EXPOSICIÓ DE GRAVATS

Castell d’Aro acull gravats de
Goya i tota una estela de “Disbarats”

Centelles. Donar una setmana de marge per veure una exposició, no és gaire elegant. Però em trobo que ha passat volant l’estiu i que falta just una setmana, perquè s’acabi la mostra de gravats de Goya i d’altres artistes moderns a Platja d’Aro. Exactament al medieval castell de Benedormiens, situat a Castell d’Aro. 
L’últim dia, que és el de la Diada, potser algú que vagi a la cadena a aquella zona, potser encara ho podrà aprofitar. O sino hi ha un cap de setmana entre mig (es pot visitar: dm a dv, de 6 a 10, festius, d’11 a 1 i de 6 a 10).
L’exposició té com tres parts. Per una banda el patriarca: 82 gravats de la sèrie “Los Disparates” de Goya, realitzada a la segona dècada del segle XIX. 
En segon lloc, reuneix una altra col·lecció de gravats actuals, fets pel mexicà Demian Flores. Parteix de la mateixa sèrie de Goya, per evocar la tragèdia humana i territorial que ha suposat la guerra del seu país contra el narcotràfic. Aquí de tant en tant ens arriben notícies dels nombrosos assassinats i desaparicions i atrocitats que pateixen els habitants del país centreamericà. Flores s’inspira en els gravats de Goya, inclús els reinterpreta i hi aporta la seva petjada actual.
La tercera part de la mostra, la formen un grup d’artistes ibèrics –bàsicament del segle XX-, que van contribuir amb una estampa seva, a la creació del Museo del Grabado de Fuendetodos, fundat en memòria del seu il·lustre artista natiu. Artistes com Blanca Muñoz, José Manuel Broto, Eduardo Arroyo, Joan Barbarà o Jaume Plensa, van fer gravats de nova creació, expressament i concretament inspirats en els “Disparates” de Goya. 
La suma de Goya+Flores+gravadats de Fuendetodos, es tradueixen en quasi dues-centes estampes al Castell de Benedormiens. Una quantitat altíssima per un art que vol d’una anàlisi lenta. Però al mateix temps, representativa de la qualitat i la quantitat de gravats que es poden trobar fets els últims 200 anys. 
Encara la guerra
L’amor d’uns i altres pels “Disparates” es pot deure a dues raons: en primer lloc, trobem les mateixes causes que van motivar a Goya a treballar les planxes, amb els seus disbarats. Continuen ben actives al nostre temps, les atrocitats causades per un o altres combatents sobre la població i el territori. Pensem amb Síria, Afganistan, Mali, etc. La segona raó, és que Goya va deixar inacabada la seva col·lecció i aixó li dóna un aire misteriós i convida als artistes a “acabar” l’obra del mestre.
Els “Disparates” de Goya posen sobre el paper estampat escenes de l’experiència tràgica per la gent i la societat, de la Guerra del Francès. Ja sigui per causa d’un bàndol o de l’altre. De fet, un cop acabada la guerra, sembla ser que Goya no es va veure en cor de remoure els records amb les seves estampes i va deixar el treball per acabar i les planxes de coure es van estar guardades en un calaix, ben bé 40 anys. Finalment, el 1863, l’Academia de San Fernando de Madrid, en va fer la primera edició, després de recuperar les planxes, dels hereus de l’artista. El mestre ja no era entre nosaltres. 
Avui en dia “Los disparates” figuren entre els millors treballs de gravat de la Història, fent companyia a “Los caprichos” del mateix Goya, als gravats romans de Piranesi o als treballs de Dürer, Rembrandt i poquíssims més.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: