DUES EXPOSICIONS DE PINTURA

Revivals i boires pictòriques a la Parés

Centelles. Hi havia un pintor que un cop em va dir que a la pintura l’havien intentat matar tres vegades i que no ho havien aconseguit. Ho podem certificar, de fet, per la persistència d’exposicions habituals d’aquest llenguatge a galeries i sales d’art. Com per exemple a la Sala Parés. No descobreixo res, però cal assenyalar que ara tots tres nivells i racons expositius de la galeria degana de Barcelona, els ocupen pintors.  I que sobretot practiquen conceptes diferents. I aquí és on hi ha el quid de la qüestió: la pintura segueix viva, i a més, plural. Molt plural. En el petit tast que ens ofereix la Sala Parés, ens centrarem a les dues exposicions de la planta baixa. A la sala gran hi trobem obra de Jaume Roure. A la sala petita del costat de l’entrada, paisatges del David Casals. 
Foto: Sala Parés
Una de les pintures “familiars” de Roure

Roure és de Barcelona. És un pintor que el vam anar a veure l’estiu passat a l’Empordà. Allà vam trobar les obres escampades. Ara, a la Parés tenim l’oportunitat d’aprofundir en la seva obra, junta i nova. Roure treballa amb oli. A més no sobre tela, sino sobre cartró. M’agrada quan deixa parts sense pintar –o pintades d’un to beix- i després amb el color destaca les figures o una part. Aquest pintor treballa per grups temàtics. Fa un any es va morir en Neil Amstrong, el primer home que va caminar damunt la Lluna. Doncs en Roure recorda aquest fet, a través de recuperar una sèrie d’imatges fotogràfiques de l’àlbum familiar, de quan va fer la primera comunió. I altres imatges fetes a Amèrica, als anys seixanta, que ens evoquen la vida dels ianquis a aquella època. Imatges també de la vida familiar, social, d’oci. Hi abunden les imatges amb gent. Persones rient a la càmera, a la piscina, amb un grup de teatre, a la taula, etc. No us estanyi si noteu en aquesta pintura un deix de l’obra de Hopper, ja que el mateix Roure ho reconeix. No passa res. Al final, Roure filtra la influència del mestre anglès i ho ha personalitzat. 

Roure ens parla d’uns temes concrets. Fa un revival de record i d’una

Foto: Sala Parés
Una de les  boires pictòriques de Casals

època. Pinta gent, normalment alegre. Podríem dir que té un record feliç. En l’obra de David Casals –ara canviem de sala-, passem a un altre nivell de sentiments, ja que els seus paisatges també tenen el poder de convocar sentiments de magnificència del paisatge fluvial, emboirat, verd i natural. Casals aprofundeix en el tema de la boira –que ja vam descobrir a Vic l’any passat-, i també amb les construccions marcades pel brancatge dels arbres i arbusts que el pintor localitza a les riberes. Casals ara es fixa més en la zona del Ter, a la zona de Manlleu, on el cabdal d’aigua és més generós i també més obert a produir reflexos i a rebre la boira. No hi veiem elements humans –com introduïa en èpoques pretèrites -. Només el medi. Així que aprofundeix en les qualitats cromàtiques, compositives i els efectes lumínics. Més que una obra realista, aquesta sèrie de peces de Casals, em parlen a mi de la bellesa i la potència dels colors i la poètica dels espais. 

D’alguna manera la pintura de Casals convoca més directament a la bellesa i a la poesia, mentre la de Roure potser pot resultar més inquietant, ja que hi ha molta gent a la seva pintura, que a més miren i riuen. s’interessen per coses diferents. Tots dos saben molt bé què tenen entre mans i defensen amb ganes i gust el seu concepte pictòric.  A tots dos, si va bé, els podreu veure també a la Col·lectiva que preparem en aquest blog, el mes de juliol i agost.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: