir mètodes moderns: feia llegir els clàssics i biografies dels artistes renaixentistes i hi havia lectures del “Glosari” d’Eugeni d’Ors. També escoltaven música o feien sortides a el Montseny.

Un dels cartells de Galí

Joan Miró recordava sovint que l’hi havia anat molt bé uns exercicis que Galí havia inventat per a ell en que li feien palpar amb els ulls embenats diferents volums (una patata, una poma, un roc). A l’exposició es mostren els dibuixos del tacte de Miró.

Quan anaven al bosc Galí els hi demanava que es fixessin bé en el paisatge, sense prendre apunts, per representar després a classe una idea mental del què havien vist.

El setembre de 1915 Galí és nomenat director de l’Escola Superior de Bells Oficis, depenent de la Mancomunitat. L’objectiu era formar l’alumnat en diferents oficis i per això va contractar diferents especialistes. Josep Aragay, ceràmica, Joan Bergós i Antoni Puig Gairalt, construcció, Tomàs Aymat, art tèxtil, etc.

L’exposició repassa aquesta trajectòria i també podem veure força obra de Galí com els cartells que va fer per diferents ocasions com l’Exposició Internacional de Barcelona, de 1929, així com pintura d’arrel noucentista.

Entre les obres exposades em va agradar veure les obres de laca, inspirades en la tradició japonesa. Hi ha una obra que es diu “Paravent de la Creació” pintada per Galí i lacada per Ramon Sarsanedas, que es va fer per l’exposició del 1929, que és una meravella. L’altra obra lacada també es basa en un dibuix de Galí amb lacat de Lluís Bracons, és del 1926 i representa el naixement de Venus.

Entre les obres dels artistes també destaca un gerro enorme de Josep Aragay fet amb col·laboració dels alumnes de l’Escola Superior dels Bells Oficis.

L’home darrera el geni

La Garriga. Ahir divendres va tenir lloc a Tres Peus la presentació del llibre “El Gaudí que no ens han explicat”. El seu autor, Joan Torres Domènech, va conduir la xerrada. Per Torres el seu llibre respon a dubtes que ell tenia i que la biografia fins ara dedicada a Gaudí, no havia resolt, ja que es dedicava a repetir una sèrie de tòpics. Torres va aprofitar que les hemeroteques s’estaven digitalitzant per fer una cabussada nova a articles de premsa sobre Gaudí i també les publicacions primaverenques sobre l’arquitecta, sorgides de la ploma de persones pròximes a ell, com l’arquitecte Cèsar Martinell, que partien d’apunts directes de la conversa amb Gaudí.

D’aquesta manera Torres va poder narrar com era l’arquitecte, tant físic com psicològicament. Així descobrim que Gaudí era una persona rancorosa, que no admetia la crítica a la seva obra, ni als seus raonaments. Que no mirava prim amb els materials que necessitava per les seves obres, fet que juntament amb els plantejaments de disseny espectaculars les encaria. Això no treia que els seus dissenys arquitectònics estiguessin inspirats en les formes de la naturalesa i que pogués concebre dissenys admirables com els de la Sagrada Família o la Pedrera.

Dibuixos de calendari

El Marçó vell exposa els dibuixos i les aquarel·les de la Tere Roma

Centelles. Les exposicions permeten descobrir artistes. Sobretot si no han abundat les mostres en el seu currículum. Hi ha artistes que van fent sense preocupar-se de divulgar la seva obra. Aquest és una mica el cas de la Tere Roma, veïna de Centelles i ex-professora de les monges. Tota la vida que la coneixem i no recordo cap mostra seva, a part de la que es va fer fa uns anys a El Trabuc, amb els dibuixos dels calendaris. Precisament el motiu pel que exposa a El Marçó vell, ja que ha arribat als vint-i-cinc anys fent-ne. Però és que a darrera dels calendaris acompanyen l’exposició una bona col·lecció d’aquarel·les, d’altres temes, que l’artista ha fet. Alguns viatjant, d’altres des de fotografies. Però són obres interessants, coloristes. Una faceta que desconeixíem.

Com s’ha dit, el nucli de l’exposició que es podrà veure fins el 21 d’abril són els vint-i-cinc dibuixos pels calendaris que edita l’Ajuntament. L’artista explica que primer havien de ser a dos colors per limitacions amb el tipus d’impressió sobre plàstic. Però a partir del 2012 ja van poder ser a tot color. Els dibuixos recullen llocs de Centelles, assenyalats per alguna reforma urbana -com la plaça de l’estació, l’escultura de Cerdà, la plaça major-, alguna commemoració -com l’edifici de l’escola Sagrats Cors-. Els primers dibuixos potser semblen més senzills, però a mesura que avancen els anys les composicions s’enriqueixen amb colors i precisió realista.

L’exposició mostra els dibuixos originals dels calendaris juntament amb el calendari editat cada any. En aquestes obres hi ha aquarel·la, però també ceres o llapis de fusta.

L’hora del carbonet

Jordi Carrera exposa a Tres Peus i ahir va fer la visita comentada

La Garriga. A Tres Peus Espai d’Art tenim en marxa l’exposició “Carbonet” amb dibuixos de Jordi Carrera i Pujadas. El títol de l’exposició remet a l’eina bàsica de treball de l’artista en la vintena d’obres que s’exposen. Bàsicament són dibuixos de retrats masculins o femenins que l’artista -o com ell preferiria dir-se, artesà- fa inspirant-se en fotografies que troba per les xarxes.

Pel què explica Carrera, dedica vàries hores al dia a fer dibuixos en carbonet, com una pràctica obligada. “Si una obra comença malament és possible que acabi igual”, ens diu. Però ell, imparable, ha intentat fer un nou dibuix i explorar els límits de la tècnica.

Són dibuixos expressius, potents en la mirada. De trets durs en les arrugues i volums, perquè amb el carbonet treballa molt tot el que donin ombres. Però són dibuixos nets. Pensar que amb el carbonet es pot embrutar tot. Ell controla l’eina i es permet deixar-hi blancs perquè la figura dibuixada respiri. Amb tot el tipus de tractament dels volums i ombres ell mateix diu que l’aparta de fer un dibuix realista.

Durant els matins sol fer carbonet i una altra afició és la talla de fusta per fer figures o el pirogravat. A Tres Peus tenim un tronc amb un àguila i un esquirol, de gran realisme.

Ahir divendres, 4 d’abril, va fer una visita comentada a l’exposició. Va portar les eines de treball: carbonet en barra, llapis carbonet, llapis grafit, esponja, goma modelable, el difumino -estris també disponibles a Tres Peus- i va anar explicant el seu mètode de treball, de composició de la figura. Com a partir d’eixos intuïtius troba la ubicació de les diferents parts del rostre.

Tot i que treballa amb eines que es troben al mercat, ell també ha provat de fer-se la barra de carbonet cremant branques de vinya que creixen al seu jardí. Viu a una zona boscosa de la Garriga.

Són molts anys de dibuix. El Jordi diu que dibuixa des de petit i defensa el dibuix com un llenguatge essencial pel desenvolupament de la persona. El que es declara més amant dels dibuixos en blanc i negre, com els del carbonet, que l’aplicació del color. Que també pinta amb aquarel·la però li agrada més el contrast que li dona el dibuix sense res més que la pols de la barra de branca carbonitzada. L’exposició es pot veure fins el 3 de maig.