Conxa Sisquella torna a Centelles

Finalment arriba al Marçó l’exposició de pintura, dibuixos i gravats que la recorda en el seu centenari
Conxa Sisquella treballant amb el seu tòrcul al taller de La Garriga – Foto: Fundació Fornells Pla-Conxa Sisquella

Centelles. Si no ho està, amb poques  hores quedarà muntada l’exposició de Conxa Sisquella al Centre d’art el Marçó vell. S’inaugura  el dissabte 7, a les  7 de la tarda. La mostra “Interaccions” ha estat orquestrada amb la Fundació Fornells Pla-Conxa Sisquella de La Garriga, que custodia totes les obres que es  penjaran. Sisquella i Pla tenien casa i taller a la veïna vila termal.

La “visita” de Sisquella a Centelles es podria emmarcar encara dintre el centenari del seu naixement (1920), més quan  va ser a la falda del Puigsagordi, a Centelles mateix, on va néixer. Sembla que el seu pare era enginyer de ca l’Estabanell  i es van estar per aquí, uns pocs anys.

L’exposició al Marçó serà similar a la que l’any passat es va fer a La Garriga, a la mateixa seu de la fundació de l’artista i a la fundació Maurí: dibuixos –dels inicis, amb interessants retrats-, pintures –olis, ceres- i gravats calcogràfics. Hi haurà algunes peces diferents i sobretot es podrà apreciar tota la seva carrera junta. Des dels seus inicis acadèmics, passant per la recerca d’un llenguatge singular –fixeu-vos amb la contundència de la línia, en les corbes, les diferents tècniques i el color-; fins al salt a l’abstracció i als camps de color. Pel què sembla bastant relacionats amb l’estada  del matrimoni d’artistes, als Estats Units.

D’alguna manera sospito que a partir d’aquesta estada introdueix el color també en el gravat –aiguatintes- utilitzant diverses tintes. Però realment desconec com s’ho feia i també la seva obra gràfica prèvia als anys seixanta.  I d’altra banda, tinc curiositat per valorar la importància del contacte amb les pintures d’un Rothko  o un Pollock i mirar fins a quin punt la contribució de Sisquella va ser important, a escala personal o més de país.

Un dels gravats de Sisquella amb vàries tintes

Tot això ho podrem  reviure i repassar “amb obra de veritat” durant un mes al Marçó i tindrem l’oportunitat de rubricar la curiositat per la carrera de Sisquella, amb dues activitats extres. La primera, el dissabte 14, amb una visita a la fundació de La Garriga.  La seu era l’antic habitatge dels artistes i evidentment inclou el taller d’ella –ara una sala d’exposicions- i preserva un fons important, que ens mostraran i explicaran en detall.  Per anar a l’excursió, us heu d’apuntar al Marçó. 5€. És al matí i si va amb autocar, que ens deixarà i recollirà al davant mateix (carrer Calàbria). Al cap de quinze  dies, el dissabte 28, Fina Bernad, professora d’història de l’art i membre de la Fundació, impartirà una conferència monogràfica. Bernad i Jaume Guardis, president de la Fundació, són les dues persones que juntament amb la Comissió del Marçó han facilitat la mostra i ens ajudaran a explicar millor la figura de la Conxa Sisquella. Exprimirem l’oportunitat!   

“El Quart Estat” des de Florència

Caçant al vol una notícia ens apropem a una pintura icònica pel Dia del Treball
“El Quart Estat”, oli sobre tela, d’uns 3 x 6 metres, de Giuseppe Pellizza da Volpedo, pintada entre 1898 i 1901, després de definir 10 anys de dibuixos preparatoris. Conservada a Milà, es podrà veure durant dos mesos a Florència – Foto: Museu del Novecento

Centelles. Arrosseguem grans sotracs econòmics, la pandèmia i ara una guerra –i això que n’hi ha moltes i molts “oblidats”-, que enfila els preus de tot i per a tots: la vida segueix sacsejada per tota mena de crisis i pel què veiem, els sindicats es preparen per un 1 de maig ben carregat de reivindicacions. Ara que ja podem sortir als carrers…

A Centelles enfilarem el Turó de Puigsagordi (984 m) per celebrar un bon aplec. És una bona manera natural i poètica de trobar-nos amb els veïns, celebrar la vida i encarar una bona temporada. Amb mirada laboral inclosa. A altres indrets han trobat també altres al·licients, ben contundents:

Aquest dissabte, en un dinar de celebració –en Josep Musach ha fet 90 anys-, un dels convidats ha dit: a un palau de Florència hi han portat “El Quart Estat” de Giuseppe Pellizza da Volpedo (Volpedo, 1868-1907).

La pintura, de gran format, és molt popular, important en termes d’aportació a la història de la pintura moderna i molt citada pel seu significat social. Bertolucci la va introduir en els crèdits del seu film “Novecento”, el 1976. Parlem de l’obra més important del  seu autor. I per  tot això el “convidat” ha sentenciat: és un motiu suficient per anar a Florència. Però l’1 de maig és demà i la noticia és ara.

Via internet, a través del diari Artribune.com, avui mateix, Giulia Giaume,  confirma que “El Quart Estat” ha estat transportat a Florència, ni més ni menys que fins al Palazzo Vecchio. No em queda clar si participa en una mostra sobre el treball o directament, ella sola, és per celebrar l’1 de maig –no trobo la referència cercant pel museu florentí. La pintura es mostrarà al magnífic palau de Florència durant dos mesos.

La peça que mesura 293 cm d’alt x 545 cm de llarg, procedeix del Museu del Novecento de Milà. El 1920 Milà va comprar la pintura per subscripció popular, i això que quan el pintor la va presentar a Torí, dinou anys abans, ningú la va apreciar.

El Palazzio Vecchio de Florència, que es pot visitar com a museu, fan exposicions i sembla que és on s’exposa “Il Quarto Stato” de Pellizza – Foto: Pinterest/ aunclicdelaaventura.com

Segons Giaume feia catorze anys que la pintura més famosa  de Pellizza no es movia. Des de la plaça de Duomo, la van carregar a un camió especial, després de despenjar-la prenent totes  les mesures de seguretat i conservació. I després carretera avall, 300 km fins a Florència. Sembla ser que aprofitant el trasllat, s’estudiarà un nou i millor emplaçament de la pintura, per quan torni,  al museu milanès. El préstec  es fa en el marc d’un acord d’intercanvi entre les dues capitals italianes.

Apunt biogràfic

Giuseppe Pellizza va ser un pintor que es movia dintre el realisme i sembla ser que a l’última etapa, hauria introduït l’abstracció. Va morir el 1907, perquè no va superar la mort de la seva dona. Era fill de pagesos, de Volpedo, al Piemont.  Quan pinta “El Quart Estat”, és entre 1898 i 1901, i ja es troba instal·lat al seu poble natal –sembla ser que al seu estudi ara hi ha un museu-. En aquell temps, ja feia uns anys que havia passat per acadèmies de Castelnuovo Scrivia, Milà, Roma i Florència. També havia visitat París.

Quan va plantejar la tela d’”El Quart Estat”, partia d’estudis preparatoris que l’havien ocupat durant deu anys. El títol actual fa referència  a l’estament social més baix i pobre, situat per “sota” el tercer –la burgesia-, classificats durant la Revolució Francesa.

El quadre, evidentment s’alinea amb els camperols i obrers. Primer s’havia de titular “El camí dels obrers”. I com veiem situa una “barrera” de treballadors, que –a mi em sembla-, tant podrien encapçalar una manifestació de protesta, com sortir d’una fàbrica, amb grup, però  amb moltes coses per aclarir.  Carament aposta per mostrar la “força” de la gent –i la seva dignitat. Encapçalant-ho per tres figures, una, una dona amb un nadó als braços, que clarament tipifica gèneres, rols. Al davant, un barbut encapçala la marxa i la cosa clarifica que hi ha ganes d’encarar-se i demanar canvis. Els treballadors caminen endavant, fermament, però a més parlen entre ells. Es fa evident amb l’expressió de mans i les cares girades,de molts: sobretot amb la mare, s’endevina  clarament que les paraules són de protesta i increpen a cercar solucions. Els de darrera també xerren. Hi ha molt per fer i canviar. Personatges ben definits, llum de dia clarificadora. Tot a la vista. Una història pintada fa cent-vint anys, que encara ens interroga i ens  pot preguntar: com ho tenim? O què hem avançat?  La pintura és a Florència, els treballadors per a tot arreu.

Quí dibuixa millor les Bruixes?

Durant el Cau de Bruixes es va convocar un concurs juvenil per pescar als talents locals de dibuix. Ja tenim guanyadors i faltava l’exposició de premiats i seleccionats. Serà a la Biblioteca

Centelles. Dos dibuixos guanyadors i sis artistes: per una banda, Isona Mañas, Pau Garrigol i Martina Albiac amb el dibuix “El carrer de les Bruixes”. Per l’altre Marçal Rodriguez, Kimberly J. i Élia López amb el dibuix “La nit embruixada”. Tots dos dibuixos i dos equips de dibuixants són els guanyadors del primer concurs juvenil del Cau de Bruixes.

Detall del dibuix “El carrer de les Bruixes”, un espai ben conegut
 

Les obres es van recollir, ja es va reunir el jurat, es van decidir els guanyadors, ells ja tenen el premi.  Però faltava fer l’exposició de les obres premiades i les seleccionades, que són tota la trentena que es van presentar.

L’exposició es podrà veure a partir del 2 de maig a la sala de baix de la Biblioteca La Cooperativa. Horari normal.

Gènesis

Les sorpreses venen en grup: vam convocar un concurs de dibuix, tema Cau de Bruixes, per localitzar els joves talents de dibuix del poble. Per conèixer-los i millorar la divulgació a través d’exposicions “individuals” a les Finestres i al Penjador.  La convocatòria prou que va funcionar: hi ha 33 dibuixos. Curiosament, els treballs, la majoria, no són obra d’un sol individu, sinó d’un equip de treball, reunits expressament i  impulsats per la complicitat d’una de les escoles del poble, d’una  professora, que es va fer seu el repte. Esperem trobar el moment per conèixer millor aquest equip docent i d’alumnes tant disposats.

Equips

Dibuix de  “La nit embruixada”, un dels premiats al concurs.
 

Entre els membres del jurat es va valorar que fer dibuixos en grup era prou difícil, pel fet de tenir de posar-se d’acord i decidir cada pas. I en general, els dibuixos són interessants. De fet els hem seleccionat tots per a l’exposició, perquè tots aporten alguna cosa.

L’escola és la del Sagrats Cors. I una atenció especial pel dibuix tenen: també ells es van encarregar de l’exposició de les dones, que es va fer al Niu, el març. Estava molt ben plantejada i hi havia, sobretot, retrats molt bons. Suposem que a les altres escoles també hi haurà una tasca similar, però de moment no ens arriba.

Fins el 27 de maig, dintre l’horari de la Cooperativa, podrem aprofundir en els dibuixos del concurs  i donar peu a conèixer el seu origen creatiu tant prometedor.

Informació extra: https://badaluc.com/sirius/

Teresa Lanceta, expressar teixint

El MACBA dedica retrospectiva a l’artista barcelonina, amb peces que uneixen neguits vitals amb arts i preocupacions universals
L’exposició de Teresa Lanceta deixa molt espai a la sopresa i admiració per obres i muntatge – Foto: Miquel Coll / MACBA

Barcelona/ Centelles. No fa molt ens vam referir a les exposicions de tapissos de Grau Garriga. Hi ha un  bon fil d’escoles i artistes per anar estirant. I també vam escriure la crònica de l’exposició d’art tèxtil, català i contemporani, a l’Artur Ramon. Poc a poc noms i arts marginades van recuperant-se i la cosa va creixent: ara al Museu d’Art Contemporani de Barcelona –MACBA– tenim “penjades”  tota una col·lecció de teles teixides, brodades i  pintades de l’artista Teresa Lanceta. Filla de Barcelona, nascuda el 1951, l’exposició revisa la seva producció dels darrers cinquanta anys. I també inclou pintures, dibuixos i altres propostes que l’artista ha desenvolupat amb altres creadors . Feia molt temps que no pujava les rampes del museu de Richard Meier, però la nova proposta ens hi ha portat de pet.

Històries en fils

Les teles i les obres són espectaculars i el muntatge expositiu és impressionant. Ves a saber si la Teresa havia pensat mai que les teles es podrien separar tant de les parets. En el museu s’han enfilat als sostres ben alts, per tirar fils i penjar els tapissos i teles creant conjunts i recorreguts, que tant permeten contemplar les obres per davant, com rodejar-les, espiar els darreres i crear itineraris que també evoquen universos i missatges artístics. A través de les obres,  dels seus dissenys  i el seu univers visual s’expressen la seves vivències.

L’última sala gran, amb obra reecent, mostra una Teresaa Lanceta més llençada – Foto: Miquel Coll / MACBA

Les  sales recullen casi dos centenars d’obra dels últims cinquanta anys. Com diem, tant hi ha tapís, com tela brodada i pintada. A banda dibuixos i pintures sobre tela, “normals”. Pel què sembla, Lanceta hauria començat  amb els teixits, en plena etapa formativa, quan era veïna del Raval. I més tard hauria aprés nous recursos i significats en mans d’artesanes de la serralada bereber de l’Atles Mitjà. La repetició d’estructures i geometries seguiria tradicions ancestrals on aquest repertori té un significat. En mans d’elles són formes mil·lenàries i la nostra mirada ho fa, al mateix temps, avantguardista i universal. Formació, contactes culturals i preocupacions socials i feministes guien la producció de Lanceta. I ens fan conèixer diferents “estils”, en els motius, en els colors, en el tipus de material i en el treball amb els fils, agulles i telers. I ves a saber si la implicació de l’artista encara es podria remuntar a la preparació del fil i sobretot a la tintura –sobretot en els tapissos-. Coneixent  tradicions artesanals… Hi ha treballs amb certs colors, en quantitats importants i amb qualitats bastant controlades.  

En un dels textos de la sala es parla de certa improvisació i de corregir errades a mesura que es va construint la peça.  Tot és possible.  Però els resultats evoquen una visió bastant clara de la composició global de la peça. I si són generades de forma intuïtiva, sospito que com a mínim les idees guien el fil de manera ferma i les variacions són ben esperades. A banda d’això hi ha sales amb dibuixos de dissenys i estudis de motius de diferents geografies, material que entenc com a font d’inspiració. En qualsevol cas l’obra tèxtil de Lanceta em sembla impecable.

Teresa Lanceta, nascuda a Barcelona. Llegim que ha viscut a varis llocs i que actualment està al País Valencià, des d’on, fins fa uns anys, venia per impartir classes a l’Escola Massana – Foto: Miquel Coll / MACBA

 Si en les primeres sales es parla de  formació i contactes, la darrera sala està ocupada per grans teles pintades i cosides… vist en conjunt amb uns aires més desfermats i lliures. Particularment ens fixem en formes triangulars pintades de negres i gammes vermelloses, fúcsies,  etc. Però també  retalls i parracs, diversos recosits i rejuntats –m’agraden els tipus de cosits més informals-, creant composicions dinàmiques i expressives. Com que més endavant trobarem material relacionat amb la guerra i les formes triangulars recorden la bandera de la CNT, com a mínim entenc la instal·lació de les teles, com un exemple de lligar l’artista amb el seu compromís, amb la memòria, la defensa i l’estima pel nostre món. En general crec que podem trobar obres dedicades a qüestions socials més àmplies i altres d’àmbit més biogràfic.

L’exposició acaba amb aquest material “bèl·lic”, que dèiem, que testimonia el pas dels homes per temps convulsos i de limitacions.  I, al final de tot, hi ha una sèrie de fotografies i objectes que recorden les converses de Lanceta amb  una col·lega, en temps de la pandèmia. Un moment recent, que diria, ho ha transformat tot i a tothom.  Creieu que retornarà abans tal qual? Lanceta, al MACBA, fins la Diada de l’11 de Setembre. Activitats paral·leles programades.