EXPOSICIÓ DE PINTURA

Dones i pintura a l’Artur Ramon

En record de José Milicua

Artur Ramon
La Passejada de la noia de 
Marquès Puig


Centelles. Ahir la meva mare em compartia el seu desacord amb aquella imatge tant típica de que quan un guanyador d’una prova de ciclisme, puja al podi, qui l’espera són unes noies per fer-li un petó. La idea és que per una banda volem una societat més justa i en que la dona tingui un paper modern i amb sentit comú.  I per altra banda permetem situacions en que la dona és un mer objecte decoratiu o de desig. No seria més bonic que enlloc o de només fer-li un petó, encaixessin la mà?

A l’Artur Ramon hi tenim ara una exposició de pintura feta per dones. I a la resta de la sala hi ha encara peces pertanyents a l’exposició “dones pintades”. Aquesta segona part pot ser una excusa per, a tall d’exemple, revisar la mirada de l’artista sobre el gènere femení.  La part de l’exposició que ocupa l’entrada, és en canvi una manifestació lliure de que les coses van fent el seu curs. 
Les “dones pintades” són obres protagonitzades per dones, segons la mirada de pintors antològics de casa nostra, dels voltants del 1900. Com Laureà Barrau, Josep de Togores, Francesc Domingo, Pere Pruna, Ignacio Zuloaga. El fet és que la selecció feta, només deixa espai a preocupacions veritablement pictòriques i a la voluntat dels artistes de captar la delicadesa de la noia, un gest, la forma del seu cos, l’expressió del rostre. Trobem noies agradables.

A primers de juny la Marta Ballvé 
inaugurarà l’exposició 
seva al Marçó Vell de Centelles,
 producte d’haver guanyat 
el Premi Centelles l’any passat. 
Però també té altres compromisos 
expositius, com una 
col·lectiva amb altres artistes, 
a la Illa Diagonal. 
En aquest espai també 
hi havia exposat fa uns anys 
la Marina Berdalet. 
Mentres la gent passeja 
i mira botigues, 
també pot quedar abstreta 
per les pintures i 
peces presentades. 
Ballvé té com un corner 
amb una idea de la seva obra: 
pintura i les seves 
petites escultures, 
els dos llenguatges 
que l’artista treballa junts, 
intentant que s’enriqueixin 
mútuament i que la portin a 
nous horitzons. 
L’exposició s’inaugura avui 
a aquest centre comercial. 
Al cartell també hi figuren 
noms com Àngel Asensio, 
Vero Cendoya, Marta Darder, 
Mireia Serra. 
L’exposició es fa dintre 
els actes dels 20 anys 
de l’Illa Diagonal. 
A la inauguració d’avui 
els artistes faran 
una “action paiting”

Què devia representar al 1899, la pintura de Laureà Barrau “Decoradores de ceràmica”? De les pintures exposades és la de contingut més social, perquè es fixa precisament en el fet de que les dones treballen. La majoria està d’esquena o tenen la cara difuminada. La noia de cara, la més propera és jove, sí, però és això un fet significatiu en aquesta obra? També destaca el volum dels vestits, la claror de l’espai. No hi veig denúncia, ni llàstima. Sino més aviat la voluntat de l’artista de constatar una realitat del moment, que potser no devia ser ben vist per tothom, ja que elles assumien noves ocupacions fora de casa i podien contribuir a l’economia personal, lliure, o familiar. 
En l’exposició també hi ha pintors més desconeguts, com un tal Josep Maria Marquès Puig (Barcelona, 1890-1950). El seu oli ens presenta una dona jove de perfil. Colors pàl·lids, un dibuix amb dosi de naif.  Em crida l’atenció l’actitud curvada de la noia, que figura –segons el títol-, que està de passeig. Sembla que hagi carregat bales de palla tot el dia!. Però vesteix ben conjuntada, moderna, senzilla. I les mans no parlen pas de feines del camp. En el rostre hi ha una expressió serena i com d’estar rumiant altres coses, més que està per la caminadeta. El pintor es fixa sobretot en el perfil del cap, amb el nas, la boca, la barbeta, la claredat dels ulls. És la part més ben detallada. 
Així que mentre en una sala els pintors miren de representar dones, a l’entrada hi trobem els productes artístics d’elles, però de cent anys més tard. Les pintores que participen d’aquesta part de la mostra de l’Artur Ramon, són habituals de la galeria: Anke Blaue, Leticia Feduchi, Alicia Marsans i Dominica Sánchez. Podria dir que entre les obres de dintre i les de l’entrada –i la primera sala del interior-, no hi ha massa a veure. Les dones que pinten, fan altres coses: trobem obres abstractes –Blaue i Sánchez-, natures mortes –Marsans- i estudis d’homes –Feduchi-. En aquesta darrera, potser hi ha el contrapunt. Ja que és una dona que pinta a un home, com si fos una model.  Un home, entregat, en general, al relax en una cadira o sofà. Però Feduchi es fixa en la pinzellada, l’estil esbossat, el contrast entre un fons neutre, molt clar i el color concentrat en la figura masculina.
De les quatre pintores, la que desconeixia més és Dominica Sánchez. I la veritat és que no passa desapercebuda: amb pintures i dibuixos grans i escultures en l’òrbita de la geometria abstracte i l’equilibri entre contrast de colors. Anke Blaue no és molt diferent a l’obra de Sánchez, però ella treballa no amb capes de pintura, sino de teles tenyides i enganxades, que van creant els camps de colors. 
Alicia Marsans hi té natures mortes, on destaquen la sobreposició dels objectes, l’aspecta opac d’aquests, el fons neutre que crea un contrast càlid amb el conjunt.  Posa bastanta més atenció a les flors que a la resta, on els gerros, per exemple, tenen poc volum, són com només formes geomètriques de colors. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: