UN MESTRE DE LA PINTURA

Luís Marsans 
revisa obra a l’Espai Volart

Centelles. A l’Espai Volart actualment hi ha tres exposicions. La que, subjectivament, més m’atrapa i captiva és la de pintura de Luís Marsans. No és un pintor que conegui molt. I en aquesta mostra de caire revisionista –hi ha representats els seus grans temes i peces datades de fa quatre décades-, em vaig posar de ple a descobrir el tipus de pinzellada i la manera com construeix cada composició. Fins al punt que aquest concepte de la pinzellada és el que em va semblar més important. 
MNAC
Micro-mecenatge al MNAC
El Museu Nacional d’Art de Catalunya 
ha ingressat en el seu fons un dibuix 
de Marià Fortuny que han adquirit els
 Amics del Museu gràcies a una campanya 
de micro-mecenatge. 
El dibuix amb tocs de color aigualit, 
és “La Pregària”, del 1872, i correspon 
a l’etapa granadina del pintor de Reus. 
Ha costat 45.000 Euros. 
Els amics han aconseguit aquesta suma gràcies 
aportacions d’Amics i anònims, 
que anaven des dels 10 al 3000€. 
Fa casi un segle, la gran obra “La vicaria”, 
també de Fortuny, va ingressar al MNAC, 
després d’un esforç a través de subscripció pública. 
És interessant la comparació de 
“La pregària” amb l’obra de Marsans.
Es tracta d’una pintura a mig camí entre el pastel i l’aquarel·la. Deixa granets i alhora és aquosa. Segons una font fiable, es tracta de guaix i a vegades hi barreja oli. Marsans sembla jugar i controlar el tipus de pinzellada més carregada de matèria o més aigualida i va construint els seus temes: les famoses biblioteques semblen un experiment per anar graduant aquest esforç tècnic. Però hi trobem un esforç més reeixit en els paisatges i natures mortes. M’interessa assenyalar que pinta sobre cartró de color gris. I per tant amb el color de la pintura ha de dominar el fons. Ho aconsegueix amb tons vius, com blaus, fúcsies. També utilitza paper. Hi ha quadres més definits, però també n’hi ha que tenen una voluntat més despintada i desdibuixada, com el bodegó negre, amb unes teteres sense pintar, fet amb oli. En aquest capítol també hi posaria les vistes de racons arquitectònics, com en estat ruïnós, del que només en pinta la decoració i en dibuixa els elements funcionals. La presència del llapis per definir o anotar també és important en moltes obres. En general trobem tons pastelosos. En els paisatges li agrada construir temes per contrasts o faixes. 
L’obra del Luís Marsans està considerada entre els bons pintors realistes. El fet diferencial crec que està en aquest concepte de pinzellada. 
L’exposició reuneix també obres més experimentals, de caire geomètric abstracte o amb collage de papers de diari, que no sembla que hagi tingut continuïtat. Però també ens parlen de que Marsans potser va arribar als seus temes interiors i al seu tipus especial de pintura de la realitat, a través de la construcció abstracte de la composició. La idea de que la pintura realista és en el fons una construcció abstracte l’hem sentida en altres artistes i en l’obra de Marsans es veu clarament. L’exposició es pot veure a l’Espai Volart, 2, fins el 15 de desembre. C/ Ausiàs Marc, 22, Barcelona. 


LA VIDA AL PICASSO

El dia 11 s’inaugura al Museu Picasso
 de Barcelona una exposició entorn 
a l’obra “La vida” i també 
“Terrats”. 
Ambdues pertanyen a l’època blava de 
l’artista i han estat estudiades 

àmpliament, fins al punt que s’ha descobert 

una pintura sota la tela amb els terrats barcelonins. 
L’exposició comptarà amb dibuixos 
i estudis preparatoris. 
Però sobretot, 
amb la mateixa obra 
“La vida”, que prové 
del museu de Cleveland. 


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: