Els “treballs sobre mullat” d’Alibau a l’Espai Volart
 |
|
Foto: Fundació Vila Casas
Aquesta obra de Salvador Alibau
està molt lluny d’estar fet com una pintura normal
|
Centelles. La visita al Molí Paperer de Capellades sempre és positiva. La fabricació del paper té quelcom de màgic i místic. Salvador Alibau va ser un dels artistes que va passar per Capellades i es va deixar emportar per aquella màgia. I durant el seu període creatiu més llarg, va desenvolupar una obra basada en la sedimentació de la “pols” de la cel·lulosa.
Anem per pams: Salvador Alibau és un dels artistes que mostren la seva obra a l’Espai Volart, 2. Una exposició que arriba poc després del seu traspàs (2012) i que bé pot servir com a homenatge i alhora reivindicació d’un treball molt original. Alibau va néixer el 1925 a Barcelona. Es va iniciar en la praxis artística aviat. Amb vint-i-cinc anys explorava decidit l’art abstracte. Més tard es decanta per una línia més expressionista. Als anys seixanta però, s’inicia un parèntesi de deu anys en que Alibau s’aparta del taller –potser les obligacions familiars, o una altra feina-. Però el 1972 s’instal·la a Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès). I des d’allà l’anada a Capellades no triga a arribar i la visita al Molí, tampoc.
En el procés creatiu d’Alibau hi ha un concepte que em sembla clau, per entendre la seva recerca: li molesta la lògica tradicional de fons-figura, habitual. Interpreto que en una pintura de tota la vida, per exemple en un bodegó, hi ha una dicotomia clara entre el marc que limita la pintura. El marc supedita la imatge. Alibau cerca una altra manera de crear la imatge. D’alguna manera la cel·lulosa li permetrà integrar tots els elements i fer-los partícips de tot el discurs estètic, encara que l’obra tingui uns límits. Ell crea una obra agafant una pantalla reixada, per fils o un sedàs, seguint el procés de fabricació manual del paper. Quan es treu aquesta pantalla –que dona la forma al paper-, l’aigua cau i la pasta de cel·lulosa queda dipositada. Alibau hi afegeix tots els elements que imagina, sempre treballava amb el pasta de paper submergida amb uns quants dits d’aigua, perquè sino en séc no li anava bé. Amb eines que ell va crear ho distribuïa tot, en controlava la composició, hi afegia els pigments i deixava que es vagin dipositant aquests elements, com els sediments d’un riu. Un cop treu la pantalla –o l’estructura amb fils que ell ha creat, per actuar de xarxa de pescar cel·lulosa – , s’escorre l’aigua i els elements de paper treballats queden enganxats i distribuïts un sobre l’altra, com si fossin un collage, però sense necessitat d’haver-los d’apretar amb la mà, ni utilitzar pegamento.
 |
|
Foto: Fundació Vila Casas
A l’Alibau li agradaven molt els cercles i les llunes
|
Amb aquesta idea creativa, Alibau va crear unes peces de gran bellesa, on regne un especial sentit de l’ordre, l’harmonia, el color. Alibau crea paisatges, fa composicions de concepte matemàtic, recrea la superfície lunar. Troba en la cel·lulosa una via especial per desenvolupar el seu univers, que a vegades recorda el concepte matèric del informalisme i en d’altres obres és més delicat. Diria més japonès. L’obra d’Alibau té un ingredient oriental. I em fa estereotipar el següent enquadrament: sempre parlant del informalisme, Tàpies és com l’exponent de la pintura. Grau Garriga ho és en el tapís. Potser Subirachs ho és de l’escultura. Doncs Alibau en el paper. Tots en la seva mesura fan que el seu material “exageri” la seva materialitat i es converteix-hi en un element de gran contingut expressiu. Alibau fa el què vol amb el paper. I a vegades és més bast i a vegades més polit i sobretot és difícil inscriure’l en una tendència. Per cert la mostra presenta obres fetes amb cel·lulosa i també escultures de ferro que Alibau va fer per respondre a encàrrecs. Per exemple té una escultura a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.
L’Espai Volart –c/ Ausiàs Marc, 22, Barcelona- és la sala d’exposicions temporals de la Fundació Vila Casas. Allà hi exposen artistes que tenen obra permanent al fons privat. La mostra es pot veure fins el 21 d’abril. No falta gaire, aprofiteu-ho.
Any Antoni Clavé
L’oficina de premsa de la Fundació Vila Casas ha informat avui que, aquesta mateixa tarda es descobriria una placa commemorativa dedicada a l’artista Antoni Clavé, al número 56 del carrer Valldonzella de Barcelona, on va viure entre els anys 1915 i 34, per tant la infantesa i l’adolescència. També han comunicat que el proper divendres, a les 7 de la tarda, al Palau de la Generalitat, tindrà lloc un acte d’homenatge a Clavé, presidit pel M. Hble. Conseller de Cultura, senyor Ferran Mascarell i comptarà amb la intervenció dels historiadors i crítics d’art Lourdes Cirlot, José Corredor-Matheos i Daniel Giralt-Miracle. També intervindran el galerista Joan Gaspar i l’artista Salvador Juanpere. Es tancarà l’acte amb una visita comentada a la Sala Clavé, situada al mateix palau, a càrrec de Josep Miquel García. Una ocasió bona per admirar els seus papers craft “arrugats” per l’acció d’un spray.
badaluc 