TREBALLS D’ESTIU 2

Mans d’escultor, coco d’arquitecte

Totes les fotos: Aleix Art
Dos relleus de l’exposició. El de l’escala i el gos bordant a la lluna es basa en una pintura de Miró. 
José Luís Pascual l’ha traduït a les seves escultures en diverses vegades i versions.

Centelles. Va molt bé veure com ho fan els altres per motivar-se un mateix. Veure el taller del José Luís Pascual ha anat molt bé per prendre consciència de fins a quin nivell de perfecció es pot netejar, ordenar i arxivar el propi taller. Ara tot està bastant a punt a Can Manso, pels Estudis Oberts, a falta de netejar vidres, passar la fregona i posar a punt l’excusat. Si no hagués vist el del nostre col·lega, instal·lat a Camallera, al cor de l’Empordà, potser no hauria anat igual. El taller del José Luís és impecable, molt gran i ben equipat. Però sobretot impecable. Metòdicament, el neteja cada cop que, després d’una etapa de treball, ha fet obra. Però a més inventaria tot el que fa i el seu arxiu em recorda el del despatx de disseny de l’antiga fàbrica familiar de maquinària tèxtil. Perquè a més, el José Luís dibuixa i arxiva els “plànols” de les seves escultures. Potser no és tant un dibuix de delineant, com feia en Xurri  però sí que la línia gruixuda dels esquemes de Pascual, és clara, concisa i segueix fidelment el projecte de les proporcions i la composició. 
Retallar i doblar, la idea bàsica d’aquesta
obra d’escultura de ferro.
El motiu de la visita apostòlica al taller del José Luís Pascual ha estat, perquè de fet, el seu taller comparteix espai amb la seva pròpia sala d’exposicions. L’anomenada sala de Km 7 acaba de recuperar la seva tradició expositiva i ho fa amb una individual d’escultures recents del mateix José Luís Pascual. L’artista ha estat treballant tot l’any i el temps que no sabem, per tenir a punt una nova col·lecció d’escultures de ferro i també de cartró pintat. L’exposició és el seu “treball d’estiu”. Això i el que comporta de vida social en un territori que l’artista comparteix amb altres ànimes creatives. Les trobades, i sopars són habituals i a més el temps, ara, convida a disfrutar de les terrasses i les zones, com es diuen? chill-out! Pascual viu en un lloc molt bonic, amb un jardí ben cuidat i obres d’art per tot arreu. 
Ferro 100%
Tornem a la sala exposicions. A cop d’ull les obres presentades parlen dels temes de sempre, però s’ha de dir que ho fan d’una manera més complexa. Hi ha tres tipus d’escultures: les obres de ferro exemptes, que s’aguanten per si mateixes. Els relleus de ferro, que es pengen a la paret i les obres emmarcades que són els relleus de cartró treballat i pintat. 
José Luís Pascual abans també pintava les
 escultures de ferro. 
Ara només trobem color de pot o tubo en 
els relleus de cartró que
són rics de composició i treball. 
L’artista avança cap a la sofisticació
El gran tema segueix sent la dona. La dona moderna, d’aspecte jove i generalment nua i de cabells llargs. En obres exemptes, Pascual mostra dones estirades o contorcio-nades, com si fessin una pose de model. Però semblen estar més a la platja mirant al mar. D’altres dones es mostren en els relleus de ferro, de composició més complexa i executant alguna acció: llegint, mirant, etc. També hi ha altres temes característics, com els gossos i els paisatges de l’Empordà. 
Aquests relleus diem que són complexos, perquè suposen un esforç mental i físic per saber com s’ha de separar cada part i doblar convenientment el ferro per aconseguir cada composició. José Luís Pascual ens explica que parteix d’una planxa de ferro d’una mida determinada. Com Miquel Àngel sap quines formes en poden sortir. Encarrega a un ferrer o a una fundició que amb un a màquina de tall que és com un ploter, faci els talls que donen lloc a la forma bàsica de la composició. Un cop rep la peça al seu taller, ell sol o amb l’ajuda d’un o varis col·laboradors –segons la mida de les peces-, ha de fer “sortir” els volums i ordenar la composició, doblant els ferros i cada part. L’artista ens explica que actualment fuig de fer soldadures i que prefereix doblar-ho. En els punts de doblec, de les parts més grans, només hi ha com unes petites “frontissa” sòlides, que és la mínima part que l’artista ha vist que es necessita per arribar a doblar les parts fins uns 180 graus. El treball de doblar és també el que permet personalitzar les peces d’escultura, quan aquestes són seriades, com les dones estirades o assegudes a “la platja”.

José Luís Pascual al seu taller. És un lloc de treball net i ordenat.

La veritat és que va anar molt bé poder preguntar al mateix artista com treballa, ja que així s’entén una obra que és impressionant i que forma part d’un adn característic del mateix artista. En aquest sentit va anar molt bé poder precisar el pes de les col·labora-cions. Ara el José Luís Pascual té ajudants de la zona, però durant molts anys, aquest col·laborador va ser en Josep Casals, de can Tomaset de Centelles. Fins i tot quan no hi havia aquests ploter de tall tan sofisticats. Amb l’avi de Can Tomaset, en Pascual va començar a fer aquestes escultures de ferro, que primer les acabava pintant, però a la llarga ha acabat presentant amb el seu propi color natural. José Lúis Pascual va viure durant una bona temporada a Centelles, fins que fa ja uns vint anys se’n va anar a l’Empordà. 
L’exposició d’estiu del José Luís Pascual es pot veure fins a finals de mes al seu espai de Km 7, ubicat a Camallera, a la mateixa carretera GE-623,  d’Orriols a l’Escala. Tel. 972.794.535


El Palau d’Orriols
Mur del Palau d’Orriols amb molts carreus i 

decoració de ferros.

Quan es surt de la N-II, per agafar la carretera que va cap a Camallera, el primer poble que es troba a mà dreta, és Orriols. L’edifici que més destaca d’aquesta petita població és un palau cúbic, del segle XIV o XV. Actualment és un hotelet i el restaurant només ofereixen esmorzars. Es pot aparcar al carrer, donar-hi un tom i passar amb delicadesa i tranquil·litat la portada de fusta vella d’accés. Aquesta dóna a un pati central, a l’estil dels casals catalans gòtics i reinaxentista, amb una galeria al primer pis. Ara, la zona del pati serveix de recepció i zona de sofàs del hotelet. És un lloc molt acollidor. Està cobert per una claraboia transparent. La mestressa de la casa explica que les obres d’art que es poden veure són d’amics seus. Ella mateixa és artista i fa uns plats molt grans de ceràmica, on utilitza teixits de punt per fer reserves i donar relleu amb l’esmalt que s’introdueix a les zones descobertes. Xulo tot plegat!




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: