FOTOGRAFIA

La Barcelona crua de Pomés veu la llum mig segle després

Aleix Art

Coberta del llibre “Barcelona 1957” de Leopoldo Pomés
Centelles. Com a dibuixant urbà haig de reconèixer que la fotografia té l’avantatge que no menteix. Amb el dibuix es pot arreglar tot una mica. Però la imatge fotogràfica, encara que sigui d’un fotògraf molt subjectiu i que s’hi posi del revés, mostra el que hi ha a l’altra banda de l’aparell. Leopoldo Pomés es declara com un fotògraf que fa treballs subjectius, perquè dispara quan vol, quan passa alguna cosa que li interessa. El cas és que un encàrrec que li van fer el 1957 de fer un foto-llibre de Barcelona, ha tardat cinquanta anys en veure la llum, perquè els editors, en el seu moment, van pensar que la seva proposta donava una imatge poc “honorable” de la Ciutat Comtal. El llibre li va encarregar Carlos Barral i el va aturar Víctor Seix. Pomés volia retratar una ciutat que es coneixia pam a pam i que al mateix temps estimava i odiava.
Aleix Art

Una de les imatges del llibre
En qualsevol cas  l’ull de Pomés també es va fixar amb una Barcelona real, existent. Com al seu torn, havien fet Català-Roca, Miserachs i Colom, en els respectius àlbums fotogràfics sobre Barcelona, contemporanis als de Pomés i que sí van veure la llum.
El fotògraf barceloní va retratar sobretot la Rambla, el centre i també zones suburbials. S’interessava sobretot per la gent i, alguna cosa així, com explicar-los a través d’una anècdota, un gest, una mirada. En les seves imatges de la Barcelona del 1957 hi entre molt més que l’aparent: les persones, l’anècdota i l’ambient. Una atmosfera que pot ser donada per la llum, les ombres, l’aire, però també per la referència als cotxes i al transport de l’època, a l’asfalt, les fàbriques. Hi ha moments per fixar-se amb els negocis, la vida dels religiosos, un moment en tavernes, les restes de la festa major, el festeig i el cos femení atrapat darrera diferents conceptes de vestir. El cert és que la idea que es dóna, al meu parer, no és que sigui “poc noble”, sino la d’una ciutat de vida crua.
Aleix Mataró

Tapes visuals de disseny
Al restaurant de Vic El Gravat acullen actualment 
una exposició que és com un manifest ideològic, 
la carta de presentació d’un petit gran projecte. 
La proposta s’anomena “Coming colors in the air”. 
És un tast de la línea creativa que han generat 
la parella artística catalana que s’agrupa darrera el nom 
Alucinamandarina: Alba i Isma. 
Una primera part de la mostra conté pòsters 
en els que es juga amb el nom de cantants i 
actors. Sempre en anglès, el cognom o el nom 
es transforma en portador d’algun color. 
El mateix to domina la imatge visual, el retrat 
del personatge, amb els que 
Alucinamandarina acaben el pòster: Cyan/con/ery, 
Green/east/Wood, Spink, Bad/Red/Ligion. 
Creen nous significats i posen un qualificatiu 
a les icones.
Una segona part de l’exposició conté samarretes
 i bolsos tunejats amb lletres de cançons o motius 
gràfics que com la resta del material desprenen 
un aire de reflexió filosòfica i, sobretot, 
posicionament artístic davant el món. 
En general, parlaríem d’un taller de disseny amb
 ganes d’interpretar el món amb enfocaments frescos 
i actuals. Hi ha un web on es poden veure millor per 
La mostra es pot veure, en horari del local gastronòmic, 
fins a finals de mes. El Gravat es troba 
al carrer de Sant Miquel dels Sants, 19. 
Vic. Enguany compleix el segon aniversari 
des de que el porten els actuals responsables. 
Per això també es fa l’exposició.
Leopoldo Pomés va guardar el seu treball fotogràfic que li havia costat un any i mig de formació. Frustrat, certament, guardat en un calaix. Però no del tot oblidat, perquè durant tot aquest temps va quedar l’ombra d’un treball de fotografia urbana, magnífic, que sonava com un mite entre els experts i amants de la fotografia. Però el seu amic Juan Manuel Bonet, que l’ajudava en un altre projecte, va veure que aquell material havia de veure la llum ja. Es va posar en contacte amb Foto Colectania i diversos col·laboradors i ara tenim el llibre i una exposició, “Barcelona 1957” que es poden adquirir i veure al local de la prestigiosa fundació dedicada a la fotografia. El llibre recull les fotos de la sèrie i va acompanyat de textos del mateix Bonet i una entrevista entre Pomés i Eduardo Mendoza. La mostra es pot veure fins el 2 de febrer, a la seu de Foto Colectania, al carrer Julián Romea, 6, baixos. Més informació al web: www.colectania.es

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: