EXPOSICIÓ

La Fundació Godia proposa una relectura del fons del Prado
VEGAP, Madrid, 2012
Litografia de Ramón Gaya

Centelles. A vegades els artistes també visiten els museus. Abans ho feien molt per anar a copiar i aprendre dels mestres antics. El fet és que hi ha obres en els museus que imposen molt i penetren a l’ànima de l’artista i els estimula a pintar o fer més coses. I a vegades les obres que han vist s’arrosseguen en les noves. El grup gran d’artistes que integra la nova exposició de la Fundació Godia són dels que han passat pel Museo del Prado i han sortit amb noves idees. Hi trobem artistes com el recent desaparegut Andreu Alfaro, Miquel Barceló, Ramón Gaya, Cristina Iglesias. De casa tenim a Albert Ràfols-Casamada. La mostra es titula “El Museo del Prado i els artistes contemporanis”.

L’objectiu és fixar-se amb obres que directament estableixen un diàleg amb la dels mestres antics. Les obres que podreu veure estan originades en encàrrecs que van fer els de la Fundación Amigos del Museo del Prado, per organitzar dues exposicions el 1991 i el 2007, en que els artistes revisaven els mestres del passat representats al museu madrileny. Suposo que per això abunden la presència de gravats, en diferents tècniques, i altres obres que han adoptat un medi reproductiu, com pot ser a través de la fotografia (és el cas de Ouka Leele, Eva Lootz o Cristina García Rodero). Aixó permet que hi hagi, per exemple, performance, que la càmera documenta.
Lectura lliure
VEGAP. Madrid, 2012
Aiguafort i aiguatinta de Gustavo Torner

Però no espereu trobar lectures mimètiques, sino una interpretació lliure, una relectura a través del sedàs del propi estil. Les obres que mostra la Godia, podríem dir que són de les etapes madures dels respectius artistes. Com a mínim no són obres de principiants, sinó les d’uns artistes que estableix un diàleg, de tu a tu, amb les seves eines més arrelades amb Velàzquez o Rubens. La de Ramón Gaya pot recordar l’original. Però en la seva litografia introdueix coses noves en la seva lectura de “Les Meninas”. Començant pel fet que està invertida, com si el pintor tracés les coses des d’un mirall situat a la sala reial, com el que en l’obra original reflecteix als monarques.  

MNAC

Eva, escultura de marbre de Clarasó
Dibuixant en el MNAC

Qui recupera la costum de que els artistes representin 
obres del fons del museu és el MNAC, 
que amb aliança amb 
el Cercle Artístic de Sant Lluc, organitza unes sessions 
de dibuix al museu. 
Els operaris treuran de la sala d’art 
modern unes escultures bàsicament 
de finals del XIX, primers del XX 
i les col·locarant sota la cúpula. 
Allà qui vulgui, provis d’un llapis les podrà dibuixar. 
Personalment trobo que ja podrien animar a fer-ho amb 
qualsevol tècnica de dibuix
 –tinta, aquarel·la, etc-, ja que no 
tothom dibuixa amb llapis, 
però és un primer pas per reiniciar aquesta faceta. 
Les sessions podran anar acompanyades 
de poses de models que imitaran 
les actituds de les escultures. 
Si bé representar les tonalitats del bronze 
o el fang no és ben bé igual que representar 
la llum de la carn i la pell. 
La primera sessió serà el proper 9 de febrer, de 10 a 14. 
Es col·locarà sota la cúpula “Eva”, d’Enric Clarasó. 
La participació es gratuïta,
 però s’ha d’inscriure al tel. 93.302.45.79 
o al mail santlluc@santlluc.cat

El gravat de Ràfols-Casamada sintetitza. L’arquitectura, una atmosfera cromàtica i prou. Desapareix qualsevol altre referència a l’original. Com en la litografia de l’Alfaro, que sintetitza “Les tres gràcies” (de Rubens). Els voluminosos cossos es redueixen en línies que carreguen tot el pes del moviment barroc. Rivera també es fixa en la idea general d’unes pintures de Goya –segurament les pintures negres del final de la seva vida-. Llum i foscor, calma i violència, serenitat i expressió, a través de la xarxa característica de l’obra de Rivera. Aquesta peça és una serigrafia. En l’aiguatinta de Gustavo Torner l’obra referent del Prado es cita amb el domini d’una capa de tons bordeus. Qui treballaria una planxa de metall per estampar un sol color? El fet és que si ho mireu bé, no és una capa cromàtica uniforma, sino que forma una textura i aixó participa de la nota cromàtica amb la que aquest artista cita l’obra original. Per cert Torner té una exposició permanent de la seva obra a Cuenca, que està molt bé.

L’exposició de la Godia reforça els vincles de la fundació liderada per la Sara Puig amb el Museo del Prado amb qui cada any organitza un cicle de conferències molt interessants. A l’exposició que ara tenen, que es podrà veure fins el 13 de maig, potser no es pot fer una comparació directa amb l’obra original de referència, però sí que es poden fer amb les obres col·leccionades per Francisco Godia, que es poden veure al principal. Serà una comparació d’estils i estètiques, interessant des del punt de vista d’una persona que pot contemplar obres d’ara i de fa molts segles, en un mateix edifici. La Fundació Francisco Godia, és a la Casa Garriga Noguers, al carrer Diputació, 250 de Barcelona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: