TREBALLS D’ESTIU 1

Molta feina, energia positiva

Totes les fotos: Aleix Art
Vista de Tagamanent des del Bellit, el dimarts al vespre quan a Osona espetacava una bona tempesta

Centelles. Ja quan agafes el trencant de pujar cap al Pla de la Calma des de Tagamanent, les neurones canvien de paràmetres: de cop deixes la civilització tant familiar i el ben proper brogit de la carretera i s’entra en un món de verdor i frescor, en que tots els sentits semblen gaudir d’un concert aparcat fa temps. I això que a Centelles el medi natural és ben aprop!. 

El món natural crida i un cop acabes de pujar al cap de

L’Esther treballant en la pintura d’aspecta i destí misteriós

munt, amb la vista dels prats dels primers plans i els horitzons amb les muntanyes i les comarques properes; ja fan que les espardenyes caiguin al terra d’impressió i afecta. L’excursió és obligada per trobar el cau on s’amaga l’Esther Parellada, artista de cor que ha traslladat la seva llar a una gran i fabulosa casa de pagès, El Bellit. Allà defensa una manera de viure, amb limitació de recursos, però amb ganes de millorar l’espai i fer-lo compatible amb una vida entregada a l’art i als animals. 

Perquè viu amb això: una gran casa que va despertant de l’oblit i la pols del temps, envoltada d’animals -gats, gossos, cabres i cabrons i un cavall, oques- i obres d’art. Un projecte de vida que ara està en construcció i respira moments difícils i etapes precàries en tant que l’Esther precisa encara de satisfer necessitats bàsiques que depenen de feientes i treballs més o menys relacionats amb les seves passions. Però l’Esther és pacient i segueix endavant, amb valor i coratge i amb el suport d’ànimes amigues i familiars. La visita a la base secreta del Pla de la Calma era obligada per conèixer millor l’artista que s’amaga darrera aquesta noia divertida i

Amanida dels gravats que ha
començat a fer l’artista

peculiar, que vaig conèixer ja fa dies, per mirar d’orientar a engegar un blog. El projecte de web segueix en borrador. Però l’artista continua. 
Estiu de camí
Però quins són els treballs d’estiu de l’Esther? Destaca el treball en una pintura negra, de final desconegut. Imagino que el seu cap està buscant estadis nous i cada plantejament nou del quadre gran i negre, representa estadis intermitjos, que no solucionen un desig final, una meta que intueixo ha de ser vàlida per la pintura i el seu viure.
Tot depèn de la feina, del temps i de fer perdurable el seu rol d’inquilina en un espai difícil i que vol moltes millores. Les pintures anteriors que he pogut veure de l’Esther Parellada, la major part, cerquen recrear temes amb figures femenines o masculines nues. Ella mateixa ens recalca que l’hi interessa molt l’art naturalista, amb figures nues de models. L’artista les dibuixa i pinta cercant la contorsió de l’anatòmica o la seva visió més expressiva. He vist quadres d’ella amb dones grosses com venus prehistòriques. Té vàries teles on hi domina el to vermell. Però amb una idea expressionista. L’Esther diu que ella “vomita els temes”. Teòricament és una pintura passional, però l’artista diria que controla bastant bé què vol expressar i com ho pot aconseguir. Per això l’adagio lent amb la gran pintura negre, sobre la que treballa i que esborra i refà, una i altra vegada, sembla ben bé el reflex dels seu estat d’ànim actual. Perquè en el fons tots els seus quadres són autoretrats i com hem vist en altres artistes, són “paisatges interiors”. 
Pas cap al gravat

El gat, un dels molts habitants de quatre potes que 
comparteix sostre amb l’Esther: cabres, cavall, gossos. 
Darrera una ceràmica amb peixos pintats. 
Un projecte de l’Esther Parellada seria pintar 
grans conjunts ceràmics.

L’Esther ha començat a fer
gravat, sota el tutelatge d’una amiga comuna, la Fina Tuneu. En el gravat fet amb tècniques electrolítiques, continuem veient el seu interès per les anatomies i també per les vísceres o els orgues: ulls, personatges cadavèrics. Sempre amb ànims de mostrar la seva expressivitat i la força dels traços que configuren les formes. Els gravats serien l’aportació més nova en aquest estiu de l’Esther. Un llenguatge que desitja continuar explorant, igual com la cuina d’altres països o altres sabers que l’aproximin a desenvolupar millor el seu “jo” i el seu cosmos vital, brau i lliure.

One thought on “TREBALLS D’ESTIU 1

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: