FOTOGRAFIA CONTEMPORÀNEA

Foto: A.M. Racó amb les fotos Polaroid de Miquel Galmes

Centelles. A les sis de la tarda a Castellfollit de la Roca feia un vent càlid. A la punta est de la gran llengua basàltica hi ha l’antiga església –suposo parroquial -. Allà a aquella hora si inaugurava una nova edició de les Basaltades, un certament especialitzat en la fotografia contemporània, que porta al petit municipi de la Garrotxa un tast del més granat que passa  -quan es celebra- per la Biennal  que s’organitza a Olot. Entre els participants d’enguany –i fins el 15 de maig-, hi trobem obra de l’Alba Tenas, a qui recentment dedicava un article, com a binomi de l’equip Alucinamandarina. Amb l’excusa de conèixer millor la seva obra personal, i de pas veure coses noves  d’altres persones, m’hi he arribat. Centelles-Castellfollit de la Roca són 45 minuts, 9 dels quals corresponen als túnels de Bracons. Només el paisatge del viatge val ja 10 punts. 

Foto: A. M. Detall de les imatges de Màrius Gómez

Foto: A.M. Darrera de l’escala de cargol i en dos nivells hi ha els treballs  de Joan Puigdemont, un dels organitzadors de les Basaltades, que segons em deia, no volia exposar sol en aquest espai tan magnífic, on ell hi havia jugat de petit, entre ruïnes.

Segurament el degà de l’exposició correspon a l’obra de Miquel Galmes. Ell treballava amb Poleroids. I encara ho faria si no s’haguessin “extingit” els materials i productes per fer-ho. Li agrada fer “obres úniques”  amb cert ingredient pictoricista. Per cert, diu que va conèixer a l’Ortiz Echague, el fotògraf que ara té exposició al MNAC, retratista del desert i la gent del Marroc amb un component molt pictòric. Ara lamenta no haver-li demanat cap obra. En les polaroids que mostra hi veiem, com a partir d’objectes com morros de cotxes, amb els llums i el radiador, recrea metàfores de desitjos de les persones –ara el cavall de cartró, ara el cotxe, ara…-. No us heu fixat mai que els morros dels cotxes a vegades semblen cares de persones –amb els ulls, la boca, una expressió -. Ell es fixa amb això i va formant el seu univers. Demà dissabte farà una conferència sobre les fotografies “irreproduïbles”, les peces úniques. A les Basaltades també s’hi fan conferències i tallers. 

Imatge de la sèrie fotogràfica “El recuerdo de ti” d’Alba Tenas

ors, es va dedicar a captar els llocs on aquells es podien aturar, per descansar, reflexionar i contemplar la cursa. Ha editat un llibre, n’ha fet una exposició –durant els dies de la marató-. A Castellfollit de la Roca, hi ha portat una sèrie fotogràfica de trenta imatges –i ja finiquitada – dedicades a pous dels voltants de Lliçà. La gràcia del treball és que un amic l’hi havia regalat una màquina Agfa de l’any 1957, amb un rodet amb fotogrames de 6×9 cm. Una càmera que “només podies cercar llum i sombres”. Sense més. L’amic el va reptar a fer-la funcionar bé. La resposta és aquesta sèrie, una excusa de treball més que un recull documental, com en Màrius s’afanya a advertir. Les imatges es mostren en el mateix tamany que es poden rebel·lar, sense ampliar  “tal i com es feia a l’època”. No s’ampliava i es presentaven les imatges amb un filet negre al voltant, un marc gruixudet. 

M’he endut un quadern, casi nou, dedicat a vistes panoràmiques. He anat amb temps a Castellfollit i he dibuixat una fàbrica que  es veu des del mirador de la punta de la roca basaltica. Pel primer terma hi passa el Fluvià.