 |
|
Foto: Xavi Olivé
Façana principal del Museu d’Art de Cerdanyola, una dia a la nit, amb la visió claradels vitralls modernistes.
|
La capsa de bombons
de Cerdanyola del Vallés
Centelles. Diumenge passat vaig posar rumb cap al sud i el cotxe em va portar a Cerdanyola del Vallès. Hi vaig anar per la ruta que conec, quan vaig per aquella zona per feina. Vaig rodejar el polígon de la Ferreria i vaig entrar a Cerdanyola pel sud. Un cop en el seus carrers, en vaig anar seguint fins que –després de consultar el desesperant movilmaps-, vaig poder aparcar al costat de l’església parroquial.
 |
|
Foto: Orlando Barrial
El “nu blau”, la peça incorporada recentment al MAC, amb
altres peces del fons.
|
reformada per dintre, condicionada com a museu. Es tracta d’un edifici original de Gaietà Buïgas. Primer era un teatre-casino. Després Eduard M. Balcells ho va reconvertir en casa d’estiueig. La vila es veu que era lloc de segona residència per veïns de Barcelona. I entre aquests hi va haver artistes i gent amb contacte amb artistes que van passar pels carrers de Cerdanyola i van deixar les seves petjades. Les obres que van quedar o que han anat donant els col·leccionistes o altres fonts, conformen el nucli dur del fons museístic. Parlem per tant d’un museu molt centrat en el període del 1900 cap amunt. Bàsicament fins abans de la Guerra Civil. Destaca la col·lecció d’obres de Ismael Smith i també la de Togores. Hi ha escultures d’en Llimona i altres artistes destacats. Acaben d’ingressar un nu de bronze de l’escultor Viladomat.
 |
|
Foto: Orlando Barrial
Aspecta de l’exposició temporal de fotografia.
|
 |
| Gabriel Cualladó / FotoColectania
Retrat de grup., titulat “Clemente amb tricicle”
|
porània, dedicada al retrat. Una mostra que itinerarà per varis museus de la Diputació de Barcelona. La selecció reuneix obra de fotògrafs antològics com Miserachs, Colom, Garcia-Alix, Rivas, Pomés, Müller. Hi ha una part divertida dedicada a autoretrat i retrats entre els mateixos fotògrafs. També hi ha molt retrat femení, donant una idea de com es visualitza la dona en diferents circumstàncies. Tot és imatge en blanc i negre, còpies d’època o actuals i de mides bastant grans. És interessant per veure com es posa el retratat. En la majòria dels casos és conscient de què li fan una fotografia, però no sempre controla la seva expressió i menys la seva psicologia.
 |
||
|
ACTIVITATS A L’ACADÈMIA
La Reial Acadèmia Catalana
de Belles Arts Sant Jordi
informa que el dia 30
comencen les
II Jornades Internacionals
“L’actualitat del clàssic”.
Paral·lelament a
la mateixa seu acadèmica,
si inaugurarà l’exposició
“La imatge de l’heroi a l’escultura
catalana (1800-1850)”.
Més informació: http://www.racba.org
|
badaluc 