El 1714 en gravats
 |
|
Efadós
El nou llibre d’Agustí Alcoberro i l’equip que dirigeix,
madeix 26×22 i costa 39€.
|
Centelles. La imatge “periodística” més propera a una foto, en el segle XVIII, eren els gravats. Les pintures podien servir per remarcar un fet. Els gravats podien fer el mateix, però sobretot, en tant que art reproduïble podien i poden, arribar a més interessats i són més manejables. La Guerra de Successió i especialment els setges de Barcelona van ser captats per artistes-enginyers de l’època i traduïts a l’aiguafort per gravadors de tot Europa. Un fet que demostra l’interès que el conflicte generava a l’època.
Agustí Alcoberro ha dirigit un equip d’investigació format per Santi Barjau, Elisa Regueiro i Eloïsa Sendra, que han fet una tria d’aquests gravats del 1700 i els han aplegat en una publicació monogràfica: “Barcelona 1714. Els gravats de la guerra de Successió”, presentat el passat setembre per Efadós, una editorial d’El Papiol (Barcelona).
De la Barcelona en guerra, de l’època del 1714 se’n conserven nombroses plantes i vistes urbanes gravades, guardades a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, a la Biblioteca de Catalunya, l’Institut Cartogràfic i també les biblioteques nacionals de França i Espanya o institucions de Viena i Amsterdam.
El flamant llibre recull alguns d’aquests tresors, revisats en part, gràcies a les pesquisses per preparar l’exposició “Catalunya i la guerra de Successió” (MHC, 2007), comissariada pel mateix Alcoberro. El llibre amplia aquelles recerques amb gravats procedents d’institucions internacionals.
El llibre recull gravats que il·lustren la vida de la cort de Carles III a Barcelona, el setge aliat de 1705 a Barcelona, el setge borbònic de 1706, i el setge final del 1713-14. Alguns gravats mostren plantes esquemàtiques de la ciutat i entorn. D’altres la mostren des de la costa o des de les muntanyes. A l’hora de representar els edificis n’hi ha que són més simplistes i dibuixen torres de qualsevol manera i d’altres que volen ser més fidedignes. La tasca primera de fer el dibuix inicial de l’espai o l’urbanisme, encara és força desconegut. Però se sap que per preparar el gravat final hi podien prendre part geògrafs i enginyers militars que donaven a l’estampa, no només un aire divulgatiu, sinó també un retrat de caire estratègic.
En tot, el llibre d’Alcoberro presenta un dibuix amb tinta i aquarel·la, de 52×69 cm., d’autor desconegut, que mostra una planta de la ciutat el 1697. Es conserva a l’Arxiu Històric.
Molts gravats presenten la posició dels morters, la trajectòria de les bombes, les trinxeres que feien els soldats i sobretot els estols de vaixells tancant la sortida per mar. La majoria de gravats són aiguaforts. N’hi ha de gravadors anglesos, francesos, holandesos… Els francesos són els que més n’hi ha i Alcoberro, en alguna banda diu que eren els que tenien els geògrafs més avançats.
Hi ha gravats “borbònics” i també “d’austricistes”. En una
 |
|
PREMI ESCULTURA MANEL BATLLE
Per Centelles i suposo altres llocs han aparegut
uns cartells que anuncien un Premi d’Escultura
organitzat pels Amics de la Ciutat de Granollers.
Dues categories de participants: de 14 a 18
i més de 19 anys. Tema lliure.
Mides màx.: 50×150 cm. Premi de 2500 € (adults) i ensenyament escultura
(joves). Termini: 20 de novembre.
Expo obres seleccionades a la llibreria La Gralla.
Més info: BASES
|
doble pàgina hi trobem un gravat de Franz Ambros Dietell, dibuixat per l’enginyer català Francesc de Santacruz, exiliat a Viena. Publicat el 1718, per ordre del Consell d’Espanya, Alcoberro el considera “el millor relat il·lustrat del setge de Barcelona”. L’estampa que amida 91×139 cm, mostra Barcelona amb tots els seus camps del voltant –i les petites parròquies-. El mar amb l’armada borbònica. I a través d’una extensa llegenda explica els diferents punts marcats sobre la vista geogràfica i els episodis bèl·lics.
El llibre també mostra alguna curiositat com una altra doble pàgina, amb una aquarel·la de Guillem Reig, del 1709, que representa la processó de la Bona Mort. Es mostren els diferents estrats socials i en destaca el Palau Reial, residència dels reis austricistes, en aquell moment.
També es mostra un gravat francès de començaments de la guerra, que plantegen ja una ciutadella per fer al costat de Barcelona.
El franc Jacques Rigaud va ser qui va fer el relat més complet del setge, amb producció d’una sèrie de sis gravats, impresos a París entre el 1720 i el 1738. Per això mereixen un capítol propi al llibre. Els gravats barcelonins formen part d’un gran llibre d’estampes dedicat a castells i cases reials parisines i són com un extra que es troba en el sisè i últim capítol de l’àlbum, en que es descriuen les “accions més remarcables del setge i l’atac a una plaça”. Rigaud descriu la guerra de trinxeres i l’avanç de les tropes. Fa com un relat pas a pas del setge i, com les tropes, es va aproximant a la ciutat. Sempre agafa un punt de vista ampli, que permet veure les muralles, l’edifici i l’espai. Però la seva mirada bella, urbana i ambiental es basava en descripcions i informacions d’altres que sí van estar a Barcelona. Amb tot, l’obra va ser distribuïda a Alemanya i Anglaterra, fet que demostra el gran interès que hi havia sobre el tema. L’únic lloc on no es podien distribuir ni tenir aquests gravats de la història recent era a Espanya de Felip V. Ara aquest llibre d’Efadós, d’esplèndida edició i contingut, ens recupera aquest relat gràfic oblidat.
.
badaluc 
Gràcies per la ressenya, Aleix! Fins aviat. Editorial Efadós
M'agradaM'agrada