EXPOSICIONS DE PINTURA

Núria Guinovart introdueix el color


Centelles. La Núria Guinovart exposa ara a la Sala Parés. Porta unes setmanes intenses d’exposicions i ha passat el canvi de mes a la galeria degana de Barcelona. Ocupa la sala petita del costat de l’entrada. El mateix lloc on fa unes setmanes vam veure les obres del David Casals. Podríem dir que tenim com una “exposició de cambra”. Poques obres, per copsar les novetats: sobre el gris habitual del ciment –material que utilitza la Núria-, hi han començat a aparèixer zones tacades amb tons turqueses i rogencs. 
Foto: Quim Domene/Hotel Unic Prague
Quim Domene informa que
ha finalitzat la instal·lació de setanta obres
de pintura i serigrafia a l’Hotel Unic Prague, 
que s’inaugura properament. Les obres formen
part de les obres d’art de l’hotel i es poden
veure en habitacions, passadissos, escales, 
el menjador, etc.
Totes agrupades formen la “Suite Praha” i 
estan dedicades a l’entorn urbà i cultural
on s’ubica l’hotel. Podeu veure més imatges
a l’enllaç: 
L’artista ens explica que va començar a aplicar el color, en fer uns gravats i després es va animar a fer-ho a les seves pintures. Va anar investigant fins que va trobar la manera d’aplicar la capa de color de manera que jugués amb matisos i textures amb la superfície del ciment. A l’exposició hi ha la que, segons ens diu, és la pedra angular d’aquesta nova etapa:”Sentit del lloc”. Primer, tot el ciment té un tractament més fosc i les incisions són blanques. Dintre l’espècia de sortida de la cova, hi ha una gran capa de blau turquesa. A partir d’aquesta peça van venir les altres on l’artista ha tendit, de forma ambigua, a fer referències a paisatges o a objectes. Així les línies i la presència del color evoquen camps i avets. Però altres peces i, de fet, totes continuen movent-se en una lògica abstracte, d’oposició de traços i combinació de gruixos i gests marcats sobre el ciment. 
Entenc el treball de la Núria Guinovart com la d’un poeta de haikus: pensa una idea, que potser serà el títol i de seguida ho expressa sobre la tela, sobre la superfície de ciment. Personalment m’atrau més la rotunditat d’una peça grisa, amb els seus propis matisos de grisos i textures, i la presència incontestable de les línies. Segurament li calia fer el pas al color, i em sembla un exercici positiu, però potser ha de cercar encara més la manera de fusionar-hi color i mantenir al mateix temps aquella força poètica del color natural i sincer del ciment. El pas és arriscat, aporta coses noves, però crec que cal anar més enllà. Ens ha comentat que ho continua experimentant amb una sèrie de gravats per un llibre que fa amb col·laboració del crític Arnau Puig.
Peixos
Mentre la Núria cerca regenerar el seu llenguatge, al primer pis de la Sala Parés hi trobem un altre pintor, Rafel Joan, que estilísticament potser no té res a veure amb ella, però sí que presenta un punt en comú, que voldria exposar. En les obres de Joan, – i si no ho interpreto malament-, crec que es veu molt bé l’evolució des d’unes obres més figuratives, cap a altres de perfil més abstracte. I en aquest sentit l’artista estableix ponts de diàleg entre una realitat i l’altra. I aixó també ho trobem en la Núria. 
En Rafel Joan pinta paisatges subaquàtics, poblats de bancs de peixos, arenes i aigües de colors. Sobretot aporta un treball ric en matisos i transparències de colors i llums. Segons com semblen unitats modulars que l’artista ha anat repetint en la tela, creant aquests espais marins. Dues maneres d’entendre la pintura i de deixar anar l’ànima.

No disposo de bones imatges de totes dues exposicions, però tinc l’enllaç al catàleg virtual de la Núria Guinovart: 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: