Dibuixos de calendari

El Marçó vell exposa els dibuixos i les aquarel·les de la Tere Roma

Centelles. Les exposicions permeten descobrir artistes. Sobretot si no han abundat les mostres en el seu currículum. Hi ha artistes que van fent sense preocupar-se de divulgar la seva obra. Aquest és una mica el cas de la Tere Roma, veïna de Centelles i ex-professora de les monges. Tota la vida que la coneixem i no recordo cap mostra seva, a part de la que es va fer fa uns anys a El Trabuc, amb els dibuixos dels calendaris. Precisament el motiu pel que exposa a El Marçó vell, ja que ha arribat als vint-i-cinc anys fent-ne. Però és que a darrera dels calendaris acompanyen l’exposició una bona col·lecció d’aquarel·les, d’altres temes, que l’artista ha fet. Alguns viatjant, d’altres des de fotografies. Però són obres interessants, coloristes. Una faceta que desconeixíem.

Com s’ha dit, el nucli de l’exposició que es podrà veure fins el 21 d’abril són els vint-i-cinc dibuixos pels calendaris que edita l’Ajuntament. L’artista explica que primer havien de ser a dos colors per limitacions amb el tipus d’impressió sobre plàstic. Però a partir del 2012 ja van poder ser a tot color. Els dibuixos recullen llocs de Centelles, assenyalats per alguna reforma urbana -com la plaça de l’estació, l’escultura de Cerdà, la plaça major-, alguna commemoració -com l’edifici de l’escola Sagrats Cors-. Els primers dibuixos potser semblen més senzills, però a mesura que avancen els anys les composicions s’enriqueixen amb colors i precisió realista.

L’exposició mostra els dibuixos originals dels calendaris juntament amb el calendari editat cada any. En aquestes obres hi ha aquarel·la, però també ceres o llapis de fusta.

L’hora del carbonet

Jordi Carrera exposa a Tres Peus i ahir va fer la visita comentada

La Garriga. A Tres Peus Espai d’Art tenim en marxa l’exposició “Carbonet” amb dibuixos de Jordi Carrera i Pujadas. El títol de l’exposició remet a l’eina bàsica de treball de l’artista en la vintena d’obres que s’exposen. Bàsicament són dibuixos de retrats masculins o femenins que l’artista -o com ell preferiria dir-se, artesà- fa inspirant-se en fotografies que troba per les xarxes.

Pel què explica Carrera, dedica vàries hores al dia a fer dibuixos en carbonet, com una pràctica obligada. “Si una obra comença malament és possible que acabi igual”, ens diu. Però ell, imparable, ha intentat fer un nou dibuix i explorar els límits de la tècnica.

Són dibuixos expressius, potents en la mirada. De trets durs en les arrugues i volums, perquè amb el carbonet treballa molt tot el que donin ombres. Però són dibuixos nets. Pensar que amb el carbonet es pot embrutar tot. Ell controla l’eina i es permet deixar-hi blancs perquè la figura dibuixada respiri. Amb tot el tipus de tractament dels volums i ombres ell mateix diu que l’aparta de fer un dibuix realista.

Durant els matins sol fer carbonet i una altra afició és la talla de fusta per fer figures o el pirogravat. A Tres Peus tenim un tronc amb un àguila i un esquirol, de gran realisme.

Ahir divendres, 4 d’abril, va fer una visita comentada a l’exposició. Va portar les eines de treball: carbonet en barra, llapis carbonet, llapis grafit, esponja, goma modelable, el difumino -estris també disponibles a Tres Peus- i va anar explicant el seu mètode de treball, de composició de la figura. Com a partir d’eixos intuïtius troba la ubicació de les diferents parts del rostre.

Tot i que treballa amb eines que es troben al mercat, ell també ha provat de fer-se la barra de carbonet cremant branques de vinya que creixen al seu jardí. Viu a una zona boscosa de la Garriga.

Són molts anys de dibuix. El Jordi diu que dibuixa des de petit i defensa el dibuix com un llenguatge essencial pel desenvolupament de la persona. El que es declara més amant dels dibuixos en blanc i negre, com els del carbonet, que l’aplicació del color. Que també pinta amb aquarel·la però li agrada més el contrast que li dona el dibuix sense res més que la pols de la barra de branca carbonitzada. L’exposició es pot veure fins el 3 de maig.

Visita d’alumnes

La Garriga. Què en pensen les noies i els nois de l’obra de Toni Graells? Dimecres 19, un grup de vint alumnes de l’Institut Vil·la Romana de la Garriga van visitar l’exposició “Art en moviment”. Els joves cursen l’assignatura optativa d’arts plàstiques. Van venir, van veure les obres i van comptar amb la presència del Toni Graells que els hi va explicar la base del seu treball. Diria que els alumnes van quedar una mica sorpresos al veure el paper que tè el pèndol en les pintures d’aquest terapeuta. Graells va respondre les preguntes i va inclús fer anar el pèndol sobre una signatura per il·lustrar millor com treballa. Els alumnes segur que ho van trobar interessant.

En els orígens de l’art

La Garriga. Ahir divendres a la tarda vam tenir a Tres Peus Espai d’Art una xerrada sobre art prehistòric. Margarida Genera, arqueòloga i prehistoriadora va conduir la trobada començant per resumir l’aparició de l’ús d’eines dintre l’evolució dels primats i determinar l’aparició de les primeres representacions que es poden considerar com artístiques. Tal i com ens va explicar és durant el paleolític que es comencen a utilitzar eines de pedra tallades i afilades i és durant aquest llarg període que es comencen a decorar les parets de les coves amb pintures i amb gravats i relleus. També es generalitza la decoració d’ossos i s’utilitzen elements ornamentals corporals.

L’especialista va acompanyar les explicacions de diverses reproduccions de pedres tallades, ossos  decorats amb relleus, inclús d’una petita figura femenina. Va parlar de diversos jaciments escampats pel territori català, com a les Terres de l’Ebre on havia treballat i també va aportar imatges de les primeres investigacions a la “Pedra de les orenetes” de la Roca del Vallès.