Dibuixos de sàtira política a la galeria Francesc Mestre Art
Francesc Mestre Art
Dibuix de Chumy Chúmez
Centelles. La galeria Francesc Mestre Art segueix una ingent tasca de recuperació de les  obres d’art sobre paper per a diferents finalitats. Últimament posa a l’abast del públic. il·lustracions per a la premsa. Fa uns mesos es va poder veure una exposició de dibuixants de la mítica revista TBO. Actualment proposa un segon capítol d’aquestes mostres d’il·lustradors i ens presenta un important stock de dibuixos destinats a ser reproduïts en revistes o diaris, principalment de Catalunya, dels segles XIX i XX. Els dibuixos tenen el fil comú de ser una reflexió satírica política.
A Catalunya aquests comentaris àcids i gràfics comencen a publicar-se a la segona meitat del segle XIX, amb l’aparició de les grans capçaleres de premsa i premsa humorística paral·leles a la Industrialització i a la Renaixença. Parlem de “La Campana de Gràcia” (1870), “L’Esquella de la Torratxa” (1872), “Cu-cut” (1902), etc. Francesc Mestre comença amb aquestes revistes i estira el fil fins l’actualitat on trobem publicacions tan imprescindibles com “El Jueves” i d’altres, entremig, com “La Codorniz” (1941).
Però més que presentar les publicacions, Francesc Mestre ens mostra testimonis del batalló d’artistes que, de forma exclusiva o ocasionalment, s’han dedicat aquest gènere d’il·lustracions: noms majúscules com Picasso, Torres-Garcia, Guinovart i d’altres oblidats com Subirats, “Cram”, J. Llovera, Junceda, Llaveries, Apa, Perich, Cesc o Chumy Chúmez. L’equip format per Francesc Mestre i Diana Jové posa a l’abast del públic i del col·leccionista els dibuixos originals, únics, sobre paper, que un cop copiats surten reproduïts en les revistes. Dibuixos fets amb tinta, llapis, en negres, grisos o acolorits.
Una mica de pebre
Entre les desenes de dibuixos hi trobem un subtema que la galeria ens descobreix: es tracta d’unes il·lustracions que s’anomenen “sicalíptiques”. Són de contingut eròtic. Un erotisme que no es tant explícit com avui l’entenem, sinó que aprecia d’una altra manera els volums corporis i les insinuacions. En aquest capítol hi podem situar noms com Joaquim Muntañola, Modest Méndez Álvarez o Ricard Opisso, que signava “Bigre”. Aquest darrer col·laborava en una revista específicament “eroticosicaliptica” que es deia KDT. Una revista que, segons ens diuen “no entrava oficialment en la majoria de les llars decents, però que tothom llegia”.
També van fer incursions a aquesta temàtica revistes d’humor més variat com “Papitu”, setmanari aparegut el 25 de novembre de 1908, d’esquerres, de caràcter irreverent i picaresc. Feliu Elias en va dirigir una primera etapa, fins que va ser processat i exiliat per unes caricatures. Després la revista va passar a mans del filòsof i escriptor Francesc Pujols. En aquesta revista hi trobem també altres il·lustradors –a part d’Elies-, com Max, Pitus, Prat, etc. La reacció dels eludits en les sàtires a vegades va ser més tràgica. Modest Méndez Álvarez, il·lustrador col·laborador de La Traca va ser afusellat, durant la Guerra Civil.
La galeria Francesc Mestre revisa aquesta faceta de la premsa, que esperem no perdi l’esperit crític, ni l’espai pel dibuix satíric ja sigui en paper o en els nous formats. La galeria es troba al carrer Enric Granados, 28. La mostra es pot veure fins el 22 de març. Més informació a www.francescmestreart.com


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: