Núria Vall expressa una nova relació amb els animals
 |
|
Fotos: Aleix Mataró
Dues peces de l’exposició de la Núria Vall. La peça amb l’elefant presenta
unes tonalitats molt especials en l’espai que ocupen els volums del gran
mamífer, amb les veladures i gradacions dels grisos.
|
Centelles. Hi ha animals que encara s’acosten als homes, però n’hi d’altres que en fugen i no en volen saber res. Núria Vall veu el món animal i pensa que tampoc són tan diferents a nosaltres. Són diferents espècies però estan al mateix nivell que nosaltres i compartim el mateix planeta. La seva reflexió ha inspirat una opció de vida i el seu art: Vall practica el veganisme: no tasta cap producte animal. La seva obra pictòrica, com a mínim l’actual aposta per un nou model de relació amb el regne animal.
Núria Vall va estudiar pintura a l’Escola d’Art de Vic. Desconec la seva obra d’abans. Presenta una sèrie nova a El Carme Vic Galeria d’art, exactament vint-i-dues peces. Ho podem qualificar de pintura. Bàsicament hi ha llapis per fer la línia dels contorns i una capa molt fina de pintura a l’oli. Veladures que s’apliquen sobra fusta de cirerer. Vall volia aprofitar la qualitat i les textures de la fusta i va cercar una tècnica pictòrica que li permetés preservar la visió de les vetes. Treballa amb uns colors concrets: blanc, negre, groc, cian i magenta. A partir d’aquí surten tota la resta.
 |
|
Detall d'”Udolem junts llop, que avui hi ha lluna plena”. ´
Els títols són molt indicatius de la ment de l’artista
|
Aquesta tècnica, aquest material, l’estil estan al servei també del tema: unes noies molt maques, que bé podem entendre com alter-egos de la Núria, protagonitzen de forma individual cada quadre. I cada una fa una acció d’atenció i relació cap a un animal, petit o gros: un esquirol, aranyes, un llop, un elefant… Els acaricia, els hi dóna menjar, els acompanya en el cant a la lluna, etc.
A primera vista aquestes noies, tenen un aire com èlfic o nòrdic. Però també de dibuix japonès, pel tractament amb colors més aviat plans, com en els gravats. També pels ulls allargats i alguns tocats dels cabells. D’aquestes noies tant amables amb els animals en veiem el rostre, amb el pentinat i les mans. Tota la resta se’ns amaga. Ulls, boca, orelles, nas, i mans… tots els sentits estan representats. De manera que l’artista podríem dir que cerca emfatitzar els punts de màxim contacte amb el medi. De contacte i descobriment d’un món més enllà de la civilització. Són noies que moltes interroguen a l’espectador, amb la mirada, com si ens demanessin: i tu qué? Amb pocs elements i amb recursos optimitzats, des d’una proposta aparentment amable i delicada, la Núria Vall també ens arriba a qüestionar la nostra pròpia relació amb l’entorn. Ja ho deien abans. “less is more”. L’exposició romandrà a la galeria vigatana fins el 13 de juliol. El Carme Vic Galeria d’Art es troba a la Rambla de les Davallades, 21, Vic.
badaluc 