Art que emergeix a Pop up Art Gallery
 |
|
Fotos: Aleix Mataró
Els cubs autobiogràfics de José Rizzo
|
Centelles. El fet és que l’univers d’artistes és molt extens i la idea és que les galeries se’n ocupen, cada una, d’una porció, que no es pas tota. Però el que et trobes és que si surts de les galeries habituals i vas a una de nova i diferents, et pots trobar amb un equip d’artistes “nous”, desconeguts, per descobrir. Almenys a l’exposició d’ara de la jove galeria Pop up art, desconeixia el 90 per cent d’artistes en exposició. Només un tal Paco Aguilar em sonava, perquè una profe de gravat ens n’havia parlat. És un bon gravador, i casualment, ara resulta que a començaments de l’any nou, la galeria en qüestió li prepara una monogràfica. A Pop up Art tenen una carpeta amb obra gràfica i tenen varis gravats seus. Però el motiu de la visita va ser el de conèixer l’espai i també el material de l’exposició en curs.
Pop up Art Gallery està situada al carrer Rector Ubach, 55 de Barcelona. La sala com a tal, va néixer a l’Hospitalet, no fa molt. El seu director és Antonio Climent. Volia ser una galeria cosmopolita situada en una ciutat “obrera”, seguint la idea de sales similars d’altres països. Però després d’uns mesos s’han instal·lat a la part baix de Sarrià-Sant Gervasi. Ja són a Barcelona, però en una àrea descentralitzada, seguint la filosofia de portar l’art a noves zones i públics. És un espai petit, però amb ganes d’oferir coses fresques, dinàmiques, generar caliu. «Pop up», en termes cibernètics vol dir “finestra emergent”. Quina és la finestra que emergeix ara?
 |
|
Aspecte de la galeria amb algunes obres de
la col·lectiva. A primer terma una peça de
Ramón Lez
|
El comissari murcià Tono Brotons s’ha ocupat d’organitzar una exposició col·lectiva entorn a la idea de generació de l’art a través de la matèria, l’energia i l’emoció. La matèria pot esdevenir qualsevol cosa. L’artista pot transformar la matèria en qualsevol cosa i, sobretot amb art o en un objecte dotat de sentiments i missatge. La tria de Broto inclou varis paisanos, fet que ens permet fer una ullada al què es fa al sud-oest de la Península: vam veure dos escultors, un pintor-serigrafista i un graffiter.
José Rizzo és l’autor d’uns cubs petits “encastats” a la paret. Són de polioretà, però semblen de bronze. amb les seves formes cúbiques, els detalls de les superfícies –llisos, buits, plens, rugositats, claus encastats-, expressa interrogants sobre el “jo”.
Ramon Lez fa unes estructures que semblen espines d’os o altres formes orgàniques amb pasta de paper. La més voluminosa sembla això, una espina d’una balena o una fusta d’un vaixell recuperada del fons del mar. En la seva obra prima l’efecte rugós i orgànic del treball aplicat en peces exemptes o relleus.
Estructures antigues
Estructures antigues
Jerónimo Atienza és el pintor. Presenta dues teles grans amb dos treballs serigràfics diferents, que a més són tiratges únics. És potser una de les obres més interessants de la col·lectiva: en cada quadre hi veiem una imatge simplificada i bicolor –blanc i negre- de les ciutats de Cádiz i Lisboa, vistes des del cel. Però no es veuen tant teulades o jardins i terrasses, com l’esquema geomètric de cada edifici. Podríem dir que se’n veu una síntesi de la planta. I resulta que vist així, amb el treball simplificador que hi fa Atienza, es veuen les parts d’aquestes ciutats, com si fossin urbs antigues o generades amb estructures molt primàries, seguint els esquemes ibèrics primitius o la planimetria romana. De fet l’artista, titula “Gadir”, la vista de Cádiz, que era el nom en romà de la població. I el que es veu bastant bé, és els edifics, o la seva planta de forma rectangular, amb els patis al mig, centralitzant les estances. Es a dir, com en les domus romanes. En principi les vistes parteixen de fotografies que han passat per processos de artistificació. L’altra ciutat present a la sala és “Olisspo”, Lisboa. Es parla de la possibilitat de que l’artista presenti més endavant una col·lecció de ciutats, a veure que expliquen, vistes amb el seu ull.
 |
|
Les serigrafies úniques de Jerónimo Atienza.
A l’esquerra, “Gadir” i a la dreta “Olisspo”. Cádiz i Lisboa,
respectivament.
|
El graffiter de l’exposició és Lolo Sos. Presenta una tela pintada –crec que em van dir amb aerosols-, forman un teixit dens de línies de colors diversos. Com formant una cortina de fils de colors entrelligats. Si la tela es podés veure prou lluny es veuria com de la superfície en sobresurt un retrat, que d’aprop queda amagat.
L’exposició també inclou quadres de l’artista barceloní Estartús, que forma part de la cartera pròpia de la galeria. És un pintor, que em diuen que és més conegut a Madrid, però que ara vol recuperar terreny a casa seva. Fa un tipus de pintura d’arrel expressionista abstracte. Molt visceral i potent de colors. L’etapa barcelonina de Pop up Art Gallery va començar amb una individual d’aquest pintor.
L’exposició d’ara, que pot anar variant a mesura que es venen peces, es podrà veure fins el 5 de desembre. Al cap d’una setmana, a partir del dia 12, si podrà veure una exposició amb obra de Núria Cátedra.
badaluc 