Ángel Ferrant:
com ser escultor avantguardista en la postguerra
 |
| Foto: Obra Social “La Caixa” / MACUF Un dels dibuixos escultòrics de Ferrant dels anys cinquanta. |
Centelles. Un dia d’aquest mes d’agost estaria bé anar a veure l’exposició d’escultures i dibuixos d’Ángel Ferrant (1890-1961) que acull una de les sales del Caixaforum de Barcelona. Ferrant és un escultor reconegut però no pas pel públic en general. Si bé trobem el seu nom associat a algunes activitats destacades de les avantguardes i en col·lectius d’artistes moderns, no podem dir que la seva fama o el seu nom soni igual que noms com Juli Gonzàlez o Manolo Hugué. Era nou anys més jove que Picasso i tres anys més gran que Miró. Potser sigui més conegut a Madrid, on va néixer i va viure casi tota la seva vida. Es va formar a l’Académia de San Fernando, també a Madrid va estudiar al taller d’Aniceto Marinas. Després, però, va començar un periple que el va portar per Europa i especialment a París, on va entrar en contacte amb l’avantguarda internacional. Després va residir a La Coruña i també a Barcelona, fins al 1934.
A Barcelona, tenim notícia del seu pas pel grup d’artistes d’Els Evolucionistes. Un cercle d’artistes de Barcelona, afins al Noucentisme i a l’obra de Cezanne, entre els que hi trobem noms com Josep Granyer, Francesc Elias, Alfred Sisquella o un altre escultor més familiar: Apel·les Fenosa. Ferrant també va estar relacionat amb el Cercle Artístic Sant Lluc i els Amics de l’Art Nou (ADLAN), format per artistes de línia clarament moderna com l’arquitecte Josep Lluís Sert, el fotògraf Joaquim Gomis o un deixeble de Ferrant, el també escultor Eudald Serra (1911-2002).
El 1934 es va establir definitivament a Madrid, i des d’allà va defensar el seu concepte escultòric en la postguerra. Va ser un dels membres fundadors de la Escuela de Altamira (1948), projecte col·lectiu que volia reintroduir l’art avantguardista.
Modern 100%
Amb tot això podem veure que Ángel Ferrant és un artista connectat i participatiu de les iniciatives d’estètica vanguardista i moderna, fet que es tradueix en les seves obres. L’exposició “Entre el dibuix i l’escultura” que presenta Caixaforum es centra en la dècada dels anys cinquanta i per tant quan la seva obra estableix un diàleg, forçat per les circumstàncies, entre el naturalisme i l’abstracció. En una nota informativa de l’exposició llegim que una de les maneres de treballar, en aquest període, de Ferrant, era establir lligams imaginatius entre objectes i amb formes humanes. Es a dir s’inspirava en objectes quotidians o de la naturalesa, per fer escultures antropomòrfiques. També llegim que li interessava que l’espectador podes manipular i completar les seves obres. La mostra barcelonina reuneix una cinquantena d’escultures i dibuixos, de manera que es pot valora el diàleg i el procés creatiu d’aquest artista central en la història de l’art peninsular.
L’obra que fa possible l’exposició prové del fons del Museu d’Art Contemporani Gas Natural Fenosa (MACUF). Aquest museu sembla que es va crear el 1995. Disposa de fons repartits per varis museus espanyols i d’una seu pròpia a La Coruña. Entre les mostres que s’hi poden veure actualment n’hi ha una de pintura del nord-americà Alex Katz.
badaluc 