RAPORT DE RIPOLL

500 xais

A.M.
Vista de l’exposició de Solé Vendrell al Museu Etnogràfic
La visita a Sant Joan de les Abadesses ha vingut després d’un matí a Ripoll. L’objectiu eren dues conferències entorn a l’scriptorium medieval del monestir i les Bíblies de Ripoll del segle XI, respectivament. Una de les dades més il·lustradores de tot, ha estat quan el conferenciant J.Antoni Iglesias-Fonseca, ha dit que per fer una de les Bíblies de Ripoll, s’havien necessitat 500 xais. De cada xai petit, s’en poden extreure 2 bifolis per fer pergamins. I per tant els 1000 folis dels que disposa una de les bíblies atlàntiques fetes a l’scriptori ripollès en temps de l’abat Oliba (s. XI). Gemma Puigvert també ha parlat dels textos del scriptorium i ha destacat un “Carmina Rivipullensia”, un recull de poemes amorosos i eròtics, fet per un monjo de l’època, que té un gran valor literari i que equipara en importància a d’altres més popularitzats com el “Carmina Burana”. També ens hem enterat que l’escenari real del monestir que surt al film “El nom de rosa” (sobre una novel·la de l’Umberto Ecco), és un monestir dit de Sant Miquel a Turí, Itàlia. 
La visita a Ripoll també ha permès donar una ullada a l’exposició de Carme Solé Vendrell a l’Etnogràfic. Solé és dibuixant de figures de contes i personatges amb màgia. Una espècia de ninotaire, però molt rica de color i formes. Però també té una obra més artística: a Ripoll presenta uns retrats de nens que són la seva imatge de crida per la crisi de la infància en diversos llocs del món: Síria, Iraq, etc. Són cares expressives i emotives. 
A la Biblioteca de Ripoll actualment s’hi pot veure una exposició d’en Leri i de la seva germana. Gravats i  aquarel·les dedicades a l’entorn del ripollès i peces amb dissenys abstractes i filigranosos. El dissabte és dia de mercat. Les conferències es feien a la sala de la “Lira”, un auditori nou, situat en un lloc que és com si l’haguessin assimilat els Borg: un caixal de ferro i fusta postmodern entremig de cases mitgeres antigues i davant d’un pont de ferro amb bancs, que travessa el Ter. M’ha faltat temps per treure el quadern. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: