Repàs dels dissenys de Jordi Benito
a l’Arts Santa Mònica
 |
|
Foto: Bego Antón, Arts Santa Mònica 2013
La mostra reuneix dissenys i obres il·lustratives
de l’esperit creatiu de Benito, més original i radical. |
Centelles. Jordi Benito és un artista que, en aquest blog, anem descobrint de mica en mica. Fins ara el teníem com artista d’accions, instal·lacions radicals, molt compromès. Particularment visible els anys 70 i 80. Ara una exposició a l’Arts Santa Mònica de Barcelona ens descobreix –fins el proper 27 d’abril-, la seva faceta de dissenyador de mobles i altres objectes. Un repàs de les peces exposades ens mostra que hi ha una mica de tot, perquè també és el que s’ha trobat: moble per la música –per a discos-, una taula de marbre amb potes de ferro forjat, llums de roba. Trobem també obres de caràcter més escultòric –o com poesies visuals- que enllacen més amb el seu discurs plàstic: vàries tapes de piano, amb llibres, pedres i en un cas, un termòmetre. “La cadira de Déu”, una escultura ready-made, amb llums de neó, del 2005. Serigrafies, dibuixos, caixes. Potser aquesta part és la que a mi m’interessa més.
La mostra ens permet saber, per les explicacions de Beth Galí, que Benito va començar la seva carrera professional fent disseny d’interiorisme al taller del seu pare, Jordi Galí. Que en paral·lel es va endinsar en el mundillo artístic, animat aleshores per personatges com Alexandre Cirici. Que un bon dia, Benito, va desaparèixer del despatx de disseny i al cap d’uns anys el van retrobar protagonitzant accions provocadores i radicals. El cas és que tot i la faceta més artística de Benito –al començament va col·laborar amb el col·lectiu Grup de Treball-, va continuar lligat amb el món del disseny, ja sigui per contentar amics o col·laborar en projectes d’interiorisme de bars i locals. Joaquim Pibernat, comissari de la mostra, i els seus col·laboradors han intentat recuperar aquesta faceta, per documentar-ho i amb el material que han trobat han muntat aquesta exposició, possible gràcies a préstecs privats, l’ajuda de galeries i la col·laboració del Museu de Granollers, ciutat nativa de Benito, amb la que l’artista hi estava molt implicat en la dinàmica artística.
 |
|
Bego Antón, Arts Santa Mònica 2013
Les obres de Benito són energètiques
|
En els objectes exposats retrobem els trets distintius de Benito: l’interès per la música. Per Wagner, per exemple. Benito va col·laborar amb Carles Santos alguns cops. De Wagner, Benito en va manllevar la idea d’art total, i potser és així com hem de veure un moble com la taula de fusta amb les potes de ferro, ja que trobem l’encontra entre dos disciplines artesanals. La mateixa aproximació a les arts artesanals i per tant el recurs als especialistes de cada saber, va ser també un ingredient característic dels dissenys de Benito. El gust simplificador, diria racionalista i la creació d’ambients amb l’ús dels llums de neó. L’artista ens va deixar fa cinc anys.
Perill d’estisores
L’exposició es fa a l’Arts Santa Mònica –a la part de baix de la Rambla-, un centre molt actiu en la difusió expositiva de propostes artístiques, que els poders d’aquest país amenacen de mort, amb el pretext de la crisi. Igual com pretenen passar les estisores a Can Felipa i altres centres culturals. Crec que aquests espais ja estan fent un esforç per contenir les despeses i que finiquitar el seu projecte s’acosta més a un despropòsit o a un desig inconfessat d’empobrir l’oferta cultural del país, més que de contenir la despesa general. L’Arts Santa Mònica, per ubicació i dinàmica, rep visitants i veureu com se’n parla, quan d’aquí poques setmanes celebrin la fira dels llibres d’art.
badaluc 