ZOOM A LA COL·LECTIVA

Introducció a la ceràmica


Marta Postico
Peça preparada per la ceramista centellenca, per particpar a la Col·lectiva
amb el tema comú de “viure sol, viure en parella”
Centelles. Així com, per norma general, els artistes que participen a aquesta Col·lectiva creen espais bidimensionals, n’hi ha uns quants que ho fan en funció d’un volum. La més material i volumètrica és l’obra de la Marta Postico. És l’artista ceramista de l’exposició. Puc rebel·lar que quan plantejava inicialment aquesta Col·lectiva, primer li vaig proposar a ella de fer un duet amb una altra artista –que aquest any no participa-. Però al començar a lligar els caps, vaig veure que, tant per tant, podia fer una crida a tots els artistes amb qui havia contactat durant un temps. Així que les peces de la Marta ara són unes més de les que trobareu. Però són les úniques fetes amb ceràmica. I és un plaer tenir-les, perquè darrera la seva senzillesa i qualitat, si troba un treball molt més complex de l’aparent. Un art que tot just ara començo a copsar després d’un curs amb la mateixa  Marta com a mestre. 
Fa un cert temps que la Marta investiga la porcellana. Aquest material tant noble i tan cercat pels europeus d’abans, que no hi havia manera que aconseguissin la fórmula que amagaven els xinesos, per produir-ne al nostre continent. A la Marta ja li queda lluny aquesta història  i ja treballa directament amb una pasta porcellanosa que, sino recordo malament, els sacs posa que ve de Limoges, precisament una de les capitals franceses productores de la porcellana europea. Una de les factories d’aquesta ciutat va ser regentada per la famosa Madame de Pompadour. Limoges també era important a l’Edat Mitjana per produir objectes d’orfebreria i d’ús litúrgic esmaltats. 
La Marta Postico investiga la porcellana fent vasos i tasses. L’interior està esmaltat i el fora presenta unes incisions lineals que tenen incrustat fang de color negre. Aquest recurs tècnic, és el que s’anomena “mishima”. Una col·lecció d’aquestes tasses és la que podem veure a l’exposició. Amb el seu blanc amable i les línies que defugen cap discurs regular. Uns objectes funcionals i simples i per això mateix bells. 
La serenor de les tasses es desferma a l’obra comuna: imaginació al poder. Incrustant la meitat d’una pila de vols, deixats a la pica per rentar, la Marta expressa les preocupacions i interrogants que desperta el fet de viure i viure respecte els més íntims. És una de les peces que agrada més de l’exposició. Està solucionada amb diferents tonalitats d’esmalts. I la pila de vols està incrustada sobre un plafó de fang d’aspecte més brau, fet que ajuda a la composició i penso que és el lligam més familiar d’aquesta peça amb altres treballs de l’artista, de caire també escultòric. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: