Montse Albàs i les quaranta dones
Centelles. Si ahir al blog Aleix Art narràvem l’exposició de pintura, més bona en mesos, avui tenim l’oportunitat de comunicar a la Crònica, una mica de la impressió positiva i electrificant de l’obra teatral “That’s not fair”, basada en el conte d’Espriu “Tereseta-que-baixava-les-escales”. Voldria pensar que és la millor obra estrenada a Centelles, aquest any, després del Tarzan del 2012. Molts dels assistents tenien la mateixa curiositat: que en fa la directora Montse Albàs, de quaranta dones dalt l’escenari? Doncs la resposta és prou senzilla: un joc. Un joc com de malabars, de situacions biogràfiques, del cicle de la vida de les dones, des de la infància fins a la mort. La Teresta és una i són totes. Som tots. La que juga, la que riu, la que balla, la que es casa, la que li marxa el marit per feina, la que està sola, la que plora, la que envelleix, etc. Les quaranta actrius són noies i dones de diferentes edats: n’hi ha que són molt joves, d’altres iaies. Hi trobem inclús dues generacions d’actrius familiars. Però totes comencen l’obra amb un to fresc, espontani, com si res fos assajat. Es diuen pels noms autèntics de pila. Consulten al google dels mòbils. I juguen a interpretar i crear imatges i metàfores entorn la vida femenina i sobretot el text d’Espriu, que no es deixa de banda, sino que s’explica amb descripcions visuals i excursos poètics. L’obra és un acte de poesia, ple de moments d’alt valor plàstic, com quan les noies rodolen i es deixen caure per l’entarimat, com quan de petits ho fèiem al marge de Viñolas. Però en elles semblen les onades del mar. Són tantes dones a l’escenari que qualsevol acció que desenvolupen, com una processó o els jocs del principi, tenen temps de desenvolupar-se, esplaiar-se i expressar-se. L’escenografia és discreta, per no dir inexistent. Però quan introdueixen les escales a l’escenari, no només fan un particular mirall del conte de l’Espriu, sino que també creen noves arquitectures i serveixen nous espais escenogràfics. L’actuació d’Ari Colomer que sembla encarnar una Teresta més innocent i solitària –entenc que és el retrat del personatge d’Espriu-, crea un doble relat a l’escenari, que resulta intrigant i trencador.
 |
|
Fotos: Aleix Mataró
Imatges de la sessió d’avui diumenge, de “That’s Not Fair”.
|
És un espectacle molt ric en tots els sentits. I seria bo que no quedés en dues representacions, sino que pogués tenir més bolos a altres llocs on tinguessin l’oportunitat de viure aquesta experiència teatral tant màgica. Entre l’alenc d’actrius hi trobem persones conegudes i habituals en el teatre centellenc: Anna Bartolomé, Ariadna Colomer, Assumpta Falgueras, Berta Pagès, Ester i Núria Roca. S’ajunten actrius de temps amb les de les noves fornades. I vàries ara veiem, que de fet han compartit la preparació de varis muntatges teatrals: la Jusi Ruiz la veiem fa poc fent d’Esperenceta Trinquis a la Capella.
La Tereseta era el plat fort de la Trobada de Teatre d’Osona que s’ha celebrat aquest cap de setmana al nostre poble. A la funció d’avui diumenge, a la tarda, érem força gent de públic.
Si en el terreny cultural aquest cap de setmana hem estat ben servits, no podem pas dir diferent de les qüestions espirituals: la missa de dissabte al vespre va anar destinada a Confirmar vint joves del poble, amb l’ofici i benedicció del Bisbe Romà. Dintre d’aquest primer any litúrgic sencer que he conegut enguany, faltava encara aquest tercer pas de lligam dels cristians. I certament em va sorprendre la voluntat d’aquests joves de seguir fins al final aquests passos. Voldria creure que ens enfrontem amb una generació que viu la fe i el ser cristià des d’una perspectiva lliure activa i enriquidora. Personalment també intento enfortir l’estima per un credo espiritual i cultural que em sembla propi del nostre entorn i heredet de molts segles.
Després de mesos aixuts, aquesta nit i ara plou amb ganes. A alguns punts del Pirineu s’hi ha presentat la neu. Conec a algú que ja netejava els esquís. Crec que és al carrer Peñaplata que ja hi ha els avets de llum penjats. Que tingueu una bona setmana!
badaluc 