Primavera al Marçó
gràcies a l’Eulàlia Llopart
 |
|
Fotos: Aleix Mataró
Una de les xilografies estampades sobre tela,
amb el vermell característic de l’artista
|
Centelles. L’exposició de l’Eulàlia Llopart al Marçó vell de Centelles tenia ganes de veure-la. Bàsicament perquè és una artista que conec a trossos. Algun llibre d’artista, alguna sèrie de monotips. La proposta de Centelles oferia la possibilitat de veure més coses i diferents i noves. I així ha estat. Trobem els monotips, però fets diferents. Trobem el llibre d’artista per la Calderiana. I trobem xilografies. En les més grans, la planxa també forma part de les obres “acabades”, després d’intervenir-la i d’haver deixat diferents estats sobre una tela.
L’artista també és de les que reparteix l’espai creatiu amb moltes hores a la feina i per la família. Però quan entra al seu propi taller es deixa anar i va estirant el fil, cap a Ítaca, però amb seguretat. Aquesta és la impressió que percebo..
 |
|
En el treball de l’Eulàlia Llopart hi trobem molt paper.
I en concret paper de cotó fabricat al Molí Cubé.
Una fàbrica de paper artesanal ubicada a Torrelavit.
Molt antiga i que continua funcionant tot i la competència
del paper industrial. Estan especialitzats amb papers de qualitat:
aquarel·la, gravat, papers sacants.
És una passada poder visitar les instal·lacions
amb la maquinara antiga que fan servir per fer tot el procès.
|
L’exposició del Marçó presenta obra nova i dels últims dos o tres anys. Unes de les obres més “antigues” són uns papers “foradats” i sobreposats, que creen “coves” i espirals amb profunditat. Llopart n’ha fet de noves. I amb el temps l’artista ha trobat noves maneres de treballar aquest tema: estripant més enèrgicament, donant al forat més protagonisme. Arriscant que es talli malament. Els papers són pintats, més ben dit, colorejats i quan estripa surt el blanc i les barbes de sota. Llopart utilitza una sèrie concreta de colors. Hi ha un vermell que li és característic. Un to viu. Enlloc d’utilitzar molts colors, un de sol s’escampa per tota la superfície i participa de la composició amb les seves textures i les intervencions que l’artista hi provoca.
Potser les obres més interessants, que són també les més noves, són una espècia com de reliquiaris. Unes caixetes amb arrels i branques. Objects-trouves naturals que l’artista enganxa al fons de la caixa. A sobre, fent de tapa, hi trobem un paper amb un monotip, agafat amb el vidre, retallat i separat, deixant un forat, per veure la relíquia. Llopart n’ha fet tota una sèrie, agrupables pel to del fons de la caixa on hi trobem algun dels seus colors plans, dominant l’atmosfera.
 |
|
Conjunt de “relíquies” amb les arrels i branquetes que l’artista
ha recollit i convertit en petits tresors.
|
Les diferents obres ens parlen de la naturalesa, de creixement, de brancades que s’enfilen amunt. De xarxes i formes orgàniques –budells o flors-, en expensió. Llopart ha titulat l’exposició “Cartografies interiors”. Per tant, el conjunt, amb elements extrets o representatius dels boscos i els entorns naturals, es poden entendre també com una metàfora de l’experiència vital de l’artista. Eulàlia Llopart és una de les artistes que ha acceptat la invitació per exposar a la Col·lectiva d’Aleix Art que inaugurem a finals del juliol que s’aproxima.
badaluc 