ENTREVISTA
PILAR AYMERICH, fotògrafa
“Si t’impliques molt, perds la perspectiva”
 |
| Foto: Pilar Aymerich Retrat dels tres ex-deporats a Mauthausen, Ferran Planes, Joan Pagès i Joaquim Amat-Piniella |
Barcelona / Centelles. Ja fa anys que en diferents situacions, he anat veien el nom de Pilar Aymerich com a autora de la imatge, com a fotògrafa. Per això quan vaig rebre el catàleg de l’exposició que està fent i al veure el seu contingut vaig pensar que calia entrevistar-la de seguida i fer-li un lloc en aquest blog. La seu de la Fundació Vila Casas a Torroella de Montgrí, acull aquesta mostra de repàs de la seva obra.
La conversa surt publicada a la secció Tint Social perquè es tracta d’una fotògrafa llençada a captar la vida del carrer, però no tant la del dia a dia –com fa Joan Colom- sino les lluites, protestes, manifestacions i reivindicacions socials, culturals i també en especial les feministes. Als anys seixanta i setanta, Aymerich era de les poques fotoperiodistes, encapçalades per Colita. Per això la consciència femenina va ser determinant. Aymerich també ha estat retratista de personalitats de la societat catalana com Mercè Rodoreda, Ovidi Montllor o Joan Oliver.
L’entrevista va tenir lloc el dissabte 14 de juliol a l’estudi d’Aymerich. Em vaig escapar un moment de la trobada de dibuix urbà i amb seixanta minuts vaig fer una immersió al bullici cultural dels anys seixanta i setanta i a la vida d’una persona que ha ajudat a construir la nostra memòria històrica.
Un fallo tecnològic va provocar que hagués de prescindir de la gravadora i vaig agafar notes del què deia. Com que em semblaria deshonest intentar reproduir la conversa sense la pauta sonora, enlloc d’oferir una transcripció explicaré el què va dir, a partir de les notes que vaig prendre i ordenades en funció de les qüestions que l’hi vaig plantejar. Anem per feina:
.- Quan vas començar a fer fotografies, quin eren els temes que t’interessava captar?
Aymerich explica que va anar a estudiar teatre a Londres i que se’n allà, va veure que feien molts happenings, era la primavera dels Beatles i hi havia un caliu social i cultural que calia mostrar. Va escriure al seu pare i li va demanar que li enviés una càmera fotogràfica. Amb la màquina vella familiar va començar a fotografiar la vida londinenca de l’època i el teatre va passar a un segon pla. Al cap d’un temps va anar a París a casa d’un tiet que era fotògraf i li va ensenyar els rudiments de la tècnica, durant un any. De retorn a Barcelona, Aymerich ja va muntar el seu estudi per tal de poder controlar ella l’edició de les imatges. La seva vocació fotogràfica va trobar de seguida un recolzament professional a través de col·laboracions –i sempre com a freelance- amb Montserrat Roig, per qui feia les fotografies dels entrevistats per a Destino, o per Manolo Vázquez Montalban.
Segueix llegint a Tint Social (clica a sobra).
badaluc 